CAPÍTOL 3 – EL SOL, LA LLUNA I LES ESTRELLES
EL SOL
El sol és l’estrella que hi ha al centre del Sistema Solar. La seva edat és d’uns 5.000 milions d’anys i continuarà brillant com fins ara durant uns 5.000 milions d’anys més. El sol té un diàmetre d’1,4 milions de kilòmetres. És format quasi exclusivament per hidrogen i heli.
Aquesta estrella brillant és immensa, ha de ser realment molt gran perquè es pugui veure a tanta distancia com una bola en el cel.
Té gairebé la massa que sumem tot els planetes, satèl·lit, asteroides i cometes que giren al voltant seu. L’ atracció gravitatòria de sol és tan gran que domina tots aquests objectes i els obliga a girar al seu voltant. La Terra és un d’aquest planetes que giren al voltant del sol fent una volta sencera al seu voltant en un any.
EL NAIXEMENT DEL SOL
Com va aparèixer el Sol? Segons els científics, fa bilions d’anys, un enorme núvol de pols i de gas va entrar a l’Univers.
Es tractava, potser d’una estrella que havia esclatat, i els seus gasos formaven ara aquest núvol.
Va començar a condensar-se. Després, la pròpia gravetat del núvol va fer que continués solidificant-se. A mesura que es tornava més i més sòlid, la seva temperatura augmentava.
A la fi, del centre del núvol era tan calent que els seus materials van començar a canviar. Aquests canvis van produir més escalfor. El centre del núvol es va encendre i es va convertir en el Sol.
A les capes exteriors del núvol, un conjunt de materials va comprimir-se i solidificar-se i es va convertir en el nostre Sistema Solar.
ECLIPSIS DE SOL
Quan la Lluna es troba entre el SOL I la TERRA, pot impedir que la llum del Sol arribi a la TERRA. En el moment que el SOL desapareix darrere de la LLUNA, el SOL sembla un gran anell de diamants.
EL FINAL DEL SOL
Durant la seva etapa com a gegant roja, el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat .
D’aquí a molts milions (4.600 per ser exactes) d’anys el Sol morirà. La seva massa es farà més i més gran ja que els materials dels que està format començaran a fondre’s. El Sol es convertirà en una geganta vermella i s’empassarà a Mercuri i Venus. És probable que no s’empassi La Terra però la massa quedarà tan a prop del nostre planeta que el cremarà fins al punt de convertir tot el paisatge terrestre en un desert i acabar amb tota vida.
El Sol estarà uns mil milions d’anys com a geganta vermella; per després, acabar consumint la seva massa, explotant, i convertint-se en una estrella anomenada “enana blanca”; fins acabar desapareixent.
LA LLUNA
La Lluna és l’únic satèl·lit natural de la terra. Tot i ser un satèl·lit, és relativament gran, amb un diàmetre d’uns 3.470 quilometres, una mica més d’un quart que el de la Terra. La lluna triga a girar sobre el seu eix el mateix temps que triga a orbitar al voltant de La Terra (27.3 dies, i és per això que sempre en veiem el mateix costat, el costat pròxim).
Tanmateix, la quantitat de superfície que veiem -La fase de la Lluna- depen de quina sigui la proporció del costat pròxim que rep llum del Sol.
La Lluna és seca i àrida, i no té ni atmosfera ni aigua, es compon fonamentalment de roca solidificada, encara que el seu centre podria contenir roca o ferro. La seva superfície és plena de pols i conté altiplans coberts de cràters causats per l’impacte de meteorits, i depressions amb cràters enormes que han estat omplerts de lava fins a formar unes àrees fosques que reben el nom de mars. La majoria del mars són al costat visible, que té una escorça més prima que la del costat ocult. Molts cràters estan envoltats per serralades que formen parets del cràter i que poden arribar a assolir alçades de milers de metres.
Les fases de la Lluna: Lluna nova, lluna plena, lluna quart creixent i lluna nova.
Encara que ara sabem moltes més coses sobre la Lluna que abans, els científics continuen sense poder explicar per què la Terra te una Lluna tan grossa.
Una de les teories afirma que quan la Terra es va formar, va girar amb tanta força que se’n separà un gran tros. El problema és que la Terra no va rodar mai a la velocitat necessària perquè això pogués passar.
Potser la Lluna era un planeta independent de la Terra que va quedar atrapat per la seva gravitació quan hi passava a prop. Això tampoc sembla gaire probable.
També es diu que quan la Terra es va formar foren creats dos mons. En aquest cas, la Terra i la Lluna, haurien d’estar fets dels mateixos materials. Les roques de la Lluna han demostrat que això tampoc no era possible. Es tracta d’un autèntic trencaclosques!.
ELS ECLISPIS DE LLUNA
En un eclipsi lunar, la Terra està situada entre el Sol i la Lluna, projecta la seva ombra sobre la superfície Lunar. A la terra podríem veure com la Lluna s’enfosqueix.
ELS CRÀTERS DE LA LLUNA
Els cràters i “mars” de la Lluna van ser provocats pels meteorits que van bombardejar la seva superfície. La majoria d’aquesta trompades es produïren durant els primers temps de la Lluna. Els impactes dels meteorits però es poden seguir produint actualment.
EL PAISATGE LUNAR
Com que no té atmosfera, a la Lluna no hi ha núvols que ens deixin veure’n la superfície. Fins i tot sense prismàtics s’hi poden observar parts més fosques i parts més clares, que antigament es creia que corresponien a mars i terres.
CONTEMPLAR LA LLUNA
Si, aprofitant les nits serenes, fas observacions regulars de la Lluna, podràs observar els canvis que se succeeixen diàriament.
També pots fer dibuixos del paisatge . Amb l’ajut d’uns prismàtics veuràs molt millor els detalls del relleu lunar.
L’ORDRE DE LES ESTRELLES
Les estrelles es formen a partir del gas i les nebuloses, una força anomenada gravetat atrau les partícules de pols i gas i es formen petits núvols. Aquests núvols es van endarrerint fins adquirir la forma d’una pilota.
Nom de constel·lacions d’estrelles: Orió, La Quilla, Virgo, Ossa major, Escorpí, el Sol, Sagitari, La Lluna. Cigne, Tauro,…
CAPÍTOL 4: COMETES I METEORITS
Fa uns 4.500 milions d’anys que es van formar els xocs entre els meteorits i els planetes i van durar 600 milions d’anys. Com a prova d’això podem observar el fet que entre Mart i Júpiter hi ha un cinturo d’asteroides.
Un meteorit es un cos celeste, i va molt ràpid. Fa 65 milions d’anys un d’ells va xocar amb la Terra i va extingir els dinosaures. Feia 15 km de diàmetre. Abans de xocar amb un astre al meteorit se li anomena asteroide.
DEFINICIONS
Un meteorit és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre . A l’espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides. En entrar en contacte amb l’atmosfera, la fricció de l’aire provoca que el cos s’escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.
Cometa: Astre que te una cua llarga i brillant Meteorit:cos celest sòlid que travessa l’espai a gran velocitat i que de vegades xoca amb la Terra.
El cinturó d’asteroides :Al sistema solar hi ha milions de petits cossos rocosos anomenats asteroides. La majoria es troben en un enorme cinturó, situat entre Mart i Júpiter, que fa voltes a l’entorn del Sol.
Cometes i meteorits :Els cometes són comunes grans boles de neu bruta fetes d’aigua gelada i pols. Es troben un núvol enorme als límits del sistema solar. De vegades, un cometa és expulsat fora d’aquest núvol i comença un llarg viatge cap al Sol. Si passa prop de la Terra, sembla una estrella fugaç.
ASTEROIDES, COMETES I METEORIDES
Els asteroides, els cometes i els meteoroides són els residus que queden de la nebulosa a partir de la quan es va formar el Sistema Solar fa 4.000 milions d’anys .
Alguns asteroides són cossos rocosos de quasi 1.000 kilòmetres de diàmetre, encara que la majoria són molt mes petits . N’hi ha molts d’ells que giren al voltant del SOL en el cinturó d’asteroides que queda entre les òrbites de Mart i Júpiter.
És possible que els cometes en el seu origen estiguessin en un núvol enorme anomenat Núvol d’Oort que es pensa que envoltava al sistema Solar.
Es composaven d’una mescla de gasos congelats i pols i tenien pocs kilòmetres de diàmetre, per casualitat un cometa es va separar del Núvol d’Oort i va començar a fer una òrbita al voltant del Sol en una trajectòria llarga i el·líptica.
A mesura que el cometa es va aproximant al Sol, la seva superfície es comença a evaporar a causa de la calor i produeix una zona brillant, una cua de gas i una cua de pols.
Els meteoroides són petits trossos de pedra, o d’asteroides o cometes .Les dimensions dels meteoroides van des de petites partícules de pols fins a objectes de desenes de metres de diàmetre.
ANTICS XOCS DE METEORS
Segons les dades obtingudes dels últims estudis, una gran pluja estrelles fugaces que va tindre lloc fa més de quatre mil milions d’anys va provocar la mort de la major part dels primitius microorganismes que llavors habitaven la acabada de néixer, Terra. Només els més resistents a la calor, que havien pogut refugiar-se sota terra van poder sobreviure. Poc després va començar un nou cicle de la vida repoblant la superfície terrestre.
Per sort, normalment, les estrelles fugaces tan sols ocasionen alguns problemes als satèl·lits artificials situats en òrbita. Degut a les altes velocitats que porten, pot ser que qualsevol partícula, per petita que sigui, pugui produir greus danys a l’estructura i causar un mal funcional dels sistemes perdent-se en la majoria dels casos, el control de la nau. Per exemple, un meteorit de menys de mig mil·límetre de diàmetre pot causar els mateixos danys que una bala de d’una pistola.
IDENTIFICAT L’ASTEROIDE CAUSANT
DE L’EXTINCIÓ DELS DINOSAURES
Fa 160 milions d’anys es va produir una col·lisió entre dues roques.
Això va provocar que entre els últims 200 i 100 milions d’anys es produís una continua pluja de meteorits sobre la Terra, un dels quals va ser el culpable de la famosa extinció del dinosaures fa 65 milions d’anys.
COMETA HALLEY
El cometa Halley és un cometa gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de promig.
És un dels més conegut i mes brillants dels cometes del cinturo de Kuiper (lloc on hi ha molts cometes). Se’l va observar per última vegada en l’any 1.986 a les proximitats de l’orbita de la Terra. Es calcula que la següent visita sigui en l’any 2.061; i l’anterior va ser l’any1.910.
Però existeixen altres cometes més brillants, el Halley es l’únic cometa que és visible a simple vista, i per això existeixen moltes referències de les seves aparicions, i hi tenim molts documents seus.
COMETA WEST
Aquest cometa, que ens va fer una sola visita, es va dividir en cinc peses.
La seva brillantor era tal, que va poder observar-se de dia en el telescopi infraroig “Carlos Sánchez” en el observatori del Teide (Tenerife), fent-se un seguiment que va tenir molta importància arreu del món.
I EN EL FUTUR…?
El risc de que caigui un gran asteroide al nostre planeta és molt remot, de fet, fins el moment, l’únic asteroide que podria tenir un fatal desenllaç, no xocaria contra la TERRA fins l’any 2.880. Gràcies a les últimes tecnologies es pot evitar al menys durant les pròximes dècades que els asteroides més significatius i voluminosos no xoquin contra la TERRA.