CAPÍTOL 1: MERCURI, VENUS, LA TERRA I MART; ELS QUATRE PLANETS SÒLIDS
INTRODUCCIÓ
La Via Làctia, és una més de entre las 100.000 galàxies que es calculen, poblen el Univers conegut.
El sistema planetari en el que vivim es va originar fa uns 4.600 milions de anys.
Va donar lloc al Sol. Després va començar a formar-se Júpiter i Saturn, i més tard, Urà, Neptú, i els cometes.
A les proximitats de l’astre rei només quedaven els materials més pesats ja que la resta van ser arrossegats pel vent solar cap a l’exterior del sistema. Aquests materials rocosos van donar lloc Mercuri,Venus, La Terra i Mart. Entre els cossos que habiten el sistema solar trobem, a més de els planetes i satèl·lits, uns 1.500 asteroides de diferents formes.
Mercuri, el planeta veloç
Mercuri es un planeta petit. Té un diàmetre de només 4.875 km, es a dir, equivalent a tres vuitenes parts de La Terra. Situat a 57,9 milions de km del Sol, és el planeta mes proper a ell.
Es mou tant de pressa en el seu viatge al voltant del sol que el seu any dura tan sols 88 dies. D’altre banda, Mercuri gira molt lentament sobre el seu eix, i el seu dia equival a 176 dels nostres.
Per tant, el dia de Mercuri dura el doble del seu any!
Mercuri té un moviment de rotació constant però, en canvi, es mou al voltant del sol d’una manera desigual. Com mes a prop del Sol és, més de presa avança . Això fa que el Sol tingui un comportament aparentment molt estrany quan travessa el cel de Mercuri. De fet, des d’unes zones determinades del planeta, veuríem que el Sol s’alça i, tot seguit, com si hages canviat d’opinió, veuríem que es pon per tornar a sortir una estona mes tard! El mateix passaria a la posta del Sol: primer es pondria i, tot seguit, s’alçaria breument abans de tornar a pondre’s.
Mercuri té temperatures superficials extremes que oscil·len entre una màxima de 430ºC al costat on toca el Sol, a 170ºC (al cantó fosc). Al crepuscle, la temperatura cau molt ràpidament per que l’atmosfera de Mercuri es quasi inexistent. Consta de petites quantitats d’hidrogen i heli captades pel vent solar, amb algunes traces d’altres gasos.
VENUS
Venus és el cos més brillant de totes les estrelles i els planetes del cel.
A diferència dels altres planetes, Venus no s’allunya mai del Sol i per tant només potser vist abans de l’alba o després de la posta del Sol.
Quan és a l’est del Sol, Venus brilla al vespre com un diamant i s’anomena Estrella del vespre. Quan és troba a l’oest, abans de l’alba és l’estrella del matí.
Per la seva esplèndida brillantor, aquest cos celest va rebre el nom de la deessa de l’Amor: Venus.
Els antics babilonis es van fixar en el moviment de Venus en el cel i van interessar-se en el dels altres planetes.
L’únic error que va cometre va ser dibuixar la Terra al centre del nostre Sistema Solar, amb el Sol i els altres planetes girant al seu voltant.
El 1.610, van estudiar Venus i van descobrir que tenia fases, com la Lluna.
El fet de que Venus estigui envoltat d’una espessa capa de núvols fa pensar que té aigua a la superfície. Venus és més a prop del Sol que no pas la Terra. Per això Venus en rep més escalfor.
Així com Mart té els volcans més grans del Sistema Solar i La Terra té moltes muntanyes, Venus és gairebé pla.
Venus es el segon planeta proper al Sol. Venus gira lentament enrere a mesura que escriu la seva òrbita al voltant del Sol, que fa que el seu període de rotació duri uns 234 dies terrestres i sigui el més llarg del Sistema Solar.
El planeta és lleugerament més petit que la Terra i probablement te una estructura interna similar que consta d’un nucli metàl·lic semi sòlid envoltat d’un metall rocallós i d’una escorça.
L’atmosfera de Venus fa que el planeta sigui percebut com l’objecte més brillant del cel després del Sol i la Lluna.
El component principal de la seva atmosfera és el diòxid de carboni que manté la calor a causa d’un efecte hivernacle molt més fort que el de la Terra. Per aquesta raó, Venus és el planeta més calent amb una temperatura a la superfície d’uns 480ºC.
Les seves groixudes capes de núvols contenen petites gotes d’àcid sulfúric i giren al voltant del planeta impulsades per vents de fins a 360 km per hora.
Tot i que el planeta tarda 243 dies terrestres a fer cada rotació al voltant del seu eix, els forts vents fan que les capes de núvols orbitin el planeta en tal sol 4 dies terrestres. Aquestes condicions de les temperatures el converteixen en un medi terriblement hostil, un planeta amb condicions impossibles per la vida tal com la coneixem al nostre planeta.
La Terra
La Terra és el tercer planeta a partir del Sol.
És el planeta rocós més gran i més dens i el que se sap es que és habitat per éssers vius.
L’interior de roca i metall de la Terra és típic d’un planeta rocós però la seva escorça és poc comuna, ja que és compon de plaques on hi ha terratrèmols i activitat volcànica.
L’atmosfera de la Terra és com un escut protector: bloqueja la radiació perillosa del Sol, evita que els meteorits arribin a la superfície del planeta i conserva prou la calor perquè no es produeixin temperatures extremes.
Al voltant del setanta per cent de la superfície de la Terra esta coberta d’aigua, que no es troba en forma líquida a la superfície de cap altra planeta conegut.
MART
Mart; anomenat el planeta roig; és el quart planeta a partir del Sol i el planeta rocós més extern. En el segle XIX els astrònoms van observar per primera vegada el que es pensava que eren signes de vida sobre Mart. Aquests signes incloïen marques en forma de canal i taques fosques que es creia que podien ser vegetació. Ara se sap que els canals eren una il·lusió òptica, i que les taques fosques són àrees de les quals ha desaparegut la pols rogenca que cobreix la major part del planeta. Les fines partícules de pols de la seva superfície són sovint escampades pel vent amb la qual cosa es formen tempestes que ocasionalment cobreixen tota la superfície marciana. La pols residual de l’atmosfera dóna a Mart la tonalitat rosada que el caracteritza. L’ hemisferi nord de Mart té moltes grans planícies formades per lava volcànica que s’ha endurit i assecat amb el pas del temps, mentre que l’hemisferi sud té molts cràters i grans fosses d’impacte de meteors. També hi ha diversos volcans enormes i extingits, entre ells el mont Olimp, que fa 600 kilòmetres a la base i 25 kilòmetres d’alçària, i que és el volcà més gran que es coneix al Sistema Solar. També conté molts canyons i canals que es ramifiquen. Els canyons es fa formar a causa de moviments de l’ escorça del planeta, però els canals es pensa que van ser originats pel flux d’aigua que ara s’ha assecat.
L’atmosfera marciana és molt menys densa que la terrestre, amb tant sols alguns núvols i boires matinals. Mart té dues llunes: Fobos i Deimos. Les seves petites dimensions suggereixen que podria tractar-se d’asteroides capturats per la gravitació de Mart.
CAPÍTOL 2 – ELS PLANETES GASOSOS: JÚPITER. SATURN, URÀ I NEPTÚ
JÚPITER
Júpiter és el planeta més gran de la Via Làctia.
Júpiter és el cinquè planeta a partir del Sol i el primer dels quatre grans planetes de gas, és a dir, no té sòl.
És el planeta més gran i de major massa, amb un diàmetre més d’onze vegades superior al de La Terra, i una massa d’unes 25 vegades la massa dels altres vuit planetes.
Júpiter té 65 satèl·lits. Júpiter triga 12 anys en donar la volta al sol. 1.325 vegades podria empassar-se Júpiter a La Terra. Júpiter es més gran que tots el planetes junts. De fet hi té satèl·lits que són més grans que la Terra.
Triga 10 hores en donar una volta a sí mateix.
La gran tempesta vermella del planeta dura 3 segles i mesura 3 vegades més que La Terra. Júpiter te molta atmosfera i una força de gravetat 18 vegades superior a la de La Terra. Júpiter no te craters, hi ha un satèl·lit més gran que La Terra es diu Europa, aquest satèl·lit té mar i han enviat un robot per veure si hi ha vida a l’oceà.
SATURN
El segon planeta quant a las dimensions és un dels característics pels anells que l´envolten.
És també el planeta mes lleuger del Sistema Solar i està format fonamentalment per hidrogen en format líquid o gasos.
Saturn es pot empassar a la terra 3 vegades menys que Júpiter.
Saturn triga 11 hores en donar la volta en si mateix.
Triga 30 anys triga en donar-li la volta al sol.
Presenta una atmosfera densa amb núvols i té 18 satèl·lits principals.
El Titànic és el nom d’uns dels molts satèl·lits de Saturn.
URÀ
Urà es el setè planeta a partir del Sol i el tercer en dimensions, amb un diàmetre d’uns 51.000 kilòmetres.
Es creu que es compon d’una densa mescla de diverses tipus de gel i gas que envolten un nucli central sòlid. La seva atmosfera conté traces de matà, la qual cosa dona al planeta la seva tonalitat blau verdosa, la temperatura als núvols més alts es d’uns -210ºC.
Urà és el planeta amb menys trets característics dels que han estat observar de prop: fins ara sols s’hi han vist uns quants núvols glaçats. Es l’únic planeta que té l’eix de rotació molt fortament inclinat, gira de costat en la seva trajectòria orbital al voltant del Sol.
És un dels planetes gegants, però atesa la distància amb La Terra gairebé no és visible a simple vista. Té la mateixa composició que la resta de planetes gasosos i gira també, molt ràpidament al voltant del seu eix.
Té anells molt obscurs i prims que resulten invisibles de ser vistos a través d’un telescopi.
Dins seu hi caben 65 Terres.
Triga 15 hores en donar la volta sobre el seu propi eix.
Té 17 satèl·lits descoberts fins avui.
NEPTÚ
Neptú és el planeta més allunyat del sol, a una distancia mitjana d’uns 4.500 milions de quilòmetre.
Neptú és un gegant de gas i es creu que es compon d’un petit nucli rocós envoltat per una mescla de líquids i gasos. L’atmosfera té diverses característiques nebuloses destacades. Les més grans són la Gran Taca Fosca, quasi tan gran com la Terra, la petita taca Fosca i l´Scooter. Les dues taques fosques són fortes tempestes que donen la volta al planeta acompanyades per vents d’uns 2.000 quilòmetres per hora.
Neptu té un sistema de quatre anells i se li coneixen vuit llunes .
Tritó es la lluna més gran de Neptú i l’objecte mes fred del Sistema Solar, amb una temperatura de -235 ºC. Tritó, al contrari de la majoria de les llunes del Sistema Solar, gira al voltant del seu planeta en sentit contrari de la rotació d’aquest.
Triga 165 dies en donar-li la volta al Sol. 16 hores triga Neptú en donar la volta al seu eix.
Te 10 satèl·lits, 355 menys que Urà. El 1840 els científics van observar que semblava, pel moviment del planeta, el més llunya que es coneixia
El gran forat negre de Neptù esta localitzat just mateix en el lloc on esta la manxa de Júpiter i té la mateixa forma. Però el de Neptú sembla ser una profunditat blava amb un dèbil matís rogenc, és menor que Júpiter per que Neptú es el mes petit, però si Neptú tingues la
