Ona Colell Prat

22, d’Octubre de 2009

                   ELS ROBOTS S’ESCAPEN

Era una vegada una noia que tenia dos fills petits:’tots dos 

eren rossos i amb els ulls blaus, tenien dos anys’.Un dia quan 

la seva mare venia de portar-los a la guarderia va passar per 

una tenda de robots i va comprar dos robots:’un per que els nens 

és divertissin jugant amb ell i l’altre3 que era una noia perquè

 l’ajudes a fer les feines de casa’.

Al matí següent els dos robots els van despertar i els varen 

fer baixar a esmorzà i desprès la mare es va anar a vestir i

 cap a treballar mentre que els robots van vestir hi van 

preparar l’esmorzar i després els van duur a la guarderia. 

Cada dia feien el mateix fins que un dia a la nit es van escapar, 

l’endemà al matíquan és va despertar va veure que el seu rellotge

 marcava les 11 h. del matí, van buscar els robots per tota la 

ciutat i per tot el país van penjar coartells, un cop van arribar 

en una ciutat que es deia: “ saaporedondo”i tenia 

més de 10.000.000 habitants i només arribar a la primera botiga 

que va entrar i els van dir que allà no hi havia passat cap 

robot amb aquell aspecte, i si havia passat no ho havien vist.

Els nens que ja estaven molt cansats i és van posar a plorar, 

fins que, al final els botiguersn els digueren que podien 

quedar-se a sopar amb ells i si volien tembé a dormir,

 que ja els montarien l’habitació per dormir.

Es van dutxar i es van posar el pijama i les sabatilles que 

els habien deixat, van baixar a sopar i quan van acabar 

de sopar se’n van a dormir ala seva habitació. Quan es 

van despertar al matí i es van vestir 

van anar a baix a esmorzàr van arribar al menjador i

 van veure les llums apagades, quan van entrar és van

 obrir tots els llums i els van fer seure , els taparen els 

ulls i quan els van destapar els ulls van veure els dos robots 

allà. I van viure feliços la famìlia i els dos robots per a sempre més.