Monthly Archives: desembre 2009

01 – Les màquines tèrmiques

Cal diferenciar dos conceptes màquines tèrmiques i motor tèrmic. El primer màquina tèrmica, són totes aquelles màquines que transformen l’energia tèrmica en energia mecànica o altres energies, i a l’inrevés.  Mentre que el segon concepte motor tèrmic, és una màquina tèrmica motriu que transforma l’energia tèrmica o calor en energia mecànica.

Observeu que el text anterior hi ha tot un seguit de paraules clau que tenen el seu enllaç per relacionar i ampliar una mica més els nostres conneixements sobre el tema.

Algunes màquines tèrmiques relacionades amb aquest tema i per saber més són: màquina de vapor, turbina de vapor, bomba de calor, motor de combustió interna.

Videos relacionats:

Fum de progrés

Vídeo de 17 min. de durada. La sèrie de dibuixos animats “Història de Catalunya”, presentada per en Dragui, dedica el capítol a les transformacions que els avenços tecnològics van portar al segle XIX.

A mitjan segle XIX, els avenços de la ciència i l’esforç dels catalans van aixecar la indústria en un país amb pocs recursos naturals.

El Vapor era una de les fàbriques de teixits més importants de l’època. Disposava de la primera màquina de vapor que es va aplicar a la indústria tèxtil espanyola, gràcies a la qual es podien moure quaranta filadores i més de dos-cents telers.

La substitució de la mà d’obra per les màquines va deixar sense feina molts treballadors, que, enfadats, van cremar algunes fàbriques tèxtils.

La poca qualitat del carbó va fer que es fessin servir altres sistemes per fer funcionar els telers, com l’aigua dels rius. Així, les indústries es van instal·lar a la vora de rius com el Llobregat. Al costat de les indústries s’hi van construir colònies de treballadors on hi havia de tot: església, escola, economat, cafè… Les condicions de treball eren molt dures i el treballadors tenien una dependència absoluta de l’amo.

El servei regular de transport entre algunes ciutats es feia amb diligències. Aquest servei va començar a funcionar a mitjan segle XVIII, però quan va aparèixer el ferrocarril va començar a anar de baixa.

El ferrocarril va arribar a Catalunya el 28 d’octubre de 1848, amb la inauguració del trajecte entre Barcelona i Mataró, segons el projecte de Miquel Biada. Va ser el primer tren que hi va haver a Espanya.

El vapor també movia els transatlàntics que unien Barcelona i l’Havana. D’Amèrica arribaven productes com cafè, cacao, sucre, plàtans, tabac o rom. Catalunya exportava vi, sal o teixits. Els indians tornaven de les Amèriques i feien noves construccions a les seves poblacions, com en Xifrés a Arenys de Mar.

El desenvolupament industrial i comercial va transformar la ciutat de Barcelona, on es van concentrar molta gent. La ciutat es va modernitzar i es van substituir els fanals d’oli pels de gas. L’any 1847 es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu.

L’any 1885 es va crear a Espanya la primera central elèctrica. Girona es va convertir en una de les primeres ciutats del món a tenir enllumenat públic elèctric de corrent altern.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/Ha_cat/001_793205.rm" width="322" height="288"/]

Confort i estalvi de recursos en els habitatges

arquitectura-bioclimaticaLa construcció d’habitatges i l’estalvi de recursos són conceptes que comencen a estar estretament lligats. És important, docs, parlar en aquests apartat de l’arquitectura bioclimàtica i la domòtica com agents importants a tenir en compte per a la construcció de l’habitatge. Aquests poden contribuir directament en el tant necessari estalvi de recursos (energia, aigua, residus) com en el confort dels nostres habitatges.

El Protocol de Kyoto per la prevenció del canvi climàtic ha inspirat moltes iniciatives governamentals i privades que fan possible que els nostres habitatges siguin energèticament eficients. Per saber més podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.kyotoinhome.info/CAT/welcome.htm

L’associació de professionals de les energies renovables de Catalunya (APERCA) disposa d’una web interessant on es pot obtenir informació sobre l’arquitectura bioclimàtica. L’adreça és: http://www.aperca.org

També podeu accedir a:  http://www.casabioclimatica.com

Per saber més sobre domòtica, es pot visitar el portal: http://www.casadomo.com

L’eficiència energètica i l’arquitectura

Vídeo digital en català de 5min 34s de durada. Les cases eficients són aquells edificis en què es fa un bon ús de l’energia. L’espai “Energi K” parla del consum energètic dels edificis i de com optimitzar-lo.

L’energia és necessària per fer qualsevol feina. Totes les fonts d’energia deriven, de manera directa o indirecta, del Sol. Així, l’energia solar que arriba a la Terra en forma de radiació es pot aprofitar per generar electricitat a partir d’una placa fotovoltaica. Aquesta radiació solar també marca el cicle de l’aigua i, per tant, l’energia hidroelèctrica també depèn del Sol.

La demanda enèrgetica d’avui en dia és tan gran que cal fer un ús responsable i sostenible de les fonts d’energia. L’eficiència energètica consisteix a consumir l’energia justa i, com més neta, millor. Es pot parlar d’electrodomèstics eficients i d’edificis eficients.

Felip Pich-Aguilera, arquitecte, explica que una casa eficient fa servir l’energia justa per al seu consum interior. Per la seva banda, la casa bioclimàtica fa servir energies naturals, com l’eòlica o la solar. Una casa, per ser eficient energèticament, ha d’estar pensada tenint en compte el clima del seu voltant.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/energiK/947078.rm" width="322" height="288"/]

La casa eficient

Vídeo digital en català de 23min 51s de durada. En aquesta ocasió, el presentador del programa “Quèquicom”, Toni Mestres, mostra casa seva, tot un exemple d’habitatge ecològic a partir del reaprofitament dels recursos naturals .

Toni Mestres és físic especialitzat en meteorologia, i com a científic està molt compromès amb el medi ambient. La família Mestres ens ensenya com podem viure en una llar sostenible que funciona amb sistemes gens convencionals.

La casa de la família Mestres està desconnectada de la xarxa d’aigua potable perquè és autosuficient. No tan sols capta la pluja, sinó que també reaprofita les aigües grises per al reg. L’aigua grisa és la que porta sabó, com ara la de rentar-se les mans, la del rentaplats…

Al darrere de la casa, en Toni hi ha construït una petita depuradora natural que simula la llera d’un riu. L’aigua que depuren les canyes la fa servir per regar.

Però un dels aspectes més curiosos és el vàter sec, un inodor que no consumeix ni gota d’aigua i, a més, transforma els excrements en adob per a les plantes.

Tota una façana de la casa és plena de plaques fotovoltaiques per produir electricitat sense contaminar. Precisament, al plató, el presentador explica com es pot obtenir corrent amb els rajos solars.

Toni Mestres ensenya també les plaques solars que escalfen l’aigua. Són negres per absorbir la radiació solar. A l’interior hi ha uns tubs per on corre l’aigua. Un cop calenta, l’acumula en un dipòsit i la fa servir segons les seves necessitats.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/qkicom/001_764331.rm" width="322" height="288"/]