Category Archives: General

Projecte de Dinosaures

Durant aquests últims mesos hem estat treballant a fons els dinosaures.

Hem vist videos sobre ells (la sèrie de 6 capítuls “Caminando Entre Dinosaurios”, molt bona!); hem estat consultant llibres, págines web; fent dibuixos, i aprenent sobre aquests enormes éssers extinguits: la època en la qual vivien, com eren, què menjaven, com es relacionaven, com es van extingir… i el resultat és aquesta exposició que podeu veure en aquestes fotos; amb les fitxes que vam realitzar. Gaudiu! Ah, i feu click a sobre de les fotos per veure-les amb detall!!

 dinosaure011.jpg

dinosaure02.jpg

dinosaure03.jpg

dinosaure04.jpg

dinosaure05.jpg

dinosaure06.jpg

dinosaure07.jpg

dinosaure08.jpg

dinosaure09.jpg

dinosaure10.jpg

dinosaure11.jpg

dinosaure12.jpg

dinosaure13.jpg

dinosaure14.jpg

dinosaure15.jpg

dinosaure16.jpg

dinosaure17.jpg

dinosaure18.jpg

dinosaure19.jpg

dinosaure20.jpg

dinosaure21.jpg

dinosaure22.jpg

dinosaure23.jpg

dinosaure24.jpg

dinosaure25.jpg

Sant Jordi

POEMA DE L’AMOR

L’amor és lo mes bonic,

encara que sigui gran o petit

mes igual si et tinc amb mi.

Sempre penso en tu

i mai no paro de somiar

que ets la mes bonica del mon.

!! L’amor, es molt romàntic ¡¡

Hakima Marroun

DIADA DE ST.JORDI

PROSA

TITOL: EL CAVALL DEL MEU PARE

    Havia una vegada en un poble un pare, un fill i un avi, que anaven al camp. Caminant, caminant es van trobar un cavall i el pare va dir:és meu.El fill i l’avi van contestar:serà de tots!no, adéu me’n vaig.– Oh!!! El meu pare no sap muntar!!!

    – tranquil, ja vindrà.

    Passaren les hores, moltes hores.

    – Avi, tinc molt fred

    – Doncs marxem.

    – Val.

    Passen les quatre estacions…

    – Avi tinc molta por.

    – No passa res, el pare ja havia desaparegut, la mare ja estava preocupada – va dir – anem a buscar-lo.

    -Val.

    Van arribar al camp, van donar moltes voltes i no el van trobar, van passar 3 dies i el van trobar. El pare va dir:

    comprenc que estigueu enfadats amb mi. Saps que? El cavall serà de tots i ningú estarà enfadat amb mi.

    – Val, van dir tots.

    Van ser feliços i van menjar anissos.

DIADA DE ST.JORDi

POESIA

TITOL:SANT JORDI

 

Per aquesta vetllada

regalo una rosa a la

meva enamorada.

 

Quan va aparèixer

el drac, ST.JORDI

espantar i amb un

crit el va solucionar.

 

Quan ST. JORDI

va tirar la llança,

va aparèixer un

bri d’esperança…

 

 

I de la sang del drac

una rosa vermella,

va néixer per la seva

donzella.

Estiu

 

A l’estiu el poble estava tranquil però quan va venir el drac va ser un mal dia i entre tots van fer un sorteig amb els noms de tots els ciutadans que li tocaria cada un cada dia menjar-se el drac. Desprès d’uns quants dies ,el drac seguia tenint gana i li va tocar el torn a la princesa. El seu pare el rei estava molt preocupat i per sort va arribar el cavaller Sant Jordi i va salvar a la princesa de la boca d’aquell drac

salvador

Dia de St.Jordi

El paisatge d’ avui

Quan jo surto de casa ,veig el cel i veig que esta tot ennuvolat. Vaig al collegi i miro per la finestra: el sol esta tan bonic que sembla que mai marxarà.

A l´estiu jo veig que les persones gaudeixen d´aquesta època i m’agrada que la gent estigui contenta

 

Quan vaig a la platja i veig als nens jugant amb una pilota o fent

carreres o jugant amb la sorra perquè estan fent un paisatge mol bonic

i s’ho passen molt be , el meu cor s’omple d’alegria.

Tatiana Minda

DIADA DE SANT

JORDI

TITOL:SANG DE LA ROSA

 

Un dia va aparèixer un drac verd

amb la sang vermella

que brillava com una rosella.

 

Amb l’escut daurat i la sang del drac,

la bandera de Catalunya,

Sant Jordi ha dibuixat.

 

Sant Jordi al drac ha matat,

i amb la princesa s´ha casat.

 

Avui dia vint-i-tres,

tots ho celebrem al Sallarès.

Rafael Martos

 

TÚ ETS EL MÓN

Si jo et veiés una altra vegada

et regalaria la lluna.

Quan tu no hi ets,

marxa la llum del Sol

i ja no brilla

i ploro.

Si els set mars no salten

és perquè tu no em vols.

Si el meu gos no lladra

és perquè tu m’agrades.

Si vens de Tarragona

pot ser que tot canvïi,

avui és Sant Jordi i

tot ha canviat

perquè tu ja has arribat.

T’he vist una altra vegada

i quan t’he mirat,

m’he enamorat.

Ens hem casat i per aquesta vetllada

tot s’acaba…

i per una altra ,

Sant Jordi i els rams saltaran com un drac

i nosaltres ballarem i ballarem

fins que no puguem més.

Jessica Redondo

 

 

 

 

El nostre llibre del Sistema Solar; Capítols 3 i 4 (de 4)

CAPÍTOL 3 – EL SOL, LA LLUNA I LES ESTRELLES

    EL SOL

     

El sol és l’estrella que hi ha al centre del Sistema Solar. La seva edat és d’uns 5.000 milions d’anys i continuarà brillant com fins ara durant uns 5.000 milions d’anys més. El sol té un diàmetre d’1,4 milions de kilòmetres. És format quasi exclusivament per hidrogen i heli.

Aquesta estrella brillant és immensa, ha de ser realment molt gran perquè es pugui veure a tanta distancia com una bola en el cel.

Té gairebé la massa que sumem tot els planetes, satèl·lit, asteroides i cometes que giren al voltant seu. L’ atracció gravitatòria de sol és tan gran que domina tots aquests objectes i els obliga a girar al seu voltant. La Terra és un d’aquest planetes que giren al voltant del sol fent una volta sencera al seu voltant en un any.

EL NAIXEMENT DEL SOL

Com va aparèixer el Sol? Segons els científics, fa bilions d’anys, un enorme núvol de pols i de gas va entrar a l’Univers.

Es tractava, potser d’una estrella que havia esclatat, i els seus gasos formaven ara aquest núvol.

Va començar a condensar-se. Després, la pròpia gravetat del núvol va fer que continués solidificant-se. A mesura que es tornava més i més sòlid, la seva temperatura augmentava.

A la fi, del centre del núvol era tan calent que els seus materials van començar a canviar. Aquests canvis van produir més escalfor. El centre del núvol es va encendre i es va convertir en el Sol.

A les capes exteriors del núvol, un conjunt de materials va comprimir-se i solidificar-se i es va convertir en el nostre Sistema Solar.

ECLIPSIS DE SOL

Quan la Lluna es troba entre el SOL I la TERRA, pot impedir que la llum del Sol arribi a la TERRA. En el moment que el SOL desapareix darrere de la LLUNA, el SOL sembla un gran anell de diamants.

EL FINAL DEL SOL

Durant la seva etapa com a gegant roja, el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat .

D’aquí a molts milions (4.600 per ser exactes) d’anys el Sol morirà. La seva massa es farà més i més gran ja que els materials dels que està format començaran a fondre’s. El Sol es convertirà en una geganta vermella i s’empassarà a Mercuri i Venus. És probable que no s’empassi La Terra però la massa quedarà tan a prop del nostre planeta que el cremarà fins al punt de convertir tot el paisatge terrestre en un desert i acabar amb tota vida.

El Sol estarà uns mil milions d’anys com a geganta vermella; per després, acabar consumint la seva massa, explotant, i convertint-se en una estrella anomenada “enana blanca”; fins acabar desapareixent.

LA LLUNA

La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la terra. Tot i ser un satèl·lit, és relativament gran, amb un diàmetre d’uns 3.470 quilometres, una mica més d’un quart que el de la Terra. La lluna triga a girar sobre el seu eix el mateix temps que triga a orbitar al voltant de La Terra (27.3 dies, i és per això que sempre en veiem el mateix costat, el costat pròxim).

Tanmateix, la quantitat de superfície que veiem -La fase de la Lluna- depen de quina sigui la proporció del costat pròxim que rep llum del Sol.

La Lluna és seca i àrida, i no té ni atmosfera ni aigua, es compon fonamentalment de roca solidificada, encara que el seu centre podria contenir roca o ferro. La seva superfície és plena de pols i conté altiplans coberts de cràters causats per l’impacte de meteorits, i depressions amb cràters enormes que han estat omplerts de lava fins a formar unes àrees fosques que reben el nom de mars. La majoria del mars són al costat visible, que té una escorça més prima que la del costat ocult. Molts cràters estan envoltats per serralades que formen parets del cràter i que poden arribar a assolir alçades de milers de metres.

Les fases de la Lluna: Lluna nova, lluna plena, lluna quart creixent i lluna nova.

  D’ON VA VENIR LA LLUNA ?

Encara que ara sabem moltes més coses sobre la Lluna que abans, els científics continuen sense poder explicar per què la Terra te una Lluna tan grossa.

Una de les teories afirma que quan la Terra es va formar, va girar amb tanta força que se’n separà un gran tros. El problema és que la Terra no va rodar mai a la velocitat necessària perquè això pogués passar.

Potser la Lluna era un planeta independent de la Terra que va quedar atrapat per la seva gravitació quan hi passava a prop. Això tampoc sembla gaire probable.

També es diu que quan la Terra es va formar foren creats dos mons. En aquest cas, la Terra i la Lluna, haurien d’estar fets dels mateixos materials. Les roques de la Lluna han demostrat que això tampoc no era possible. Es tracta d’un autèntic trencaclosques!.

ELS ECLISPIS DE LLUNA

En un eclipsi lunar, la Terra està situada entre el Sol i la Lluna, projecta la seva ombra sobre la superfície Lunar. A la terra podríem veure com la Lluna s’enfosqueix.

ELS CRÀTERS DE LA LLUNA

Els cràters i “mars” de la Lluna van ser provocats pels meteorits que van bombardejar la seva superfície. La majoria d’aquesta trompades es produïren durant els primers temps de la Lluna. Els impactes dels meteorits però es poden seguir produint actualment.

EL PAISATGE LUNAR

Com que no té atmosfera, a la Lluna no hi ha núvols que ens deixin veure’n la superfície. Fins i tot sense prismàtics s’hi poden observar parts més fosques i parts més clares, que antigament es creia que corresponien a mars i terres.

CONTEMPLAR LA LLUNA

Si, aprofitant les nits serenes, fas observacions regulars de la Lluna, podràs observar els canvis que se succeeixen diàriament.

També pots fer dibuixos del paisatge . Amb l’ajut d’uns prismàtics veuràs molt millor els detalls del relleu lunar.

L’ORDRE DE LES ESTRELLES

Les estrelles es formen a partir del gas i les nebuloses, una força anomenada gravetat atrau les partícules de pols i gas i es formen petits núvols. Aquests núvols es van endarrerint fins adquirir la forma d’una pilota.

Nom de constel·lacions d’estrelles: Orió, La Quilla, Virgo, Ossa major, Escorpí, el Sol, Sagitari, La Lluna. Cigne, Tauro,…

CAPÍTOL 4: COMETES I METEORITS

Fa uns 4.500 milions d’anys que es van formar els xocs entre els meteorits i els planetes i van durar 600 milions d’anys. Com a prova d’això podem observar el fet que entre Mart i Júpiter hi ha un cinturo d’asteroides.

Un meteorit es un cos celeste, i va molt ràpid. Fa 65 milions d’anys un d’ells va xocar amb la Terra i va extingir els dinosaures. Feia 15 km de diàmetre. Abans de xocar amb un astre al meteorit se li anomena asteroide.

DEFINICIONS

Un meteorit és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre . A l’espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides. En entrar en contacte amb l’atmosfera, la fricció de l’aire provoca que el cos s’escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.

Cometa: Astre que te una cua llarga i brillant Meteorit:cos celest sòlid que travessa l’espai a gran velocitat i que de vegades xoca amb la Terra.

El cinturó d’asteroides :Al sistema solar hi ha milions de petits cossos rocosos anomenats asteroides. La majoria es troben en un enorme cinturó, situat entre Mart i Júpiter, que fa voltes a l’entorn del Sol.

Cometes i meteorits :Els cometes són comunes grans boles de neu bruta fetes d’aigua gelada i pols. Es troben un núvol enorme als límits del sistema solar. De vegades, un cometa és expulsat fora d’aquest núvol i comença un llarg viatge cap al Sol. Si passa prop de la Terra, sembla una estrella fugaç.

ASTEROIDES, COMETES I METEORIDES

Els asteroides, els cometes i els meteoroides són els residus que queden de la nebulosa a partir de la quan es va formar el Sistema Solar fa 4.000 milions d’anys .

Alguns asteroides són cossos rocosos de quasi 1.000 kilòmetres de diàmetre, encara que la majoria són molt mes petits . N’hi ha molts d’ells que giren al voltant del SOL en el cinturó d’asteroides que queda entre les òrbites de Mart i Júpiter.

És possible que els cometes en el seu origen estiguessin en un núvol enorme anomenat Núvol d’Oort que es pensa que envoltava al sistema Solar.

Es composaven d’una mescla de gasos congelats i pols i tenien pocs kilòmetres de diàmetre, per casualitat un cometa es va separar del Núvol d’Oort i va començar a fer una òrbita al voltant del Sol en una trajectòria llarga i el·líptica.

A mesura que el cometa es va aproximant al Sol, la seva superfície es comença a evaporar a causa de la calor i produeix una zona brillant, una cua de gas i una cua de pols.

Els meteoroides són petits trossos de pedra, o d’asteroides o cometes .Les dimensions dels meteoroides van des de petites partícules de pols fins a objectes de desenes de metres de diàmetre.

ANTICS XOCS DE METEORS

Segons les dades obtingudes dels últims estudis, una gran pluja estrelles fugaces que va tindre lloc fa més de quatre mil milions d’anys va provocar la mort de la major part dels primitius microorganismes que llavors habitaven la acabada de néixer, Terra. Només els més resistents a la calor, que havien pogut refugiar-se sota terra van poder sobreviure. Poc després va començar un nou cicle de la vida repoblant la superfície terrestre.

Per sort, normalment, les estrelles fugaces tan sols ocasionen alguns problemes als satèl·lits artificials situats en òrbita. Degut a les altes velocitats que porten, pot ser que qualsevol partícula, per petita que sigui, pugui produir greus danys a l’estructura i causar un mal funcional dels sistemes perdent-se en la majoria dels casos, el control de la nau. Per exemple, un meteorit de menys de mig mil·límetre de diàmetre pot causar els mateixos danys que una bala de d’una pistola.

IDENTIFICAT L’ASTEROIDE CAUSANT

DE L’EXTINCIÓ DELS DINOSAURES

Fa 160 milions d’anys es va produir una col·lisió entre dues roques.

Això va provocar que entre els últims 200 i 100 milions d’anys es produís una continua pluja de meteorits sobre la Terra, un dels quals va ser el culpable de la famosa extinció del dinosaures fa 65 milions d’anys.

COMETA HALLEY

El cometa Halley és un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de promig.

És un dels més conegut i mes brillants dels cometes del cinturo de Kuiper (lloc on hi ha molts cometes). Se’l va observar per última vegada en l’any 1.986 a les proximitats de l’orbita de la Terra. Es calcula que la següent visita sigui en l’any 2.061; i l’anterior va ser l’any1.910.

Però existeixen altres cometes més brillants, el Halley es l’únic cometa que és visible a simple vista, i per això existeixen moltes referències de les seves aparicions, i hi tenim molts documents seus.

  

COMETA WEST

 

Aquest cometa, que ens va fer una sola visita, es va dividir en cinc peses.

La seva brillantor era tal, que va poder observar-se de dia en el telescopi infraroig “Carlos Sánchez” en el observatori del Teide (Tenerife), fent-se un seguiment que va tenir molta importància arreu del món.

I EN EL FUTUR…?

El risc de que caigui un gran asteroide al nostre planeta és molt remot, de fet, fins el moment, l’únic asteroide que podria tenir un fatal desenllaç, no xocaria contra la TERRA fins l’any 2.880. Gràcies a les últimes tecnologies es pot evitar al menys durant les pròximes dècades que els asteroides més significatius i voluminosos no xoquin contra la TERRA.

El nostre llibre del Sistema Solar; Capítols 1 i 2 (de 4)

CAPÍTOL 1: MERCURI, VENUS, LA TERRA I MART; ELS QUATRE PLANETS SÒLIDS

INTRODUCCIÓ

La Via Làctia, és una més de entre las 100.000 galàxies que es calculen, poblen el Univers conegut.

El sistema planetari en el que vivim es va originar fa uns 4.600 milions de anys.

Va donar lloc al Sol. Després va començar a formar-se Júpiter i Saturn, i més tard, Urà, Neptú, i els cometes.

A les proximitats de l’astre rei només quedaven els materials més pesats ja que la resta van ser arrossegats pel vent solar cap a l’exterior del sistema. Aquests materials rocosos van donar lloc Mercuri,Venus, La Terra i Mart. Entre els cossos que habiten el sistema solar trobem, a més de els planetes i satèl·lits, uns 1.500 asteroides de diferents formes.

Mercuri, el planeta veloç

Mercuri es un planeta petit. Té un diàmetre de només 4.875 km, es a dir, equivalent a tres vuitenes parts de La Terra. Situat a 57,9 milions de km del Sol, és el planeta mes proper a ell.

Es mou tant de pressa en el seu viatge al voltant del sol que el seu any dura tan sols 88 dies. D’altre banda, Mercuri gira molt lentament sobre el seu eix, i el seu dia equival a 176 dels nostres.

Per tant, el dia de Mercuri dura el doble del seu any!

Mercuri té un moviment de rotació constant però, en canvi, es mou al voltant del sol d’una manera desigual. Com mes a prop del Sol és, més de presa avança . Això fa que el Sol tingui un comportament aparentment molt estrany quan travessa el cel de Mercuri. De fet, des d’unes zones determinades del planeta, veuríem que el Sol s’alça i, tot seguit, com si hages canviat d’opinió, veuríem que es pon per tornar a sortir una estona mes tard! El mateix passaria a la posta del Sol: primer es pondria i, tot seguit, s’alçaria breument abans de tornar a pondre’s.

Mercuri té temperatures superficials extremes que oscil·len entre una màxima de 430ºC al costat on toca el Sol, a 170ºC (al cantó fosc). Al crepuscle, la temperatura cau molt ràpidament per que l’atmosfera de Mercuri es quasi inexistent. Consta de petites quantitats d’hidrogen i heli captades pel vent solar, amb algunes traces d’altres gasos.

VENUS

Venus és el cos més brillant de totes les estrelles i els planetes del cel.

A diferència dels altres planetes, Venus no s’allunya mai del Sol i per tant només potser vist abans de l’alba o després de la posta del Sol.

Quan és a l’est del Sol, Venus brilla al vespre com un diamant i s’anomena Estrella del vespre. Quan és troba a l’oest, abans de l’alba és l’estrella del matí.

Per la seva esplèndida brillantor, aquest cos celest va rebre el nom de la deessa de l’Amor: Venus.

Els antics babilonis es van fixar en el moviment de Venus en el cel i van interessar-se en el dels altres planetes.

L’únic error que va cometre va ser dibuixar la Terra al centre del nostre Sistema Solar, amb el Sol i els altres planetes girant al seu voltant.

El 1.610, van estudiar Venus i van descobrir que tenia fases, com la Lluna.

El fet de que Venus estigui envoltat d’una espessa capa de núvols fa pensar que té aigua a la superfície. Venus és més a prop del Sol que no pas la Terra. Per això Venus en rep més escalfor.

Així com Mart té els volcans més grans del Sistema Solar i La Terra té moltes muntanyes, Venus és gairebé pla.

Venus es el segon planeta proper al Sol. Venus gira lentament enrere a mesura que escriu la seva òrbita al voltant del Sol, que fa que el seu període de rotació duri uns 234 dies terrestres i sigui el més llarg del Sistema Solar.

El planeta és lleugerament més petit que la Terra i probablement te una estructura interna similar que consta d’un nucli metàl·lic semi sòlid envoltat d’un metall rocallós i d’una escorça.

L’atmosfera de Venus fa que el planeta sigui percebut com l’objecte més brillant del cel després del Sol i la Lluna.

El component principal de la seva atmosfera és el diòxid de carboni que manté la calor a causa d’un efecte hivernacle molt més fort que el de la Terra. Per aquesta raó, Venus és el planeta més calent amb una temperatura a la superfície d’uns 480ºC.

Les seves groixudes capes de núvols contenen petites gotes d’àcid sulfúric i giren al voltant del planeta impulsades per vents de fins a 360 km per hora.

Tot i que el planeta tarda 243 dies terrestres a fer cada rotació al voltant del seu eix, els forts vents fan que les capes de núvols orbitin el planeta en tal sol 4 dies terrestres. Aquestes condicions de les temperatures el converteixen en un medi terriblement hostil, un planeta amb condicions impossibles per la vida tal com la coneixem al nostre planeta.

La Terra

La Terra és el tercer planeta a partir del Sol.

És el planeta rocós més gran i més dens i el que se sap es que és habitat per éssers vius.

L’interior de roca i metall de la Terra és típic d’un planeta rocós però la seva escorça és poc comuna, ja que és compon de plaques on hi ha terratrèmols i activitat volcànica.

L’atmosfera de la Terra és com un escut protector: bloqueja la radiació perillosa del Sol, evita que els meteorits arribin a la superfície del planeta i conserva prou la calor perquè no es produeixin temperatures extremes.

Al voltant del setanta per cent de la superfície de la Terra esta coberta d’aigua, que no es troba en forma líquida a la superfície de cap altra planeta conegut.

 

MART

 

Mart; anomenat el planeta roig; és el quart planeta a partir del Sol i el planeta rocós més extern. En el segle XIX els astrònoms van observar per primera vegada el que es pensava que eren signes de vida sobre Mart. Aquests signes incloïen marques en forma de canal i taques fosques que es creia que podien ser vegetació. Ara se sap que els canals eren una il·lusió òptica, i que les taques fosques són àrees de les quals ha desaparegut la pols rogenca que cobreix la major part del planeta. Les fines partícules de pols de la seva superfície són sovint escampades pel vent amb la qual cosa es formen tempestes que ocasionalment cobreixen tota la superfície marciana. La pols residual de l’atmosfera dóna a Mart la tonalitat rosada que el caracteritza. L’ hemisferi nord de Mart té moltes grans planícies formades per lava volcànica que s’ha endurit i assecat amb el pas del temps, mentre que l’hemisferi sud té molts cràters i grans fosses d’impacte de meteors. També hi ha diversos volcans enormes i extingits, entre ells el mont Olimp, que fa 600 kilòmetres a la base i 25 kilòmetres d’alçària, i que és el volcà més gran que es coneix al Sistema Solar. També conté molts canyons i canals que es ramifiquen. Els canyons es fa formar a causa de moviments de l’ escorça del planeta, però els canals es pensa que van ser originats pel flux d’aigua que ara s’ha assecat.

L’atmosfera marciana és molt menys densa que la terrestre, amb tant sols alguns núvols i boires matinals. Mart té dues llunes: Fobos i Deimos. Les seves petites dimensions suggereixen que podria tractar-se d’asteroides capturats per la gravitació de Mart.

 

CAPÍTOL 2 – ELS PLANETES GASOSOS: JÚPITER. SATURN, URÀ I NEPTÚ

JÚPITER

Júpiter és el planeta més gran de la Via Làctia.

Júpiter és el cinquè planeta a partir del Sol i el primer dels quatre grans planetes de gas, és a dir, no té sòl.

És el planeta més gran i de major massa, amb un diàmetre més d’onze vegades superior al de La Terra, i una massa d’unes 25 vegades la massa dels altres vuit planetes.

Júpiter té 65 satèl·lits. Júpiter triga 12 anys en donar la volta al sol. 1.325 vegades podria empassar-se Júpiter a La Terra. Júpiter es més gran que tots el planetes junts. De fet hi té satèl·lits que són més grans que la Terra.

 

Triga 10 hores en donar una volta a sí mateix.

 

La gran tempesta vermella del planeta dura 3 segles i mesura 3 vegades més que La Terra. Júpiter te molta atmosfera i una força de gravetat 18 vegades superior a la de La Terra. Júpiter no te craters, hi ha un satèl·lit més gran que La Terra es diu Europa, aquest satèl·lit té mar i han enviat un robot per veure si hi ha vida a l’oceà.

SATURN

El segon planeta quant a las dimensions és un dels característics pels anells que l´envolten.

És també el planeta mes lleuger del Sistema Solar i està format fonamentalment per hidrogen en format líquid o gasos.

Saturn es pot empassar a la terra 3 vegades menys que Júpiter.

Saturn triga 11 hores en donar la volta en si mateix.

Triga 30 anys triga en donar-li la volta al sol.

Presenta una atmosfera densa amb núvols i té 18 satèl·lits principals.

El Titànic és el nom d’uns dels molts satèl·lits de Saturn.

URÀ

Urà es el setè planeta a partir del Sol i el tercer en dimensions, amb un diàmetre d’uns 51.000 kilòmetres.

Es creu que es compon d’una densa mescla de diverses tipus de gel i gas que envolten un nucli central sòlid. La seva atmosfera conté traces de matà, la qual cosa dona al planeta la seva tonalitat blau verdosa, la temperatura als núvols més alts es d’uns -210ºC.

Urà és el planeta amb menys trets característics dels que han estat observar de prop: fins ara sols s’hi han vist uns quants núvols glaçats. Es l’únic planeta que té l’eix de rotació molt fortament inclinat, gira de costat en la seva trajectòria orbital al voltant del Sol.

És un dels planetes gegants, però atesa la distància amb La Terra gairebé no és visible a simple vista. Té la mateixa composició que la resta de planetes gasosos i gira també, molt ràpidament al voltant del seu eix.

Té anells molt obscurs i prims que resulten invisibles de ser vistos a través d’un telescopi.

Dins seu hi caben 65 Terres.

Triga 15 hores en donar la volta sobre el seu propi eix.

Té 17 satèl·lits descoberts fins avui.

NEPTÚ

 

Neptú és el planeta més allunyat del sol, a una distancia mitjana d’uns 4.500 milions de quilòmetre.

Neptú és un gegant de gas i es creu que es compon d’un petit nucli rocós envoltat per una mescla de líquids i gasos. L’atmosfera té diverses característiques nebuloses destacades. Les més grans són la Gran Taca Fosca, quasi tan gran com la Terra, la petita taca Fosca i l´Scooter. Les dues taques fosques són fortes tempestes que donen la volta al planeta acompanyades per vents d’uns 2.000 quilòmetres per hora.

Neptu té un sistema de quatre anells i se li coneixen vuit llunes .

Tritó es la lluna més gran de Neptú i l’objecte mes fred del Sistema Solar, amb una temperatura de -235 ºC. Tritó, al contrari de la majoria de les llunes del Sistema Solar, gira al voltant del seu planeta en sentit contrari de la rotació d’aquest.

Triga 165 dies en donar-li la volta al Sol. 16 hores triga Neptú en donar la volta al seu eix.

Te 10 satèl·lits, 355 menys que Urà. El 1840 els científics van observar que semblava, pel moviment del planeta, el més llunya que es coneixia

El gran forat negre de Neptù esta localitzat just mateix en el lloc on esta la manxa de Júpiter i té la mateixa forma. Però el de Neptú sembla ser una profunditat blava amb un dèbil matís rogenc, és menor que Júpiter per que Neptú es el mes petit, però si Neptú tingues la mateixa mida, el forat seria igual.

Poemes del Sol

Els companys de Quart A, hem fet també unes quantes poesies; però les hem fet sobre la nostra gran estrella: el Sol.

El Sol es un estel,

fet de foc,

entre tots els elegits,

es el millor.

 

La galàxia havia decidit,

posar al Sol en mig del Univers,

el Sol molt agraït,

va donar llum a tots els estels.

ANA ARTEAGA

El Sol brilla molt

el Sol em dona escalfor

i energia per a fer-hi de tot

durant el dia.

El Sol il·lumina cada mati

i per això em llevo del llit

amb molta energia

per començar el dia.

El Sol es l’estrella mes bonica

i els seus rajos semblen d’or

i em dóna molta calor

i algunes vegades suor.

El Sol brilla molt

i no hi ha res millor.

LIZBETH COBOS

El Sol es una estrella

es la estrella mayor

que con su luz

es la mejor

transmitiendo calor

con mucho valor .

 

Cuando llega la noche

con mucho amor

acaricia las estrellas

con su calor.

VANESSA CARLOSAMA

Todas las mañanas,

sale con esplendor

abre sus ojitos

y nos da calor.

Sal solecito,

y alumbra un poquito

por hoy y mañana

y toda la semana.

ANTHONY MUÑOZ

POEMES DE LA LLUNA

Voleu llegir alguns poemes del vostres companys de Quart?

images.jpg

Quan es fa de nit

miro al cel i la veig.

A vegades és rodona i a vegades no ho és

allà on vaig em persegueix

i si hi ha aigua,

veig el seu reflex.

Jessica Redondo

 

La Lluna, la pruna

rodona i bufona,

tan neta i blanqueta…

Vestida i adormida

sempre il·luminada i espavilada.

Hakima Marroun

 

Veig una cosa rodona

com si fos una corona.

De dia m’agrada jugar

i per la nit explorar.

M’imagino jugant amb l’amiga lluna

tant llunyana que sembla una formiga.

Cada nit contemplo els estels

i pel matí tot el cel.

La Lluna, la meva amiga…

sempre està adormida.

Alvaro Aguilera i Sebastian Matei

 

Cap a la nit contemplo una gran rodona

anomenada Lluna que cada cop és més bufona.

Adormida entre els estels,

vestida amb amb un vestit blanc…

Admirada per un bomber

que l’observa des del carrer.

Jesús Jimenez i Brian Sanz

 

Allà, dalt del cel,

de nit veig un estel

i

la lluna com un formatge

que cada nit va de viatge

Rafael Martos i Sergio Trilla

 

La Lluna, tan plena i bonica il·lumina

el cami de Torre Bonica.

Ahir, contemplant el cel

vaig veure com reien els elstels

Dener Vargas

 

Que bonica és la lluna…

els núvols no la volen tapar

En una nit prop del mar

perquè reflexi la lluna

a la superfície del mar.

Que blanca és la Lluna,

satèl·lit de la Terra és.

Quan el nen des del bressol

la mira amb interès

Julia Chanivet

 

La Lluna, tant blanca i polida…

allà, en el cel i entre els estels

és juganera i amiga dels planetes

Jessica Redondo

 

El nostre propi Càlcul Mental

Aquests dies fem Càlcul Mental amb problemes inventats per nosaltres!

Aquests són els problemes de la primera sessió que vam fer, podreu solucionar-los??:

  1. L’ Adriana té 15 nines i l’Ana té 23 nines. Quantes nines més té l’Ana?
  2. La Yorgelin es vol comprar roba i compra una samarreta que val 10 euros, un pantaló que val 15 euros i unes sabates que valen 20 euros. Si paga amb un bitllet de 50 euros, quant li tornaran?

Aquests problemes són de la Lizbeth Cobos.

  1. Avui he anat a comprar un vestit que m’ha costat 20 euros. Si tinc un bitllet de 100 euros, quant em tornaran de canvi?
  2. L’Àngel menja 4 vegades al dia. Quantes vegades menjarà en una setmana?

Aquests problemes són de l’Ana Arteaga.

  1. La Rocío va a un aquari i veu 10 salmons, 5 llenguados i 15 seitons. Si marxen 5 seitons i 3 salmons; quants peixos hi queden ara?
  2. L’Andreu, l’Oriol i el Jonathan compren cadascú 4 cotxes de joguina i l’Oriol s’en troba un altre. Quants cotxes tenen entre els tres?

Aquests problemes són del David Izquierdo.

  1. En Jonathan va comprar 10 parells de mitjons, cada parell a 3 euros. Quants euros es va gastar?
  2. En David, la Rocío, en Nico i la Vero competeixen amb 4 micos per veure qui marca més gols a penalts. Els micos marquen 10 gols i els nois marquen 30 gols més que els micos. Quants gols van marcar els 4 nens?

Aquests problemes són de la Rocío Cielo.

  1. En una biblioteca hi ha 450 llibres i es fan malbé 100. Quants llibres hi ha en bones condicions?
  2. En un menjador hi ha 34 nens i nenes; i 17 estan separats. Quants nens i nenes no estan separats?

Aquests problemes són de la Verónica Aguilar.

Museu de les Antiguitats

Us mostrem aquesta exposició que vam realitzar el curs passat.

Volíem entendre la nostra pròpia història; i per a això, vam portar a classe objectes de generacions anteriors; alguns dels nostres avis (de fa més de mig segle).

Gràcies a la col·laboració de molts companys (fins i tot alguns que no hi són aquest curs) vam montar el nostre propi museu amb antigues monedes i bitllets, tickets de metro, bus, de cinema… postals, recipients per moldre, balances, llibres, fotos, telèfons, rellotges de corda, botes de vi…

Gaudiu de les fotografies i compreneu el vostre passat més inmediat.

dsc032732.jpg

dsc03274.jpg

dsc032751.jpg

dsc03276.jpg

dsc032771.jpg

dsc03278.jpg

dsc032791.jpg

dsc03280.jpg

dsc032811.jpg

dsc03282.jpg

dsc03283.jpg

dsc032841.jpg

Viatge pel Sistema Solar

Poseu el cinturó que despeguem!

Aquest és un video que ens mostra un viatge pels vuit planetes que conformen el nostre sistema solar.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/y5gkPGr29Vc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Això comença!

Hola!

Us donem la benvinguda al blog dels nens i nenes de 4t de primària de l’escola Joan Sallarés i Plà de Sabadell.

Poc a poc anirem omplint de contingut el nostre bloc amb interesants treballs de classe.

Esperem que us agradi!

 sallares3.jpg

sallares1.jpg

sallares2.jpg