Bon any a tothom!!

Ja tornem a ser aquí, i aquest cop a un nou projecte de plàstica.Com que al llarg de l’activitat anterior vam experimentar amb la pintura, ara toca  deixar descansar als colors i donar-li pas a la linia. I ho farem basant-nos en un model moooooolt especial que ja he presentat als alumnes i les alumnes de 5è B, en Tomi Ungerer! un il·lustrador genial i divertit que ha dedicat part de la seva obra a la literatura infantil. Espero i desitjo que gaudiu tant com nosaltres ho vam fer a l’aula!

Cristina.

TOMI UNGERER

Tomi Neix a Estrasburg el 28 de novembre del 1931, és el germà petit de un germà i dues germanes.

Quan tenia 4 anys el seu pare es va morir. Va viure la seva infantesa durant l’Alemanya nazi, ja li agradava dibuixar i dibuixava les seves experiències durant la guerra.

Va anar a una escola d’art a Estrasburg, però el que somia es amb anar a EEUU.

Al 1956 amb 25 anys, compleix el seu somni i se’n va a viure a Nova York amb només 60 USD a les butxaques i tots els seus dibuixos.

Coneix a un editor de llibre que creu en ell i editen el seu primer llibre per a nens, Els Mellops van volant. Li concedeixen un premi, i a partir d’aquí comença a tenir èxit com a il·lustrador de llibre i publicitat.

Al 1970 es casa, i al 1976 torna a viure a Europa, s’estableix a Irlanda. Avui dia, encara viu allà i continua treballant fent el que més li agrada. A Estrasburg, la seva ciutat natal hi ha un museu dedicat a la seva obra.

Algunes de les seves il·lustracions per literatura infantil…

Portada del conte “Els tres bandits” editat en català per Kalandraka

Il·ustració dels personatges “Els Mellops”

Tot seguit us ensenyo una petita mostra de la serie de fantàstiques, divertides i imaginatives il·lustracions que ens serviran de model per realitzar el nostre treball.

Qui havia de dir que… un sofà fos la cara d’un gos, una sabata el vestit d’una monja, uns preciosos cabells ondulats un mar furiós, les ales d’una papallona les orelles d’un elefant o el barret de Napoleó Bonapart, i una copa el barret d’un guerrer? Comprovem-ho a través de la genial mirada de Tomi!

Fins aviat!!

Cristina