Hi havia una vegada el Pau que anava el cole de CIP Aurora i un dia va venir un nen nou que es deia Quim i es van fer amics i van començar a  xerrar de la seva vida . El Quim va dir que jugava a futbol i el Pau va dir , jo també? Quina coincidència. A quin equip juges? El chelsea , i tu Pau? Arsenal una cosa Quim, vols venir a jugar a casa meva? Si esperem-nos que vingui la meva mare.  ja ve va Quim puja al cotxe. Ja hem arribat Pau que tens una moto? Si quina marca és,KTM Pau jo també en tinc una KTM Pau ja em venen a buscar, Adén Pau fins demà

CARLA SALA

Hi havia una vegada un mestre super enrollat, que es deia Pep. Un dia els seus alumnes, en Roger, l’ona, la Vinyet, en Quim i en Pau estaven molt pesats.

En Quim li va dir en el Pau:

– I si demanem per anars els ordinadors?

– En Pau ho va pasar en Roger, en Roger a l’Ona, i l’Ona a la Vinyet, i tots i van estar d’acord.

– En Quim va demanar en Pep:

– Podem anar als ordinadors????’

– En Pep va dir:

– M’ho pensaré.

– I en Pau, en Roger, l’Ona i la Vinyet van dir:

– Sius plau!!!!!!

-En Pep va dir:

– D’acord….

I els cinc alumnes tot cofois van anar a la sala d’ordinadors i es van posar a JUGAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fa uns quants anys, en un prat d’herba, que estava al Lluçanès mes concretament a Sant Boi, on hi havia un remat de vaques molt trempades. Però n’hi havia una que era una vaca mandrosa que tot el dia estava ajaguda al terra. Un dia va passar un helicòpter molt a prop del terra i tot el remat de vaques es van posar a córrer donant voltes i cridant:

Mooooooooooo, Mooooooooooooo, Moooooooooooooooo…

Menys la vaca mandrosa, que s’estava manejant l’herba del prat.

Quim Saperas

17-11-2009

Era una vegada un nen i una nena, amb els seus dos amics i el seu gos,

formaven el grup dels 5. Un dia van rebre una carta de la mare de la Jorgina (que el gos era seu ), van

trucar perquè el pare de la jorgina estva malalt per haber Begur un líquid rosa.

Al dia següent la jorgina va marxar al matì, amb el seu gos i els seus 3 amics.

 Quan van arribar a l’illa de Kirring van veure la mare de la Jorgina , que els esperava al port.

Van anar corrents a casa de la jorgina, que el seu pare estava molt malalt, van

fer tot el posible per què els hi digués qui li havia donat. Ell els digué:

-me l’ha donat l’alcalde.

Al cap d’una estona van anar a veure l’alcalde, ell

els hi va dir que havia estat ell i que el curaria si els donava els

taronjals del seu pare. Li van donar els taronjals, van curar el pare

i tothom feliç.

Ona Colell Prat

dimarts, 17 de novembre de 2009

(Vinyet Coma i Macià )

Hi havia una vegada uns nens que es deien: Quim i Pau. Un jugava amb el Pradenc i l’altre amb el Manlleu. Un dia es van enfrontar i van empatar sis a sis. Van quedar per anar a berenar junts però en Pau va aparèixer. I en Quim es va empipar molt. Durant un temps no es volien veure. Un dia es van trobar pel carrer i es van barallar en Quim li va dir ha en Pau que no el volia tornar veure mai més. No es van veure fins a vells.