Avui ens expliquen què és la radioactivitat i els esforços tecnològics per intentar controlar-la.
La reportera Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall detecten a la serra de Collserola uns índexs de radioactivitat natural 70 vegades superior als de Barcelona.
Cada any, les persones rebem de manera natural de l’atmosfera i de l’interior de la terra un nivell de radioactivitat equivalent a 125 radiografies. Això no té cap efecte i no fa cap mal.” Tot és una qüestió de dosi. En un vol Barcelona-Nova York podem rebre l’equivalent a 4 radiografies. En canvi, ingerir partícules contaminades és més perillós.
¿Què és la radioactivitat?
El físic Xavier Dies, enginyer nuclear UPC, explica que les radiacions són fruit de la desintegració o fissió del nucli d’un àtom especialment de l’urani. A plató s’aclareix per què l’urani és tan inestable i quins són els seus isòtops, que es comparen amb les diferents versions d’un mateix model de cotxe: l’urani 235 és mes “explosiu” que el 238 . Segons el presentador, l’isòtop Urani 235 és “un desequilibrat perillós” i per això se l’usa per fer centrals nuclears i bombes atòmiques. La reacció de fissió de l’ urani desprèn molta calor i això s’aprofita per generar electricitat. La missió d’una central nuclear és fer bullir aigua usant urani com a combustible en lloc de carbó o petroli. El vapor d’aigua mou les pales d’una turbina i aquesta una dinamo, que és un generador d’electricitat. El vapor que es veu sortir de les centrals nuclears no és radioactiu, és el de l’aigua que s’ha fet servir per refredar un intercanviador de calor aïllat del reactor, de forma que no és pas un vapor radioactiu.
