– Hi havia una vegada un nen que li agradava molt el Nadal. Un Nadal va sortir a buscar el tió, i encontres de trobar un tió va trobar un tió extraterrestre. El nen estava molt estranyat perquè no n’havia vist mai d’aquell tipus de tió: tenia els ulls taronges, el cos verd i la barretina groga.

– El nen li va preguntar:

– Tu no ets aquí, oi?

– I el tió li va contestar:

– Jo sóc de la lluna, però com que m’avorreix perquè els de la lluna ja no em volen fer cagar.

– El nen va dir:

– Et vols quedar aquí aquest Nadal?

– El tió li va dir:

– És clar que si.

– Tots dos van entrar cap a casa i el nen va posar el tió al costat de la llar de foc, i li va posar un plat ple de menjar.

– Això cada dia fins el dia de cagar el tió. El nen quan va veure tots els regals que havia cagat va dir:

– Cada Nadal te pots quedar aquí, sempre més et cuidarem i et donarem menjar perquè puguis cagar molt regals.

Una vegada fa molts anys quan el meu besavi encara era viu, em va explicar que quan ell era petit li va passar una aventura molt estranya i alhora molt divertida. Resulta que un dia de ple Nadal va sentir un soroll a fora el seu jardí. Va sortir corrents cap a fora a veure que era aquell terrabastall. Quan va sortir a fora va veure un petit homenet molt Estrany com un extraterrestre. S’hi va acostar lentament. Quan va estar a dos metres de ell, el petit extraterrestre es va aixecar i li va dir:

– Qui sóc, qui ets,com et dius?

Li va fer molt tipus de preguntes i ell va procurar respondre-les totes. Es van fer amics, molt amics. Fins i tot es va quedar a passar tot el Nadal, fins que va marxar amb la seva família.

I des de aquell dia sempre s’envien cartes de tots tipus.

Quim Saperas

15-12-2009

<!– @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } –>

Hi havia una vegada un nen que la nit de nadal es va empipar molt i va marxar de casa. Va anar-se’n el jardí que hi havia davant de casa seva i va veure un al·lienigena i es va espantar molt. Va anar-lo a veure i li va demanar si volia ser amic seu. L’al·lienigena va dir que venia del país del nadal i que li anés molt bé l’any que vingués. Ell li va ensenyar casa seva i va entrar-hi per portar-li menjar. Li va portar tres canapés, vuit xocolatines, un regal i un tall de pastís . L’al·lienigena no tenia ganes de menjar i li va dir que s’ho emportaria al seu país i els hi ensenyariaals seus amics. Li va dir que havia d’anar-se’n al seu país perquè començava la festa nadalenca més gran del món. Adeú amic! Fins el proper nadal !