El plàstic

EL PLÀSTIC

“El plàstic” és un material sintètic obtingut a partir de primeres matèries d’origen mineral com el petroli, el gas natural o el carbó. També es pot fer plàstic de substàncies naturals.

Obtenció dels plàstics

En les indústries químiques el petroli, el gas natural o el carbó es sotmeten a un procés químic anomenat “polimerització” on es formen unes molècules gegants que es diuen “polímers” (s’obtenen en forma de granulat, pols o líquid).

A partir d’aquest granulat, a les indústries del plàstic el fonen, li donen forma i el transformen en objectes de plàstic.

Propietats

  • Són aïllants tèrmics i elèctrics
  • Lleugers
  • Són resistents
  • Facilitat d’emmotllament

Tipus de plàstics

Hi ha tres tipus de plàstics:

1) Termoplàstics: són aquells que es poden escalfar per canviar-los la forma tantes vegades com es vulgui sense que perdin les seves propietats. Exemples: PET (tereftalat de polietilé), PVC (clorur de polivinil), PP (polipropilé), el niló, etc.

2) Termostables: sols es poden donar forma una vegada. Si se’ls aplica calor altre cop es degraden. Exemples: melamina, baquelita, etc.

3) Elastòmers: són plàstics que tenen comportament elàstic. Exemple el cautxú, silicones, etc.

Aplicacions

De cada tipus o grup de plàstic anomena tres objectes fabricats amb material de plàstic. Posa també a l’objecte el nom del seu plàstic.

El metall

EL METALL

El metall és una material d’origen mineral, que es pot trobar en estat pur a la natura o bé combinat amb altres substàncies.

Obtenció dels metalls

Per obtenir els metalls cal dur a terme un procés tecnològic, que consta de tres fases: extracció, obtenció i transformació:

Extracció: en els minerals o roques que s’extreuen de l’escorça terrestre hi trobem els metalls. L’activitat tecnològica que se n’encarrega és la “mineria”.

Obtenció: els minerals aptes per obtenir metalls estan formats per una part aprofitable anomenada “mena” i una part que no és útil anomenada “ganga”. Un cop es separa la mena de la ganga, s’agafa la mena i es posa dins d’uns forns (a temperatures molt elevades). Dins del forn la mena és barreja amb productes químics obtenint així un producte líquid que es refreda i es transforma en sòlid. Aquest producte és el metall. La indústria que realitza aquest procés és la “metal·lúrgica”.

Transformació: els productes metal·lúrgics obtinguts són transformats a les “indústries dels metalls” en objectes.

Propietats

  • Són lluents
  • Són bons conductors de la calor i de l’electricitat.
  • Posseeixen gran resistència mecànica
  • Alguns són durs

Tipus de metalls

Els metalls es poden dividir en:

1) Metalls fèrrics: el ferro en estat pur no té gran utilitat, ja que resulta molt trencadís. Per millorar-lo es barreja amb carboni i altres elements.

Tipus:

Ferro colat : és ferro amb 1,7 a 6,6% de carboni

Acer : és ferro amb menys del 1,7% de carboni

Acer inoxidable: porta a més del carboni, níquel i crom i així no s’oxida.

2) Metalls no fèrrics: s’inclouen en aquest grup tota la resta dels metalls que no contenen ferro. (coure, alumini, plom, estany, or, plata, etc).

Aliatges: es forma un aliatge quan es combinen diversos metalls

Ex: el llautó és un aliatge de coure amb zinc i el bronze és un aliatge de coure i estany.

Aplicacions

La fusta

<!–[if !mso]> <! st1\:*{behavior:url(#ieooui) } –>

LA FUSTA

És un material orgànic obtingut a partir de la transformació de primeres matèries d’ origen vegetal. La fusta s’obté del tronc i les branques dels arbres.

Obtenció de la fusta

La tala : és tallar l’arbre per la base

Esbrancament: deixar l’arbre sense branques.

Trossejament: Tallar l’arbre en forma de taulons.

Assecatge: treure la humitat de la fusta.

Propietats

  • És aïllant del fred, la calor, el soroll i de l’electricitat
  • És combustible
  • És resistent, lleugera i flexible
  • És higroscòpica

Tipus de fustes

Les fustes es poden classificar en:

1) Fustes naturals o massisses: obtingudes directament de la transformació dels arbres. Ex: fusta de pi, de faig de roure de castanyer etc.

2) Fustes transformades o artificials: obtingudes dels residus produïts de la transformació de les fustes naturals.

Tipus:

2.1) Aglomerats: s’obtenen barrejant encenalls i restes de fusta triturada amb coles especials (resines) i després es premsa.

2.2) Contraplacats: Són plaques d’un gruix de 0,5 a 3mm, que estan sobreposades amb les venes en sentits perpendiculars i encolades sempre en nombre imparell.

2.3) De fibra: està formada per encenalls molt fins donant un aspecte homogeni a la fusta, per això no es poden observar els trossets de fusta. Ex: DM

Els acabats de les fustes es realitzen amb xapes (capes fines enganxades a la fusta). Aquestes xapes poden ser de fusta natural o bé de plàstic (melamina o fòrmica).

Aplicacions

Les eines

Les eines

Les eines són objectes o instruments manuals que serveixen per fer alguna operació específica sobre els materials.

Tipus d’eines

Les eines es poden classificar en diversos grups:

1) Eines de mesurar, traçar i marcar

Serveixen per fer mesures, senyals, marques i/o línies en els materials

1.1 Escaire

flexòmetre

1.2 Cinta mètrica

peu-de-rei

1.3 Flexòmetre

1.4 Peu de rei

1.5 Pàlmer

1.6 Goniòmetre

1.7 Regle graduat

1.8 Punta de marcar

1.9 Contrapunxó

1.10 Compàs de puntes

1.11 Nivell

1.12 Plomada