15 thoughts on “De teves a meves. Continuem els contes”
>>AreeS*
.Cicle de terror.
La senyora va arribar a casa inquieta, fins i tot es podria dir que tenia una mica d’ansietat. Es va seure a la butaca del menjador i amb paciència es va posar a explicar al seu marit, aquell fet tan estrany que li havia passat fent cua al cinema:
-Sí,sí, eren les 15:34 h exactes i he arribat allí, i de sobte al cap d’una estona d’estar fent cua ha vingut un senyor i mentre féiem cua ens ha estat explicant de què anava tota la pel.lícula, però resulta que jo m’havia equivocat de fila i…
-Para, para, tot això t’ha pasat al cinema en tan sols mitja hora que has estat a la cua?
Perdona que et digui però jo aquestes coses no les trobo del tot coherents. Vols dir que aquest grapat de coses que t’ha pasat no les has somniat aquesta nit?
-De veritat t’ho dic, quan m’he donat compte, ja estava enganxada i disposada a escoltar la pel.lícula que havia d’ anar a veure, però el més estrany és que no m’he dignat a dir-li que si us plau, fes el favor de callar-se. He continuat allÍ plantada com un estaquirot, escoltant aquella història, és com si m’hagués quedat absorta per un regnat obscur.
areeeS
.Entreacte.
En aquell moment em vaig quedar sense saber que dir, mentre per dins meu anava pensant el mal amic que era, -mira que no deixar-me 5000 pessetes- que al cap i a la fi tampoc és tant si ho mires des d’un punt positiu, i això que m’està succeint a mi és per a una bona causa.
De sobte se’m va acudir una brillant idea, vaig decidir anar a demanar-li a algú altre que potser al no coneixer-me de res, li resultaria més còmode deixar-me els diners, però res de res. Ho vaig provar amb tres persones i era automàtic, quan anava a seure a la seva taula per proposar-los la meva brillant idea, que gràcies a ella em faria l’ home mes feliç del mòn ,agafaven i sense dir-me absolutament res es giraven i amb un lleuger pas marxaven. Cada cop em quedava més clar que la gent d’avui en dia té una gran facilitat a engegar a fer punyetes a tothom.
Com que pel que veia, ja no quedava cap posibilitat d’aconseguir les 5000 pessetes, vaig acudir a l’ última opció que era la que m’havia proposat el meu estimat amic: anar al banc a demanar un crèdit.
Així va ser, em vaig dirigir amb l’ànima al terra cap al banc per intentar fer més pena de la que produia aquella història. Vaig entrar i no van dubtar ni un segon a donar-me el crèdit. Em vaig seure, i quan començà a explicar la història, el banquer em digué:
Quan vol? Estic disposat a deixar-li el que faci falta, amb la condició de no tornar a sentir aquesta història sense sentit.
areeeS
Vorejant la riera
No si el que no em passi a mi… encara em faig creus com pot ser que en una casa tan petita i miserable s’hi amagui una enorme mansió dins seu..quines coses més rares això fa vergonya i tot.
Quan vaig arribar a casa, vaig anar cap a l’habitació , i al cap de 10 minuts d’estar allí dins, recapacitan sobre el que m’havia passat aquella tarde, vaig arribar a la conclusió que potser estava malalt o tenia algun problema sicològic que em feia veure coses que no eren, així que vaig anar a contar-li a la mare. Ella estava a la cuina fent el sopar, així que vaig creure que era un bon moment per explicar-li el que m’havia passat aquella tarde.
Quan ja estava a punt d’acabar de contar-li la història la mare, em va portar sense dir-me res al llit i em va tapar amb una manta acaronant-me la cara i dient-me: ja està Jordà, traquilitzat ja, demà anirem al metge i et receptarà alguna cosa.
Ella va tancar la porta i i se’n va anar.
Jo em vaig quedar amb una cara de poca cosa pensant dins meu: ja tenia raó el senyor ben vestit que a qualsevol que li contés no s’ho creuria, però bé considero que tampoc n’hi ha per tant com per a demanar hora al metge.
adry
De teves a meves
L’amic sortí de la casa profundament angoixat, només veia que tota la vida li anava en contra i que no hi havia cap altra solució que el suïcidi.
En aquestes va passar tota la nit, decidint quina seria la millor manera de ficar punt i final a la seva història. L’endemà al matí quan es va llevar i el noi tan simpàtic dels diaris li va entregar l’exemplar del dia pertinent, es va fixar en les esqueles del dia i va veure en la primera, el nom de l’amic que tant optimista i relaxat li havia semblat sempre, al diari deia que s’havia suicidat degut a un munt de factures que no havia pogut assimilar.
Des d’aquell dia, va aprendre a viure la vida minut a minut amb optimisme i alegria.
Cicle de Terror
Al cap i a la fi era com si hagués vist la pel·lícula i sense pagar un ral i, a més, havia descobert que no podies refiar-te de ningú i que havies d’arribar a conèixer a fons a les persones abans de donar cap opinió d’elles.
Deixant de banda aquest fet, que carai! si a ella no li agradaven els films de misteri i l’única cosa que havia pretès sortint aquella tarda de casa era passar una bona estona veient una pel·lícula d’amor.
Així que, al final, tot havia sortit bé.
Vorejant la riera
Mentre s’allunyava de la “barraca”, en Jordà va pensar que el millor era no dir res a ningú. El mag tenia raó, ningú no el creuria i el prendrien per boig.
Va decidir continuar visitant el seu nou amic, potser així aprendria els secrets de la màgia i, el que era més important, potser ell l’ensenyaria com veure el fons de les coses més enllà del que semblen a simple vista.
Molts anys desprès, en Jorda encara recordaria aquelles vacances com la millor època de la seva vida i l’experiència viscuda amb el mag com l’inici d’una nova manera de viure.
carles saez
QUE CONSTI
……
En vista de la situació em vaig dedicar a buscar dedsembalsadors de la zona per internet, però a l’hora de contactar amb ells ningun recordava haver treballat per cap Lena.
Però un dia, quan tot semblava que estava perdut, em vaig trovar el gat der la Lena gat coixejant pel carrer, el vaig seguir per tots els carrerons, fins que va parar davant una porta, hi havia un home, era ell, el desembalsador
carles saez
PROMOCIÓ DE VENDES
…….
Vaig intentar la idea de les subscripcions recollint firmes per tota la empresa, em va anar bastant bé, però no crec que el suficientment bé. Vaig anar a parlar amb el Senyor Aladern, li vaig ensenyar les firmes, ell les mirà encuriosit seguidament em mirà a mi i em preguntà:
-Vols dir que n’hi han suficients?
Jo li digué sincerament que no, però ell em digué que aquestes firmes arribarien a les 30.000 pessetes, em digué que havia fet una bona feina i generosament s’encarregà del diners que faltaven.
carles saez
ÀTOMS PER A LA PAU
……..
De sobte se l’il.luminà la cara i digué:
– Quina bona idea que he tingut, podries infiltrar-te a l’empresa Maggi i fer el mateix, d’aquesta manera ens treuries de damunt la competència!
I la veritat es que semblav una bona idea, però no gaire avaladora, ja que m’estava dient arruina empreses o alguna cosa així.
Vam posar en funcionament aquest pla i la veritat es que me’n vaig sortir el meu sou i el meu carreg eren millors, i tot per un error.
Georgina
DE TEVES A MEVES:
I se’n va a anar a poc a poc, sense donar cops de porta, amb un posat d’infinitiva desolació.
Al sortí per la porta, ell anar pensant com podria resoldre tot aquell enrenou que tenia rondant dins del seu minuscul cap,ja que el seu amic no l’havia ajudat. En aquell moment va veure una cosa que potser el podria ajudar a resoldre el seu gran problema, va estar una estona mirant i mirant pero ell seguia sense saber que podia significar, aquella imatge constava de un nedo recien nascut que aguantava amb les dues mans una circumferencia (LA TERRA), per ell aquesta imatge significava molt, perque era la seva pregunta recontruida en un mural al mig de una plaça on tothom ho podia veure i que apartir de aquella imatge mes persones com ell se la puguessin fer aixi doncs entre elles poguessin comentar-se o encanbi resoldre els seus pensaments.
Georgina
CICLE DE TERROR:
I la senyora se’n va, com si estigués picada amb l’empresa. Però, en el fons, se sent satisfeta per haver trobat una sortida airosa.
La senyora encara aixi contenta va anar cap a casa, estava bastant cansada d’esperar a la cua aixi doncs va decidir anar-se’n a dormir, i aixi ho va fer la pobra dona va se tumbar-se al llit, al moment es va quedar dormida, al cap de dos munts va comença a cridar:
– Nooo!, Pau… truca a la Policia!!!
– Auxili…
La seva veïna, la Senyora Carme va sortir ràpid al replà i va coomençar a trucar a la porta de aquesta senyora, la senyora Dolors, la Sra. Carme cridava:
– Sra. Dolors, esta be?
– Sra. Dolooors.
Al cap de uns quinze minuts cridant la senyora Dolors es va despartar obrir la porta i pregunta:
– Que passe aqui, que son aquest crits.
– Voste, que no parava de cridar. – li va respondre la Sra. Carme.
– YoO? – va contestar sorpresa la Sra. Dolors.
– Miri Sra. Dolors aquesta nit em quedare amb vostè per a que no torni a passar el que acabe de passar.
-Dacord, moltes gracies Sra.Carme – li va respondre la Sra. Dolors.
Georgina
VOREJANT LA RIERA:
Al marchar d’aquella barraca pero que a la vegada d’aquella preciositat de casa en Jordà pensà:
Jo que faig ara, si la meva mare em pregunta on has estat? jo que li respondre, si que es veritat que el Senyor m’ha dit que ho podia contar, però també es veritat que si els hi conto a la meva família o als meua amic es riuran de mi i no em creuran, i no els puc mentir, jo mai els he mentit. Be doncs crec que aquesta vegada ho tindre que fer i espero que no ho tingui que fer mai mes perque aixo no m’agrada gens pero tampoc m’agrade que la gent pensi que se m’han ha anat l’olla, millor aixi ara penso alguna tonteria que la meva mare e spugui creure i ja esta.
Luis Betrian Lara
ECICLE DE TERROR:
I la senyora se’n va com si estigués picada amb l’empresa. Però, en el fons, se sent satisfeta per haver trobat una sortida airosa.
De sobte li cau una moneda, amb la que portava estono jugant amb ella a la butxaca, la moneda, roda, roda, roda, fins caure en una cruïlla. Ella, molt enfadada, torna a la taquilla del cinema, sense esperar a la cua el seu torn.
-Perdoni, señoreta, ma caigut una moneda a la cruïlla d’aquí al davant!- Va dir tota enfadada.
-I que vol que hi fagi jo? truco als bomber?- Respongué amb tó de burla.
-Miri, és el pitjo cinema que m’he trobat en la vida, ja tenen vostès un client menys!-
-Sí, sí, però vostè una monda menys!- Va afirmar.
La senyora tota empipada, va donar la volta, i va tornar cap a casa, però amb una diferència, el fum què li sortía per les orelles.
DE TEVES A MEVES:
EL visitant va donar-li uns cops afectuosos a l’esquena i s’excusà per la seva inoportunitat. , digué. I se’n va anar a poc a poc, sense donar cops de porta, amb un posat d’infinita desolació.
Al día següent, l’amic el va telefonar:
-Què, com va amb la nova decoració de la casa?- Va dir amb burla.
-Bé, més relaxat!- Respongué rient-se.
-Doncs, jo estic millor que mai, d’alló que et vaig parlar, cap problema ja, tot solucionat! I lo del amor, ves mé sben igual, el que tú em deies, me queda molta vida per davant i l’he de disfrutar! Aixií que sol em queda dirte que gràcies per tot, amic!- I penjà el telèfon.
És va quedar sense paraules, va penjar el telèfon, va tombar-se al llit, i va decidir desconectar una mica del món, així que se’n va anar a dormir dient:
-Demà serà un altre día!- Tancà els ulls, i és ficà a dormir.
QUARANTA-CINC GRAUS SOTA COBERT:
De manera que la colònia catalana de Guaraba continua celebrant el vint-i-cinc de desembre com sempre, sense forçar ni disfressar els fruits què el tròpic dóna de si. Com ha estat dit els indígenes, es pot afirmar que els nostres compatriotes transplantats fan vent.
Però igual, que no se sap encara, a partir de l’any vinent, això podría cambiar, s’ha fet una propòsta en la colònia, de fer alguna cosa diferent en aquest día, i la gent escara que per la majoría els hi era indiferent, han obtat per repòndre què si.
Així que cuan estigui tot decidit, probablement a partir de l’any que ve, tot cambiarà per a millor. Noves tradicions i costums actuals.
Cicle de terror;Continuació.
I aquella simpatica dona va dirigir-me una mirada un tant extrafolaria,com si ella desde bon principi desitjés que io li expliqués tota la trama ,amb generosos detalls, per a que ella no tingues que seguir tota la pel.lícula i esperar impacient ,per l’intriga, el intrepidant i sorprenden final.
Cuan perfi em va tocar a mi per a comprar l’entrada, la treballadora intentà convencer-me de que la pel.lícula ia estava començada de feia estona i que no valía la pena pagar per veure un petit tros de tota la història i que no entendría la trama ,però io tot convençut vaig pagar amb molt de gust la desitgada entrada i obrí la porta amb tota la il.lusió del món,com si no sapigués com començava i acababa la pel.lícula ni que ia había començat.Tot hi aixó vaig pensar que era millor tornar-la a veure.
Vaig marchar amb el cap baixat i pensatiu, mentres en la meva ment revovinava enrere enrecordanme les imatges de els embargadors destroçant de cop ,la vida del meu amic,conseller i confident.I de sobte, una llum dins del meu petit mon mental es va il.luminar,igual el meu destí era ajudar als altres amb els seus problemes.
Vaig donarli molts toms amb aquella idea,peró al arribar a casa meva,i fixar-me en els petits detalls d’aquell diminut pis d’alquiler, la idea es va esfumar com un llamp en el cel, del meu cap. Com podia ajudar als demés en els seus problemes , si no sabia ni arreglar els meus?
Vaig decidir no fe cas de la pregunta que continuaba rondinant pel meu cap.Encara tenia tota la vida per decidir el sentit de la meva vida.
Peró al final l’oncle,quan l’ambient es va haver tranquilizat,i amb la digestió del tot finalitzada,es va sortir amb la seva i va acabar de explicar la història del riu,però la tieta el miraba furiosa pero alhora es reia de la extraña situacio en el que l’oncle es començava a donar compte que ia no se’l creien.
Eric Muñoz Peñafiel
DE TEVES A MEVES
El visitant (que ja havia marxat de casa del seu amic) va començar a rumiar sobre lo que acabava de veure amb els seus propis ulls,havia vist com la persona que menys s’esperaria també tenia problemes i dels grossos, no li havien deixat altra cosa que el que era indispensable per viure,i veure’l tan afectat per com suplicava que no s’ho emportessin havia replantejat les respostes a les seves propies preguntes seguien sent part d’incognites però en realitat la resposta a aquestes era que no li preucupava les respostes que tenia que viure la vida tal i com la tenia plantejada i intentar esquivar els obstacles que la vida et presenta si vols seguir avançant.
NIT DE PAU I DE FESTES
Quan va marxar aquell home ja no sabia que fer,estava molt nerviós la estancia d’aquell home m’havia posat molt intranquil,ja no sabia si volia fer-lo, no fer-lo o jo que se.
Vaig tranquilitzarme reflexionar i pensar,sobretot pensar, no podia deixar aquell any el pesebre sense montar per un simple obstacle,tenia que seguir fins al final, vaig anar a l’ajuntament i vaig dir que em donesin el numero dels que arreglaven la instalació per poder montar el pesebre, una vegada fet això, i d’haverme tranquilitzat una mica tot el demés em va surtir bé sol, finalment després de molt estres i sofriment tot va sortir com esperava i l’esperit nadalenc va predominar sobre aquelles dates tant especials.
CICLE DE TERROR
La dona va marxar molt picada i però amb aquell somriure sarcàstic com si hagues guanyat una partida,alguna cosa tenia entre mans.
Al dia següent va anar a denunciar al cinema, perquè no rebaixava l’entrada un cop ja començada la pel·lícula i per l’agressivitat amb que tracten als clients,seguidament d’uns tràmits van anar a judici el amo del cinema i la senyora que junt amb els seus abogats van exposar els seus punts de vista.
El jutge tot plegat no va donar la raó a cap dels dos, volia esperar al segon judici on decidiria si firmaria sentencia al cinema o no per les demandes de la senyora, el jutge rumian i rumian va decidir que els homes jubilats( a partir dels 65 anys) se’ls rebaixaria moltísim el preu de l’entrada, ja que no tenen les mateixes facilitats per anar a tot arreu i fàcilment se’ls hi colen, la senyora va sortir encara amb un somriure més sarcàstic que l’anterior,ja que per segona vegada (per a ella) havia derrotat al cinema i a partir d’ara aniria un pas endavant d’ells.
.Cicle de terror.
La senyora va arribar a casa inquieta, fins i tot es podria dir que tenia una mica d’ansietat. Es va seure a la butaca del menjador i amb paciència es va posar a explicar al seu marit, aquell fet tan estrany que li havia passat fent cua al cinema:
-Sí,sí, eren les 15:34 h exactes i he arribat allí, i de sobte al cap d’una estona d’estar fent cua ha vingut un senyor i mentre féiem cua ens ha estat explicant de què anava tota la pel.lícula, però resulta que jo m’havia equivocat de fila i…
-Para, para, tot això t’ha pasat al cinema en tan sols mitja hora que has estat a la cua?
Perdona que et digui però jo aquestes coses no les trobo del tot coherents. Vols dir que aquest grapat de coses que t’ha pasat no les has somniat aquesta nit?
-De veritat t’ho dic, quan m’he donat compte, ja estava enganxada i disposada a escoltar la pel.lícula que havia d’ anar a veure, però el més estrany és que no m’he dignat a dir-li que si us plau, fes el favor de callar-se. He continuat allÍ plantada com un estaquirot, escoltant aquella història, és com si m’hagués quedat absorta per un regnat obscur.
.Entreacte.
En aquell moment em vaig quedar sense saber que dir, mentre per dins meu anava pensant el mal amic que era, -mira que no deixar-me 5000 pessetes- que al cap i a la fi tampoc és tant si ho mires des d’un punt positiu, i això que m’està succeint a mi és per a una bona causa.
De sobte se’m va acudir una brillant idea, vaig decidir anar a demanar-li a algú altre que potser al no coneixer-me de res, li resultaria més còmode deixar-me els diners, però res de res. Ho vaig provar amb tres persones i era automàtic, quan anava a seure a la seva taula per proposar-los la meva brillant idea, que gràcies a ella em faria l’ home mes feliç del mòn ,agafaven i sense dir-me absolutament res es giraven i amb un lleuger pas marxaven. Cada cop em quedava més clar que la gent d’avui en dia té una gran facilitat a engegar a fer punyetes a tothom.
Com que pel que veia, ja no quedava cap posibilitat d’aconseguir les 5000 pessetes, vaig acudir a l’ última opció que era la que m’havia proposat el meu estimat amic: anar al banc a demanar un crèdit.
Així va ser, em vaig dirigir amb l’ànima al terra cap al banc per intentar fer més pena de la que produia aquella història. Vaig entrar i no van dubtar ni un segon a donar-me el crèdit. Em vaig seure, i quan començà a explicar la història, el banquer em digué:
Quan vol? Estic disposat a deixar-li el que faci falta, amb la condició de no tornar a sentir aquesta història sense sentit.
Vorejant la riera
No si el que no em passi a mi… encara em faig creus com pot ser que en una casa tan petita i miserable s’hi amagui una enorme mansió dins seu..quines coses més rares això fa vergonya i tot.
Quan vaig arribar a casa, vaig anar cap a l’habitació , i al cap de 10 minuts d’estar allí dins, recapacitan sobre el que m’havia passat aquella tarde, vaig arribar a la conclusió que potser estava malalt o tenia algun problema sicològic que em feia veure coses que no eren, així que vaig anar a contar-li a la mare. Ella estava a la cuina fent el sopar, així que vaig creure que era un bon moment per explicar-li el que m’havia passat aquella tarde.
Quan ja estava a punt d’acabar de contar-li la història la mare, em va portar sense dir-me res al llit i em va tapar amb una manta acaronant-me la cara i dient-me: ja està Jordà, traquilitzat ja, demà anirem al metge i et receptarà alguna cosa.
Ella va tancar la porta i i se’n va anar.
Jo em vaig quedar amb una cara de poca cosa pensant dins meu: ja tenia raó el senyor ben vestit que a qualsevol que li contés no s’ho creuria, però bé considero que tampoc n’hi ha per tant com per a demanar hora al metge.
De teves a meves
L’amic sortí de la casa profundament angoixat, només veia que tota la vida li anava en contra i que no hi havia cap altra solució que el suïcidi.
En aquestes va passar tota la nit, decidint quina seria la millor manera de ficar punt i final a la seva història. L’endemà al matí quan es va llevar i el noi tan simpàtic dels diaris li va entregar l’exemplar del dia pertinent, es va fixar en les esqueles del dia i va veure en la primera, el nom de l’amic que tant optimista i relaxat li havia semblat sempre, al diari deia que s’havia suicidat degut a un munt de factures que no havia pogut assimilar.
Des d’aquell dia, va aprendre a viure la vida minut a minut amb optimisme i alegria.
Cicle de Terror
Al cap i a la fi era com si hagués vist la pel·lícula i sense pagar un ral i, a més, havia descobert que no podies refiar-te de ningú i que havies d’arribar a conèixer a fons a les persones abans de donar cap opinió d’elles.
Deixant de banda aquest fet, que carai! si a ella no li agradaven els films de misteri i l’única cosa que havia pretès sortint aquella tarda de casa era passar una bona estona veient una pel·lícula d’amor.
Així que, al final, tot havia sortit bé.
Vorejant la riera
Mentre s’allunyava de la “barraca”, en Jordà va pensar que el millor era no dir res a ningú. El mag tenia raó, ningú no el creuria i el prendrien per boig.
Va decidir continuar visitant el seu nou amic, potser així aprendria els secrets de la màgia i, el que era més important, potser ell l’ensenyaria com veure el fons de les coses més enllà del que semblen a simple vista.
Molts anys desprès, en Jorda encara recordaria aquelles vacances com la millor època de la seva vida i l’experiència viscuda amb el mag com l’inici d’una nova manera de viure.
QUE CONSTI
……
En vista de la situació em vaig dedicar a buscar dedsembalsadors de la zona per internet, però a l’hora de contactar amb ells ningun recordava haver treballat per cap Lena.
Però un dia, quan tot semblava que estava perdut, em vaig trovar el gat der la Lena gat coixejant pel carrer, el vaig seguir per tots els carrerons, fins que va parar davant una porta, hi havia un home, era ell, el desembalsador
PROMOCIÓ DE VENDES
…….
Vaig intentar la idea de les subscripcions recollint firmes per tota la empresa, em va anar bastant bé, però no crec que el suficientment bé. Vaig anar a parlar amb el Senyor Aladern, li vaig ensenyar les firmes, ell les mirà encuriosit seguidament em mirà a mi i em preguntà:
-Vols dir que n’hi han suficients?
Jo li digué sincerament que no, però ell em digué que aquestes firmes arribarien a les 30.000 pessetes, em digué que havia fet una bona feina i generosament s’encarregà del diners que faltaven.
ÀTOMS PER A LA PAU
……..
De sobte se l’il.luminà la cara i digué:
– Quina bona idea que he tingut, podries infiltrar-te a l’empresa Maggi i fer el mateix, d’aquesta manera ens treuries de damunt la competència!
I la veritat es que semblav una bona idea, però no gaire avaladora, ja que m’estava dient arruina empreses o alguna cosa així.
Vam posar en funcionament aquest pla i la veritat es que me’n vaig sortir el meu sou i el meu carreg eren millors, i tot per un error.
DE TEVES A MEVES:
I se’n va a anar a poc a poc, sense donar cops de porta, amb un posat d’infinitiva desolació.
Al sortí per la porta, ell anar pensant com podria resoldre tot aquell enrenou que tenia rondant dins del seu minuscul cap,ja que el seu amic no l’havia ajudat. En aquell moment va veure una cosa que potser el podria ajudar a resoldre el seu gran problema, va estar una estona mirant i mirant pero ell seguia sense saber que podia significar, aquella imatge constava de un nedo recien nascut que aguantava amb les dues mans una circumferencia (LA TERRA), per ell aquesta imatge significava molt, perque era la seva pregunta recontruida en un mural al mig de una plaça on tothom ho podia veure i que apartir de aquella imatge mes persones com ell se la puguessin fer aixi doncs entre elles poguessin comentar-se o encanbi resoldre els seus pensaments.
CICLE DE TERROR:
I la senyora se’n va, com si estigués picada amb l’empresa. Però, en el fons, se sent satisfeta per haver trobat una sortida airosa.
La senyora encara aixi contenta va anar cap a casa, estava bastant cansada d’esperar a la cua aixi doncs va decidir anar-se’n a dormir, i aixi ho va fer la pobra dona va se tumbar-se al llit, al moment es va quedar dormida, al cap de dos munts va comença a cridar:
– Nooo!, Pau… truca a la Policia!!!
– Auxili…
La seva veïna, la Senyora Carme va sortir ràpid al replà i va coomençar a trucar a la porta de aquesta senyora, la senyora Dolors, la Sra. Carme cridava:
– Sra. Dolors, esta be?
– Sra. Dolooors.
Al cap de uns quinze minuts cridant la senyora Dolors es va despartar obrir la porta i pregunta:
– Que passe aqui, que son aquest crits.
– Voste, que no parava de cridar. – li va respondre la Sra. Carme.
– YoO? – va contestar sorpresa la Sra. Dolors.
– Miri Sra. Dolors aquesta nit em quedare amb vostè per a que no torni a passar el que acabe de passar.
-Dacord, moltes gracies Sra.Carme – li va respondre la Sra. Dolors.
VOREJANT LA RIERA:
Al marchar d’aquella barraca pero que a la vegada d’aquella preciositat de casa en Jordà pensà:
Jo que faig ara, si la meva mare em pregunta on has estat? jo que li respondre, si que es veritat que el Senyor m’ha dit que ho podia contar, però també es veritat que si els hi conto a la meva família o als meua amic es riuran de mi i no em creuran, i no els puc mentir, jo mai els he mentit. Be doncs crec que aquesta vegada ho tindre que fer i espero que no ho tingui que fer mai mes perque aixo no m’agrada gens pero tampoc m’agrade que la gent pensi que se m’han ha anat l’olla, millor aixi ara penso alguna tonteria que la meva mare e spugui creure i ja esta.
ECICLE DE TERROR:
I la senyora se’n va com si estigués picada amb l’empresa. Però, en el fons, se sent satisfeta per haver trobat una sortida airosa.
De sobte li cau una moneda, amb la que portava estono jugant amb ella a la butxaca, la moneda, roda, roda, roda, fins caure en una cruïlla. Ella, molt enfadada, torna a la taquilla del cinema, sense esperar a la cua el seu torn.
-Perdoni, señoreta, ma caigut una moneda a la cruïlla d’aquí al davant!- Va dir tota enfadada.
-I que vol que hi fagi jo? truco als bomber?- Respongué amb tó de burla.
-Miri, és el pitjo cinema que m’he trobat en la vida, ja tenen vostès un client menys!-
-Sí, sí, però vostè una monda menys!- Va afirmar.
La senyora tota empipada, va donar la volta, i va tornar cap a casa, però amb una diferència, el fum què li sortía per les orelles.
DE TEVES A MEVES:
EL visitant va donar-li uns cops afectuosos a l’esquena i s’excusà per la seva inoportunitat. , digué. I se’n va anar a poc a poc, sense donar cops de porta, amb un posat d’infinita desolació.
Al día següent, l’amic el va telefonar:
-Què, com va amb la nova decoració de la casa?- Va dir amb burla.
-Bé, més relaxat!- Respongué rient-se.
-Doncs, jo estic millor que mai, d’alló que et vaig parlar, cap problema ja, tot solucionat! I lo del amor, ves mé sben igual, el que tú em deies, me queda molta vida per davant i l’he de disfrutar! Aixií que sol em queda dirte que gràcies per tot, amic!- I penjà el telèfon.
És va quedar sense paraules, va penjar el telèfon, va tombar-se al llit, i va decidir desconectar una mica del món, així que se’n va anar a dormir dient:
-Demà serà un altre día!- Tancà els ulls, i és ficà a dormir.
QUARANTA-CINC GRAUS SOTA COBERT:
De manera que la colònia catalana de Guaraba continua celebrant el vint-i-cinc de desembre com sempre, sense forçar ni disfressar els fruits què el tròpic dóna de si. Com ha estat dit els indígenes, es pot afirmar que els nostres compatriotes transplantats fan vent.
Però igual, que no se sap encara, a partir de l’any vinent, això podría cambiar, s’ha fet una propòsta en la colònia, de fer alguna cosa diferent en aquest día, i la gent escara que per la majoría els hi era indiferent, han obtat per repòndre què si.
Així que cuan estigui tot decidit, probablement a partir de l’any que ve, tot cambiarà per a millor. Noves tradicions i costums actuals.
Cicle de terror;Continuació.
I aquella simpatica dona va dirigir-me una mirada un tant extrafolaria,com si ella desde bon principi desitjés que io li expliqués tota la trama ,amb generosos detalls, per a que ella no tingues que seguir tota la pel.lícula i esperar impacient ,per l’intriga, el intrepidant i sorprenden final.
Cuan perfi em va tocar a mi per a comprar l’entrada, la treballadora intentà convencer-me de que la pel.lícula ia estava començada de feia estona i que no valía la pena pagar per veure un petit tros de tota la història i que no entendría la trama ,però io tot convençut vaig pagar amb molt de gust la desitgada entrada i obrí la porta amb tota la il.lusió del món,com si no sapigués com començava i acababa la pel.lícula ni que ia había començat.Tot hi aixó vaig pensar que era millor tornar-la a veure.
De teves a meves ;Continuació:
Vaig marchar amb el cap baixat i pensatiu, mentres en la meva ment revovinava enrere enrecordanme les imatges de els embargadors destroçant de cop ,la vida del meu amic,conseller i confident.I de sobte, una llum dins del meu petit mon mental es va il.luminar,igual el meu destí era ajudar als altres amb els seus problemes.
Vaig donarli molts toms amb aquella idea,peró al arribar a casa meva,i fixar-me en els petits detalls d’aquell diminut pis d’alquiler, la idea es va esfumar com un llamp en el cel, del meu cap. Com podia ajudar als demés en els seus problemes , si no sabia ni arreglar els meus?
Vaig decidir no fe cas de la pregunta que continuaba rondinant pel meu cap.Encara tenia tota la vida per decidir el sentit de la meva vida.
Sense anar tant lluny;Continuació:
Peró al final l’oncle,quan l’ambient es va haver tranquilizat,i amb la digestió del tot finalitzada,es va sortir amb la seva i va acabar de explicar la història del riu,però la tieta el miraba furiosa pero alhora es reia de la extraña situacio en el que l’oncle es començava a donar compte que ia no se’l creien.
DE TEVES A MEVES
El visitant (que ja havia marxat de casa del seu amic) va començar a rumiar sobre lo que acabava de veure amb els seus propis ulls,havia vist com la persona que menys s’esperaria també tenia problemes i dels grossos, no li havien deixat altra cosa que el que era indispensable per viure,i veure’l tan afectat per com suplicava que no s’ho emportessin havia replantejat les respostes a les seves propies preguntes seguien sent part d’incognites però en realitat la resposta a aquestes era que no li preucupava les respostes que tenia que viure la vida tal i com la tenia plantejada i intentar esquivar els obstacles que la vida et presenta si vols seguir avançant.
NIT DE PAU I DE FESTES
Quan va marxar aquell home ja no sabia que fer,estava molt nerviós la estancia d’aquell home m’havia posat molt intranquil,ja no sabia si volia fer-lo, no fer-lo o jo que se.
Vaig tranquilitzarme reflexionar i pensar,sobretot pensar, no podia deixar aquell any el pesebre sense montar per un simple obstacle,tenia que seguir fins al final, vaig anar a l’ajuntament i vaig dir que em donesin el numero dels que arreglaven la instalació per poder montar el pesebre, una vegada fet això, i d’haverme tranquilitzat una mica tot el demés em va surtir bé sol, finalment després de molt estres i sofriment tot va sortir com esperava i l’esperit nadalenc va predominar sobre aquelles dates tant especials.
CICLE DE TERROR
La dona va marxar molt picada i però amb aquell somriure sarcàstic com si hagues guanyat una partida,alguna cosa tenia entre mans.
Al dia següent va anar a denunciar al cinema, perquè no rebaixava l’entrada un cop ja començada la pel·lícula i per l’agressivitat amb que tracten als clients,seguidament d’uns tràmits van anar a judici el amo del cinema i la senyora que junt amb els seus abogats van exposar els seus punts de vista.
El jutge tot plegat no va donar la raó a cap dels dos, volia esperar al segon judici on decidiria si firmaria sentencia al cinema o no per les demandes de la senyora, el jutge rumian i rumian va decidir que els homes jubilats( a partir dels 65 anys) se’ls rebaixaria moltísim el preu de l’entrada, ja que no tenen les mateixes facilitats per anar a tot arreu i fàcilment se’ls hi colen, la senyora va sortir encara amb un somriure més sarcàstic que l’anterior,ja que per segona vegada (per a ella) havia derrotat al cinema i a partir d’ara aniria un pas endavant d’ells.