Author Archives: amart379

L’estalvi energètic

L’estalvi i l’eficiència energètica són conceptes molt presents actualment en el món dels electrodomèstics. Socialment estan prenent rellevància, ja que des de les institucions públiques s’està conscienciant la ciutadania de la importància de l’estalvi energètic des del punt de vista conòmic i mediambiental. Hem de ser conscients dels beneficis particulars, socials i mediambientals d’emprar electrodomèstics i instal·lacions domèstiques energèticament eficients.

Els sistemes de climatització tenen un consum energètic elevat i, per tant, cal emprarlos amb cura per reduir el consum innecessari d’energia. Per això aquests sistemes també disposen de programadors i reguladors de temperatura per tal que l’usuari pugui adaptar-ne l’ús a les seves necessitats. Les administracions, i el sentit comú, indiquen que cal fer-ne un ús racional tot regulant-los a la temperatura de confort. El valor d’aquesta varia entre els 19 ºC i els 25 ºC, de manera que es recomana que a l’hivern el sistema de calefacció mantingui la temperatura entre els 19 ºC i 21 ºC, i a l’estiu el sistema de refrigeració mantingui la temperatura al voltant dels 25 ºC. Si el sistema està regulat amb aquest valor evitarem haver d’abrigar-nos pel fred que està donant un condicionador d’aire, o, a l’hivern, haver d’obrir les fi nestres per reduir la calor sufocant de la calefacció. La regulació de temperatura associada a un programador horari, els pronotermòstats, permet afi nar molt l’ús efi cient dels sistemes de climatització.

Per saber més sobre la nostre actualitat energètica, l’ús racional de l’energia i l’estalvi i l’eficàcia energètica podeu visitar la web de la Generalitat de Catalunya, al Institut Català de l’Energia:

http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen

3- Aplicacions a les instal·lacions de l’habitatge

La retadora

En aquest programa estudiarem els mecanismes que fan funcionar una rentadora. Analitzarem diversos aspectes d’una rentadora com per exemple la centrifugació, el termòstat, la programació,… i els explicarem a partir de conceptes de la Física i la Mecànica.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5207.rm" width="322" height="288"/]

La domòtica

Els pàrquings que aparquen el cotxe o els porters automàtics són invents que ens ajuden a tenir una vida més fàcil. Aquest capítol de “Bit@bit” explica com la domòtica ofereix tota mena de dispositius que funcionen automàticament i estalvien feina.

Aviat, en el cas d’un habitatge, els ordinadors faran que les persianes pugin i baixin soles, vigilaran que no hi hagi cap fuita de gas, que mentre dormim la cafetera ens prepari el cafè…

Un edifici automatitzat té mecanismes que funcionen sols, però un d’intel·ligent pot prendre decisions seguint les instruccions d’un programa.

La domòtica fa moltes coses, però es poden resumir en quatre punts: estalvi energètic, augment de la seguretat, potenciació i enriquiment de les comunicacions entre persones i augment del confort.

Quan la domòtica s’uneix a la nova tecnologia de la llar, com ara càmeres de vídeo, internet, etc., parlem de “llar digital”.

D’altra banda, la secció “Gadgets” explica com funciona un pàrquing robotitzat. La secció “Minibits” descobreix que científics del Japó i de Corea del Sud volen revisar les lleis dels robots i presenta l’exposició “Antiguitats informàtiques” a la UPC.

Els videojocs seleccionats en aquest capítol són Pirates del Carib 3 i Dewy’s Adventure.

Finalment, el “Bit@l’aula” visita el CEIP Sant Domènec, del nucli de la Ràpita, a Santa Margarida i els Monjos, a l’Alt Penedès. En aquest centre fa temps que funciona una emissora de ràdio que emet per internet.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/bit@bit/001_739463.rm" width="322" height="288"/]

Els components d’un automatisme

El controlador

Vídeo de 3min i 11s de durada. El curs ens explica el funcionament d’un comandament de control, els seus elements i la composició mecànica. Veurem un servosistema, la cadena de muntatge, els sensors i les funcions lògiques que el configuren. També treballarem l’anàlisi i el tractament de la informació que fa el comandament.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5958.rm" width="322" height="288"/]

Els actuadors

  • Motors elèctrics:  Vídeo de 4min i 8s de durada. Aquest programa tracta sobre el motor elèctric. Explicarem com funciona un motor, com utilitza l’energia mecànica, els diferents tipus de motors elèctrics que hi ha (trifàsic, monofàsic), els generadors, els alternadors, els transformadors, etc. I coneixerem i identificarem les parts del motor (rotor…

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5mt35.rm" width="322" height="288"/]

  • Pneumàtica i hidràulica (veure Tema 4)

Els sensors

El vídeo de 2min i 56s de durada parteix de conceptes com ara llum, so, pressió i transformació d’energia per tractar el tema dels sensors i el seu funcionament. Es presenta instruments com ara el micròfon per contextualitzar els mecanismes sensorials.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5956.rm" width="322" height="288"/]

Tecnologia de control

Amb aquest vídeo de 3min i 9s. de durada estudiarem els servosistemes. Analitzarem el funcionament d’un comandament de control remot com a exemple de servosistema i estudiarem el funcionament dels diferents sensors. Veurem el tractament de la informació i les funcions lògiques que configuren un servosistema.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5957.rm" width="322" height="288"/]

L’autòmat programable

Vídeo de 3min i 1s. de durada. Mitjançant un robot programable que treballa en una cadena de muntatge, estudiarem com es dota de percepció visual, tàctil i sonora un aparell programat. Analitzarem com es fa la programació d’un micromecanisme.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m5955.rm" width="322" height="288"/]

Transmissió per engranatges

En aquest article podrem apreciar les propietats i algunes aplicacions dels engranatges.

Canvi de marxes

Vídeo de 3min i 09s de durada. En aquest programa analitzarem el funcionament del canvi de marxes. El canvi de marxes el trobem tant en un cotxe com en una bicicleta, ja que el principi físic i mecànic pel qual es regeix el canvi de marxes és el mateix. Així doncs, estudiarem engranatges, forces, el motor d’explosió, etcètera.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m4383.rm" width="322" height="288"/]

Rellotges

Vídeo de 3min i 31s de durada. En aquest programa ens centrarem en el món dels rellotges, analitzant tant els aspectes mecànics (funcionament, engranatges,¿) com els físics (temps astronòmic,¿). Per tant, estudiarem el pèndul, la radiocronologia, el moviment periòdic, les oscil·lacions i altres aspectes.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m4391.rm" width="322" height="288"/]

Màquines i mecanismes

Podeu consultar les següents pàgines per informació detallada de màquines i mecanismes i un glossari de terminologia tècnica:

  1. Glosari de paraules relacionades amb el món de l’automobilisme:http://www.km77.com
  2. Miniunitat didàctica sobre les politges a edu365.cat: http://www.edu365.cat/aulanet/intermates/50/index.htm
  3. Gràcies a Xavier Rosell per la seva web didàctica dels engranatges:http://www.xtec.es/~jrosell3/engranatges/
  4. Web educativa amb simuladors de transmissió del moviment amb politges i engranatges. Un gran treball de Celestí Capell: http://www.xtec.cat/~ccapell/
  5. Exercicis sobre la velocitat de rotació, velociata angular i relació de transmissió de politges i engranatges a edu365.com: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/transmissio/transmissio.htm
  6. Exercicis sobre la cremallera, biela manobella i lleves a edu365.com: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/problemes/transformacio/transformacio.htm

Tecnologia de control

El desenvolupament dels sistemes automàtics aplicats a la producció industrial ha fet canviar el paper de les persones en el món laboral. Aquesta tecnologia d'automatització i de control s'aplica avui en dia tant en l'àmbit industrial com en el domèstic.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/tecnologia/5m6434.rm" width="322" height="288"/]

Una mica d’història dels autòmats

En aquesta pàgina hi ha una ressenya bastant completa d’autò mats mecànics amb animacions que permet de veure’n el funcionament. Feu un clic en:

Història dels autòmats

En aquest àmbit dels autòmats mecànics es pot fer referència als que hi ha al Parc d’atraccions del Tibidabo i al Museu de Joguets i Autòmats (Col·lecció Majoral) de Verdú:

Museu de les juguines i autòmats

Continue reading

Desafiament 2009

Podran els equips de FIRST LLEGO League transformar la forma com veiem el transport?

La clau pel desafiament Smart Move serà com aconseguir connectar persones, llocs, mercaderies i serveis de la forma més segura i eficient. En aquest viatge, els equips haurien de considerar diverses maneres de transport més enllà de les rutines diàries, optimitzant les seves opcions per a assolir un Smart Move!

El Repte serà publicat el 14 de setembre del 2009!  Però ja podeu començar a pensar-hi.

Sistema de numeració

Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els nombres vàlids en el sistema. Un sistema de numeració pot representar-se com N = S + R on:

  • N és el sistema de numeració considerat
  • S són els símbols permesos en el sistema. En el cas del sistema decimal són {0,1…9}; en el binari són {0,1}; en l’octal són {0,1,…7}; en l’hexadecimal són {0,1,…9,A,B,C,D,E,F}
  • R són les regles de generació que ens indiquen quins nombres són vàlids i quins no són vàlids en el sistema.

Aquestes regles són diferents per a cada sistema de numeració considerat, però una regla comuna a tots és que per a construir nombres vàlids en un sistema de numeració determinat només es poden utilitzar els símbols permesos en eixe sistema (per a indicar el sistema de numeració utilitzat s’afig com a subíndex al nombre).

Sistemes decimals

El seu origen el trobem en l’Índia i va ser introduït a Espanya pels àrabs. La seva base és 10 . Utilitza 10 caràcters o dígits diferents per a indicar una determinada quantitat: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9. El valor de cada símbol depèn de la seva posició dintre de la quantitat a la qual pertany.

Vegem-lo amb un exemple:

347 = 3 \cdot 100 + 4 \cdot 10 + 7 \cdot 1 = 3 \cdot 10^2 + 4 \cdot 10^1 + 7 \cdot 10^0 

En el següent vídeo podeu veure les xifres romanes i els seus inconvenients i la substitució de les xifres que venien d’Orient, mollt més idònies per als càlculs: (Durada 4min 48s)

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673700.rm" width="352" height="288"/]