Recordes les últimes colònies i ens vols explicar alguna anècdota? Coneixes la casa Can Qué i ens vols fer algun advertiment? T’agradaria compartir un desig relacionat amb aquesta convivència? Vols compartir amb nosaltres com et sents abans de marxar? …
-
Articles recents
Comentaris recents
- Simona en JA TENIM POLLETS!
- Tudor Rusu en JA TENIM POLLETS!
- Laia en SORTIDA AL BAN
- Tudor Rusu en SORTIDA AL BAN
- Maitane en M’AGRADA ANAR DE COLÒNIES…
Arxius
Categories
Meta
Jo l’any passat vaig tenir una anècdota: era el primer dia i en Thomas, en Manel i jo jugaven, havien passat unes coses tan estranyes… la gorra d’en Jordi va anar a la carretera i una ovella morta va desapereixer, estavem perduts, bojos i de sobte la Paula ens va dir:”-és hora de sopar!” I després com si l’alegria hagués marxat, estavem desconsolats!… tot era tan emosionant i de sobte, tot s’acabava anant a sopar .
Estic molt nerviosa per anar de colònies. Ja tinc la bossa feta, i estic esperant que sigui demà perquè en tinc moltíssimes ganes. Però estic una mica preocupada per si plou i no podem fer la gimcana, no podrem anar a fer cabanes. però si que podrem fer la discoteca!!!! De totes maneres, com que estare amb les meves amigues m’ho passare bé igual i no me nadonare de si plou.
Fa poca estona que he arribat a casa meva, m’ha encantat anar de colònies. El dimarts em vaig fer mal al genoll i al turmell, m’ho vaig fer amb una caixa de les d’anar al mercat (de plàstic dur), per això el dijous, en el ball de nit, no vaig poder fer l’helicopter ( gest de hip-hop ) perquè em feia mal, ara encara em fa mal i és divendres. El que em va agradar més dels tallers va ser fer braçalets.
Aquestes colònies m’han passat volant, m’haguessin agradat més si no hagués plogut, si haguessim dormit en tendes, si haguessim fet la gimcana i moltes coses més. Però ha sigut un lloc molt divertit i espaios. En realitat, han sigut molt divertides, jo rec que sinó hagués plogut ens hauria sobrat temps.
Som diumenge, plou… em veniu a la memòria… Aquestes han estat unes colònies passades per aigua, eh? La pluja ha aigualit alguns dels nostres plans: la gimcana, el campament, més estones de temps lliure, la remullada amb banyador, … però no ha impedit que un any més visquessim moments inoblidables! Ara en recordo algun de ben especial… vaig començar a jugar a futbol amb en Radu i en Tudor, semblava que no s’ho poguessin creure, no deixaven de passar-me la pilota i amb una paciència de sant m’animaven cada vegada que aquesta se m’escapava entre les cames… També recordo aquella estona al menjador que vaig passar amb un grupet de nenes, estaveu rebentades i lluny d’admetre-ho, m’explicaveu una anècdota rera una altra com si el temps s’acabés, us enriolaveu per tot… m’ho vaig passar genial! La primera sortida pel camí de les rescloses també em porta molts records, no ens va ploure i el passeig va ser distès, tots passejavem al nostre ritme però, en un moment o altre, ens trobàvem i compartíem alguna troballa: que si les dents de lleó, que si les cues de cavall, … aprenc tantes coses amb vosaltres! Ara bé, si m’hagués de quedar amb un únic record, potser aquell que guardaria com a més especial seria el despertar de l’habitació: unes veuetes trenquen el silenci de la matinada i busquen la complicitat de l’amic o l’amiga que dorm ben apropet, que complicat contenir l’emoció per l’arribada d’un nou dia i alhora respectar el son d’aquells que encara, agotats, no s’han despertat. ´
No sé vosaltres però jo, siguin com siguin, l’any vinent vull repetir!
A mi em va agradar la disco però quan ens tocava fer els acudits a mi i a en Miquel no vaig riure tant… Al final tothom va riure moltissim i m’ho vaig passar molt bé fent-los!
Us en recordeu el Camí de les Rescloses?
Quan ja havíem visitat la Resclosa de Martís i de Serinyà, estavem molt cansats de caminar. Després de dinar, se’ns va a posar a ploure, i com que encara ens faltava una resclosa per visitar, la Pilar la volia anar a veure encara que plogués. Al final, la vam convèncer per no anar-hi, uff !! sort perquè sinó…
Les colónies d’aquest any no han sigut gaire divertides per la pluja, però a mi m’ha amagradat molt visitar les 3 rescloses: la d’Esponellà, la de Martís i la de Serinya.
Han estat unes colònies molt diferents a les altres, em semblava que serien avorrides i han sigut una experiència molt divertida. Els acudits molt graciosos, els trucs de magia molt sorprenents i els balls i cants esplèndits, van ser unes colònies molt divertides!!
M’ho vaig passar molt bé, cabanes i més cabanes segur que amb les plogudes s’han destruit!… amb el que costa fer les cabanes crec que algunes són de pedres … xurreros!!
L’any passat quan dormiem en tendes de campanya, m’enrecordo que l’ultima nit amb la Maitane,l’Israe ,la Neus i jo, a la tenda de campanya va entrar-hi un estisoretes. Nosaltres cridavem de por, els nens de les altres tendes ens deien que callessim, no els hi feiem cas, al final va venir en Jordi i ens va dir que no passava res per un escarbat tant petit!! Em va agradar molt aquella experiència perquè sempre que hi penso m’agafen ganes de riure!!
Em va agrada molt anar de colònies, quan vam jugar a futbol en Radu i jo vam alucinar perquè la Nuria jugava amb nosaltres i marcava molts gols.
Va ser una experiència molt divertida!!!M’ho vaig passar molt bé!!!
Després de colònies, uf, cansadissims… Les colònies passades per aigua i per postres, l’Eva s’en va! Han sigut unes colònies divertides i aigualides, però tot i així ens ho hem passat bé: fent la discoteca, jugant a futbol,les sortides…Em va estrenyar molt que la Núria jugues a futbol, la veia massa gran!!!