Una vegada fa molts anys quan el meu besavi encara era viu, em va explicar que quan ell era petit li va passar una aventura molt estranya i alhora molt divertida. Resulta que un dia de ple Nadal va sentir un soroll a fora el seu jardí. Va sortir corrents cap a fora a veure que era aquell terrabastall. Quan va sortir a fora va veure un petit homenet molt Estrany com un extraterrestre. S’hi va acostar lentament. Quan va estar a dos metres de ell, el petit extraterrestre es va aixecar i li va dir:

– Qui sóc, qui ets,com et dius?

Li va fer molt tipus de preguntes i ell va procurar respondre-les totes. Es van fer amics, molt amics. Fins i tot es va quedar a passar tot el Nadal, fins que va marxar amb la seva família.

I des de aquell dia sempre s’envien cartes de tots tipus.

Quim Saperas

15-12-2009

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Hi havia una vegada un nen que la nit de nadal es va empipar molt i va marxar de casa. Va anar-se’n el jardí que hi havia davant de casa seva i va veure un al·lienigena i es va espantar molt. Va anar-lo a veure i li va demanar si volia ser amic seu. L’al·lienigena va dir que venia del país del nadal i que li anés molt bé l’any que vingués. Ell li va ensenyar casa seva i va entrar-hi per portar-li menjar. Li va portar tres canapés, vuit xocolatines, un regal i un tall de pastís . L’al·lienigena no tenia ganes de menjar i li va dir que s’ho emportaria al seu país i els hi ensenyariaals seus amics. Li va dir que havia d’anar-se’n al seu país perquè començava la festa nadalenca més gran del món. Adeú amic! Fins el proper nadal !