POEMES DE LA LLUNA

Voleu llegir alguns poemes del vostres companys de Quart?

images.jpg

Quan es fa de nit

miro al cel i la veig.

A vegades és rodona i a vegades no ho és

allà on vaig em persegueix

i si hi ha aigua,

veig el seu reflex.

Jessica Redondo

 

La Lluna, la pruna

rodona i bufona,

tan neta i blanqueta…

Vestida i adormida

sempre il·luminada i espavilada.

Hakima Marroun

 

Veig una cosa rodona

com si fos una corona.

De dia m’agrada jugar

i per la nit explorar.

M’imagino jugant amb l’amiga lluna

tant llunyana que sembla una formiga.

Cada nit contemplo els estels

i pel matí tot el cel.

La Lluna, la meva amiga…

sempre està adormida.

Alvaro Aguilera i Sebastian Matei

 

Cap a la nit contemplo una gran rodona

anomenada Lluna que cada cop és més bufona.

Adormida entre els estels,

vestida amb amb un vestit blanc…

Admirada per un bomber

que l’observa des del carrer.

Jesús Jimenez i Brian Sanz

 

Allà, dalt del cel,

de nit veig un estel

i

la lluna com un formatge

que cada nit va de viatge

Rafael Martos i Sergio Trilla

 

La Lluna, tan plena i bonica il·lumina

el cami de Torre Bonica.

Ahir, contemplant el cel

vaig veure com reien els elstels

Dener Vargas

 

Que bonica és la lluna…

els núvols no la volen tapar

En una nit prop del mar

perquè reflexi la lluna

a la superfície del mar.

Que blanca és la Lluna,

satèl·lit de la Terra és.

Quan el nen des del bressol

la mira amb interès

Julia Chanivet

 

La Lluna, tant blanca i polida…

allà, en el cel i entre els estels

és juganera i amiga dels planetes

Jessica Redondo

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *