En aquesta pàgina hi ha una ressenya bastant completa d’autò mats mecànics amb animacions que permet de veure’n el funcionament. Feu un clic en:
En aquest àmbit dels autòmats mecànics es pot fer referència als que hi ha al Parc d’atraccions del Tibidabo i al Museu de Joguets i Autòmats (Col·lecció Majoral) de Verdú:
Museu de les juguines i autòmats
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673714.rm" width="322" height="288"/]
Els autòmats són ginys que es mouen sense que, aparentment, ningú no els controli. “Dígits” dedica el capítol al funcionament d’aquests ninots, que sembla que tinguin vida pròpia.
L’ús del vapor ja era conegut a l’antiguitat per moure objectes, com un globus giratori, precursor de la màquina de vapor, o per obrir les portes dels temples.
Amb el pas del temps, la tècnica de la rellotgeria va permetre uns automatismes més eficients i els primers ninots animats van aparèixer adornant els rellotges dels campanars.
El primer ninot amb aspecte humà i autonomia de moviment va ser obra de Leonardo da Vinci. Es tractava d’un cavaller cuirassat que s’aixecava, saludava i girava el cap.
El segle XVIII és el segle d’or dels autòmats. El francès Jacques de Vaucanson en va fabricar tres de molt celebrats: un flautista, un tamboriner i un ànec. Un altre constructor d’autòmats va ser el suís Pierre Jacquet-Droz, que en va construir uns quants en forma humana, com una noia que tocava el piano i un escrivent.
Actualment es poden crear tota mena d’autòmats que, gràcies a la informàtica, poden, d’alguna manera, fins i tot pensar.
[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/digits/001_673686.rm" width="322" height="288"/]
Autòmats, robots, androides, replicants, ciborgs… El programa “Dígits” repassa, en aquest capítol, la història de les diferents figures animades que imiten els humans.
El primer autòmat modern és el monstre de Frankenstein, ideat per l’escriptora Mary Shelley, al segle XIX.
La paraula “robot” va aparèixer un segle després en una novel·la del txec Karel Capek. Designava un autòmat treballador i obedient al servei dels humans.
El primer robot cinematogràfic és Maria, del film “Metròpolis“, de Fritz Lang. Després vindrien Gort, de la pel·lícula “Ultimàtum a la Terra“; Robby, de “Planeta prohibit“, o C-3PO i R2-D2, de “La guerra de les galàxies“.
L’escriptor Isaac Asimov va definir les lleis que haurien de seguir tots els robots, que estableixen que un robot mai no pot fer mal a un humà, ha d’obeir sempre les seves ordres i sempre s’ha de protegir a si mateix.
Gràcies als ordinadors, els robots són cada vegada més perfectes. Quan van aparèixer van originar una altra mena de robots, sense cos ni rostre, només ments, esperits emanats de l’electrònica. El més il·lustre d’aquests és Hal, del film “2001, una odissea de l’espai“. Un altre de semblant és Wopr, de “Jocs de guerra“.
Quan els robots tenen naturalesa orgànica s’anomenen “androides“. Data, de la pel·lícula “Star Trek“, és un androide analític i racional, però alhora honest i ingenu. Un amb un caràcter ben diferent és Ash, d'”Alien“.
Entre els androides més elaborats hi ha els anomenats “replicants“, com Rachel, de la pel·lícula “Blade Runner“.
Internet i les xarxes han propiciat nous personatges i nous arguments. Un exemple n’és la pel·lícula “Matrix“, que simbolitza la rebel·lió definitiva dels autòmats.
Els últims autòmats imaginats són els ciborgs, un contracció dels mots cibernètica i organisme. Tenen cos i rostre, com Terminator o Sleeper.