- Dins de la sessió de Filosofia , presentem retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.
En una de les lectures habituals a les aules de filosofia de cicle mitjà es dóna molta importància al paper dels sentits. Abans de llegir un episodi on els dos protagonistes de Kio i Gus es disposen a jugar amb argila, es proposa a l’aula una activitat que consisteix a modelar un cap humà de plastilina de forma cooperativa , acordant prèviament si ho fem de dins a fora o de fora a dins.
Els infants del grup de tercer de primària posen fil a l’agulla i, temptejant, van reconstruint la forma del cap, discutint com i acordant la millor manera de fer el cap. Quan tots han acabat, els /les nostres portantveus exposen quin criteris han seguit i com s’han posat d’acord en fer-ho.
Tot repassant, ens sorprèn que alguns grups han presentat problemes en el primer moment per decidir si el cap era de nen o de nena! han raonat i reflexionat i han decidit que tots els caps eren iguals i han seguit la tasca.
La majoria d’alumnes explica que ha fet una bola i que després ha intentat donar-li forma, fent el cap exterior creant ulls boca nas i cabells. Un grup ha creat el cap ben curiós ja que ho han modelat des de dins fent el cervell i uns grans ulls!
Caps ben diferents…però caps
I vam continuar la nostra activitat creant amb fang el préssec d’en Kio. Com només per fora? o vam fer primer el pinyol i després la cobertura?
Cadascú ho va fer a la seva manera , però això si…amb els ulls tapats! Vam poder experimentar i vivenciar el sentit del tacte notant la fredor del fang i l’aigua que ens ajudava a modelar! Una experiència agradable que vam poder gaudir i després compartir amb la resta de companys/es .
