Un viatge a través de les mesures conegudes, les més grans i les més petites. Així, es mesura l’espai estel•lar i l’espai subatòmic.
El viatge comença a un metre de terra: 10 elevat a zero metres. Tot seguit, la imatge s’allunya. A uns quants metres d’altura es veuen els terrats de les cases. A 100 metres es distingeixen els perfils dels carrers i, més a munt, la ciutat sencera.
A 10 quilòmetres, els detalls de l’acció humana s’esvaeixen. A 100 quilòmetres es veu un tros del país i, des de més amunt, el continent.
A l’altura dels satèl•lits es veu la Terra, i a un milió de quilòmetres, la Terra i la Lluna. El viatge continua a 150 milions de quilòmetres: la distància entre la Terra i el Sol. Des de més lluny, s’aprecia l’òrbita de Jupiter i la de Plutó. Després, el sistema solar s’esvaeix i es veu el núvol d’Oort, un halo de roques i gel d’on provenen els cometes.
A 10 anys llum de la Terra hi ha les estrelles més pròximes, com Sírius. A 100 anys llum han arribat les emissions radiofòniques terràqüies. A 1.000 anys llum es troben les estrelles de la constel•lació d’Orió. A 100.000 anys llum es veu completa la Via Làctia. A cent milions d’any llum hi ha immensos agregats de galàxies.
Tot seguit s’inicia un viatge a l’inrevés, cap a les profunditats de la matèria. A 10 centímetres es pot veure una flor i una abella. A un mil•límetre s’aprecia la figura de l’ull de l’abella i, més a prop, un gra de pol•len, una cèl•lula i el seu nucli.
A un micròmetre es veu un virus i, més a prop, l’estructura del codi genètic, l’ADN. A un nanòmetre s’aprecia el núvol d’electrons d’un àtom de carboni. A un picòmetre es distingeix el nucli de l’àtom. A un femtòmetre es contempla l’interior d’un protó.
El viatge finalitza en el món dels quarks. Més enllà, no se sap si hi ha alguna cosa tangible.
