Terra baixaDiàled de teatre.
Acte 1r:
Telo tancat monòleg davant del public amb micro.
Dos focus filtrats amb rosa.
Musica: Track 3
1a escena:
Marta: -No se per que tinc que plorar d’ aquesta manera! Tants anys que no ploro aixís!… SI jo em pensava que ja ni en sabia! (Se va eixugant amb puses.) JO havia de dir que no, i sempre que no, al Sebastià; que per força no m’hi casarien! Ara oh veig, ara, lo desgraciada que sóc. (Pausa.) Si no sóc ningú, jo, ningú; que em van agafar com a una bèstia, i com una bèstia m’han criat; i ara… Mareta meva! (Pausa.) Jo no el vull , no, a aquest home! Jo no l’haig de voler al Manelic! Que em deixin estar sola! (Petit remor fora.) Serà el Sebastià; que no ho vegi que ploro, que em pegaria, el males entranyes! Si ell me pegava fins que em matés, sí que ploraria, sí; sí que ploraria. Mes el Sebastià també deu patir casant-me a mi, ara; perquè si no em portés voluntat, ell prou que em llençaria! I, té, no; que em vol aquí! Aquí sempre, sempre! (Pausa.) Que en dec ser de dolenta jo! Dolenta d’ aquí ben endiintre! (Per son cap.) Perquè si no ho fos tant, de dolenta, tindria més esperit, jo, i ja fa temps que hauria fugit d’ aqesta casa, o m’ hauria tirat pel xuclador de la resclosa! (Rabiosa contra ella mateixa.) I no m’ hi tiraré ni avui mateix; i fins m’ hi casaé amb aquest home! (Remor fora.) Sí, sí; serà el Manelic! Jo no el vull veue!Jo no el vull veure! (Fuig cap a dintre.)
Obrir telo track 3 caixeres, peixateres i carnissers
Imatges de supermercats
2 ESCENA
Xeixa (Montse): Tan s’em endona que quedi net com brut aquest peix. Té (li dona el peix ala Pepa-Maite): i que li amargui al amo.Antonia (Sandra): -hola Xeixa i Pepa!(Es saluden donant-se dos petons i la Antonia seguéis parlant)-vinc de fer companyia a la Marta.Xeixa i Pepa (Montse i Maite): oi!Pepa (Maite): preguntali pel casament.Xeixa (Montse): doncs… es casa o no es casa la Marta?Xeixa (Montse): el vostre germà gran, el Josep, se va casar; i té viudu els quatre dies. El Nando és solter.Pepa (Maite): Tot això és de rabia Antonia! Perquè no s’ha pogut casar amb la Marta. I que en deveu tenir de verí al cos densà que es va morir el pare de la Marta.Totes menys la Núria: -dona!Núria (Adriana): -Com que sempra em renyeu perqué estic amb la Marta. Esque ella m’estima més que vosaltres.Pepa (Evelyn): -Be, que saps?Núria (Adriana): -De què?Pepa (Evelyn): -Doncs… doncs… mira’t Núria, tot això l’ereu Sebastià!Núria (Adriana): -Això ia ho sabia!Totes menys la Núria: -Dona!Antonia (Marina.J): -Bé, si.Pepa (Evelyn): -I d’aquí, d’aquí que t’ha dit?
Marta(Gaby), Pepa(Andrea), Antonia(Sandra P.), Nuria (Sandra C.), Nando(Cegrí S.), Josep(Oriol A.)
Pepa (Andrea): -Veuras, tanses que fasi com que no fasi, i vindrem al casament.Ara que oh sapiguen el Joseph i en Nado.Josep i Nando (Sergui S. Oriol A.): -Aquet vespre es casen.Josep (Oriol A.): -A nosaltres ens oha dit en Perruca.Antonia (Sandra P.): -Feia dies que l’ hereu Sevastia li buscava un marit, dons el Mosen al sentio va dir que conexilla en Manelic Nuria (Sandra C.): -Pobre Marta! Ahir va anar en Mosen per busca en Manelic perque es casin.
Nuria(Adriana), Antonia(Marina J.), Tomas(David), Pepa(Evelyn), Txell(Marina U.)
Nuria (Adriana): -El Manalic és mol bufóAntonia (Marina J): -Es un babauTomas (David): -Babau, qui ho diu que es un babau? es un angel de deu. Tot bondad, i amb un cor.Antonia (Marina J): -I com es, com?Nuria (Adriana): -I jo em pensu qe deu se mes bonic.Pepa (Evelyn): -Calla dona, calla!Nuria (Adriana): -Pepa, esta enamorat?Txell (Marina): -Es a dir que no…Tomas(David): -De qe? Parla clar!Txell(Marina U.): -Donc cla veureu, qe si el manelic es un ximple com dieu, no es te qe casar amb la Marta Tomas(David): -Potser si qe ti voldries casar tu Txell(Marina U.): -Jo, ni qe mel donesin cubert d’ or! La marta, qe era una minyoneta, captava pel mon amb son pare, ho un qe li feie de pare, aixos mai oh e vist clar.I el sebastià els va fe qedar als dos com empleats del supermercat. La marta i el sebastia….Tomas(David): -Aixo es mentida impusteres!Txell(Marina U.): -Si lo de la Marta u sap tothom!Tomas(David): -Males llengües!Josep (Oriol A.): -Ja es aquí en ManelicTots menys el Manelic: -El nuviPepa(Evelyn): -Que no surt la Marta?Manelic(Guifre): -I si que oh soc aqui.Perruca(Oriol T.): -I quin correr, en bona pesa!Pepa(Evelyn): -Marta, Marta!Perruca(Oriol T.): -Ara surtira, ara!Manelic(Guifre): -Que gen hi ha al món Mare de deu… Sembla que ens casem tots aqui! Quin riure! Pepa(Evelyn): -Mentras ella es clenxina alla dintre i es renta la cara, cantarem una canço!Track 5 beathlesNuria(Sandra C.): -L’ amo de tota una cadena de supermercats.Sevastia(Marc R.): -Que no ah arivat en Manelic?Manelic(Guifre) : -Soc aqui!Sevastia(Marc R.): -On es la Marta?Manelic(Guifre): -Esta…Sevastia(Marc R.): -Ves-hi, i que surti..Tomas(David): -Jo os voldria parlar tots sols.Sevastia(Marc R.): -Ja el tens aquí el Manelic dona!Marta(Gaby): -Ja et vaig dir que quan sigui l’ hora estaira a punt.Manelic(Guifre): -Dons… Que no ens diem res tu i jo?Marta(Gaby): -Jo no m’el puc mirar.Manelic(Guifre): -Li faig vergonya!Pepa(Maite): -Sa casa per per forsa.Mosen(Raul): -Que feu!Nando(Segri S.): -Lechuguino!Perruca(Oriol T.): -Li an dit lechuguino!Manelic(Guifre): -Que vol dir lechuguino? Sebastià: anem al casament!Nando: que no es vol posar el bestit nou…Manelic: em fa pena posarme la roba Sebastià: marta la caputxeta i surt!Marta: si si, ja hi vaig. I entre nosaltres tot s’ha acabat!Sebastià: s’ha acabat?… si si: aquesta nit torno.Nando: els empleats del supermercat, os farem un regal.Núria: té Marta la caputxeta. Oi que m’estimas ara?Marta: mirate-la, sebastià ala Nuria, que guapa que és ella!Sebastià: au Txell, al casament!Txell: no hi vaig jo!Sebastià: i això?Txell: perquè no, perque no hi vaig i ja està!Sebastià: doncs…Tomas: jo voldira dir-vos i nose com fer-ho, Sebastià. Que m’han dit i perdoneu si peco, que vos abieu sigut per la Marta com un festejador dolent i que ara, enganyeu a tots dos pobres i el Manelic es un bon minyó.
ESCENA NUEVA:Sandra C.Sandra Por.ManelAndrea
Sandra C.: donç que fa el ManelicManel: No no que saturinSandra C: Per aquí nosurti de cap de les maneresSandra Por : Es el casManel: No que no es casin Sandras: Que diuen on voleu anar ara Manel: Depresa, crideu pel camí depresaAndrea: Deixeulo estar vosChicas: Van a fer desgraciat a un pobre xicotManel: Que no hos dic, Aparteuvos aneuChicas: Em fet tot cuan em pogut ara ens retem les mans, ara que deu faci mes que nosaltreManel: Sols m’hen penedeixo d’aver-ho tallat tant de tempsTotes: Quina vergonya quina vergonya deu meuManel: Alsa s’ha acabat la festa
3 ESCENA
Marta ( Gavi)Sebastia (Marc R.)
Sebastià: Marta!Marta: Sebastià: ja pots tirar pel cap que vulguis: jo no em vui casar amb aquest home! Seastia: rient. – Sí, eh? Tu hauries Volgut: un marit… més com cal. No és això, tontona?Marta: apartant-se. – No… Oh, no!Sebastia: Un marit que t’enamorés cada dia; i que tu… mira’t, any nou vida nova! l que 1.:sap llarga la meva granoteta de pluja! Doncs qe no te’n recordes que et vaig treure d’enmig de l’aiguat, que t’hi ofegaves amb ton pare, Marta?(Ell l’ha volguda amoinar i ella s’ha anat apartant. En Sebastià canvia de cop, cremant-se.) Marta!… Aquí,aquí, Marta; de seguida! (L ‘ha agafada amb ràbia pel braç. Quan la té espantada fa una rialla que li famés por encara.) Marta: Sebastià: no em casis amb aquest home. Jo t’ho demano… per l’ànima…Sebastia: Deixa estar als morts, dona! I veiem: que et fa fàstic, el Manelic?Marta: Sí! Molt!… Com vols que t’ho digui?!Sebastia: Sí, eh? Doncs això és lo que jo vui.Marta: Jo era una criatura quan te vaig conèixer. l no he sigut lo que he sigut per interès, que prou ho saps tu! A mi tu no em vas comprar, i an ell lo compres. A quin preu, no ho és sé que el compres.Sebastia Si no li dono res, dona. Ja està content de que el deixi aquí a sopluig tota la vida.Marta: fugint de la banda a on han rigut. Jo me n’aniré d’aquí abans de casar-m’hi!Sebastia: (rient.) Bo!Marta: No, no me n’aniré; que em tiraré , resclosa.Sebastia: Marta
4 Escena
Marta: que hi ha?Manelic: han dit que tanquéssim. Tanco eh marta?Marta: tanca, si si, tot s’ha acabat! Manelic: doncs si em fas aquest posa’t, no et dic una cosa. No no m’enrrecordava, amb l’alegria un home es torna més burro. Marta, jo t’estimaré més que a tot el món, més que el pare i la mare, i et fare ditjosa. Sembla qu ho estic somiant, i que tú no ets la meva dona.Marta: no, jo estic boja, que no se el que no han fet amb mi. Ai deu meu que m’han enganyat a mi i que han enganyat aquest pobre home Manelic: Que hi ha marta tu dius fet coses que jo no les puc entendre i que em fan mal aquí dintre Marta: Jo no te dit res si no que estic aquesta nit com si fos boja (de sobte es veu passar un llum per darrera de la cortina)
Acte 2on:
Escena primera:
Manelic (guifre)Nuria(adriana)
Manelic: com es que no vas venir a treballar ai?Nuria: tenia la grip, ara tinc po de que vingui la Marta. Avans m’estimaba molt, ara em té malicia desde el dia que es va casar.Manelic: que ets bona miñoneta, Nuria. Nuria: m’en vaig, que estic enfadada!Manelic: queda’t siusplau.Nuria: bueno, em quedo, pero encara estic enfadad… Manelic: si si nuri, que vols, pubreta? Tu si que encara ets ditjosa! Nuria: tu estas trist?Manelic: no.Nuria: si que ho estas, si i saps que t’han donat una muller molt raviosa. Doncs t’estimo tan perque de primer cantaves molt bé a l’escolania i després, t’estimo perque la gent sempra diu: pobra Manelic!
Escena 2ona:
Nuria (adriana)Marta (Gavi)Manelic (Gifre)
Nuri: Que te l’etims força a la Marta?Manlic: Més que a tot l’ho del mon. Perquè jo a la Marta me l’estimaba avanç, molt avanç de coneixer-la Marta: Besten, besten Nuri: I ara que e fet jo çMarta: i si tornas a venir descaradaNuri: Donç m’han nire que no m’ho mani ManelicMarta: Si, si l’ho que ell maniManelic: vesten Nuri aqui fes sempre l’ho que et diga la Marta ella ta tret perquè ella sap treure la gent i aqui es casa de la Marta
4ta escena:
Marta (Gabi)Tomàs ( David R)
Tomas: A on vas, Marta?Marta: Ni jo ho se. I teniu: ja no vaig en lloc.Tomas: De l’ ermita he vist sortir al Manelic, hi per aixo vinc, vet- ho aqi; qe on ell no vull trobar- me.Qe esta mes desesperat!…Marta: Desesperat?….Tomas: I qe no te rao, el xicot ?Tothom se n’hi riu. I ell preguntant de la manera que aqueixens coses se poden preguntar.Marta:Descansa, Tomas.Tomas: No descanso jo en aqesta casa. Sino qe vinc perqe em digues qe li haig de contestra jo amb ell cuan em diu: Tomas: vos qe en vereu voscar la promesa, perqe en veureuu triar a la Marta?. Marta: No m’ho digueo aixo , Tomas!Tomas: Si qe to dic, si. I encara fa mes el xicot qe em pregunta: Tomas, qi es l’ amistança de la Marta ? Qi es l’ home qe va entrar per aqella porta la nit del casament.I ell vol saver qi es per matar-lo i jo nose qe li respongue. Marta: Vos ho ha dit, Tomas qe el mataria? Eh qe tindria cor per fer-ho?Tomas: Si, si qe m’ ho ha dit.Com m’ ha dit qe se n’ anira d’ aqi per sempre; sino qe…Espera el Sebastia per despedir- se’ n!Marta: I vos li heu dit qe no se’ n vagi, oi, Tomas ?Tomas: Jo ? Qe et deixi; no dema , no, ara mateix.I qe abans de anar- se’n qe t’ escupi a la cara.Marta (todas las chicas): Tampoc ho creureu això de que jo era molt pobreta? Veureu: jo tenia una mare que era cega. Ho sentiu? I no e tingut ningu més. Però una mare si que la tenia! I ella i jo captàvem per la ciutat, allà baix a Barcelona. Jo m’en recordo que ens posabem a le s escales d’una isglesia que tenia una porta que no s’acabava mai d’alta, i allí ens estavem. Qui havia sigut el meu pare de bo de debo? Jo no ho e sapigut mai.La mare s’havia mort, i jo em vaig trobar sola. I quina cosa més extranya. Aquell home tan callat i tan fred amb mi es va trobar que m’estimava com a un pare. Que podia fer jo?
5èna escena:
TomasPepa (maite)Antònia (marina.J)JosepNandoPerruca
Pepa: mirate’l el tomas que plora!Antònia: ai! Que enternit!Tomas: és lo fum…Pepa: entra, antònia, entra!Tomas: doncs, esn en anem.Pepa: ai señor!Antònia: a nosaltres.Josep: ja sóm aquí!Nando: que dèu vos guard.Josep: doncs que no surt el manelic i la marta?Pepa: espereu! Voldriam entendre com ha quedat això del casament, perquè no podem treura l’aigua clara…Perruca: Torneu ara torneu.
6ena escena:
pepa(evelyn)josepnandoperrucaantònia (marin.j)
antònia: i ara, ves quina gràcia!Pepa: ah! Ja volia dir jo… La Marta ha fugit amb els ulls com un perdigot!Antònia: seieu, el Manelic.Pepa: veiam que dira…Manelic: que voleu?Pepa: no venim a tafanejar.
8ena escena:
MartaManelic
Marta: no, manelic, no, escolta’m i perdona’m.Manelic: que et perdoni? Enraona, per què m’habies enganyat a mi, per què?Marta: perquè no era ningú jo que era sesna voluntat i obeia, ni tabia mira’t mai, ni t’estimava, ni sabia que era tenir voluntat…Manelic: doncs per què t’has casat amb mi i no et vas casar amb aquell home? Que no ho sé io el perqué, i em consumo i em torno boig per saber-ho, per què, per què, respon!…Marta: soc tota de l’altre, i de tu no ho soc, no ho soc!Manelic: que callis! Calla, calla!Marta: te he enganyat jo, i n’estic contenta d’averte enganyat, i mira me’n ric de tú com tothom! (ho diu rient)Manelic: marta, t’estimo.
Acte 3er.
1era escena:
Josep (Oriol Alonso.)Nando (Sergi Solana )Perruca (Oriol Tresens)
Josep: jo pateixo nando,// creume que jo pateixo (cridant) Nando: no cridis que et pot sentir la Marta.(thssssssssssssssssssss)Josep: es que l’em feta massa grossa.Nando: si que l’em feta bona.Josep: li convé quietud, ala Marta.Nando: aii, tens raó. Esque nosaltres no ho aviem de fer allò d’ajudar a treure el Manelic…Josep: es que si no l’apartem el Manelic, amb l’emvestida que duia, pobre del Sebastià!Nando: bueno; separar-los… es clarJosep: les hi vui cantar claresNando: encara el sebastià es aquí fora?Josep : I fa unes passes de amunt i avall! Alerta!Perruca(caminant): Ja en vinc , jo; i qe e corregut tot el camí, d’ anada i de tornada.Nando: Veiam, conta.Perruca: I encara l ‘ amo qe em diu qe si soc un ganso, jo.Per qè no hi anava ell, si tant li convenia ? Josep: I a on t’ha fet anar l’amo?Perruca: A qe avises de part seva a la guardia civil de qe hi haviaa un minyó, qe ell l’ha tret i qe es diu Manelic, i qe el busqin i el vigilin, perqè aqest minyo, qan nosaltres el trèiem del molí aqesta tarda, l’havia jurada a l’amo qe el mataria!I qe jo havia sentit quan o deia.Josep: Tu ho has dit això a la guardia civil?Perruca:I sí, de part de l’amo.Nando: J a estas ben fresc. Te faran anar a declarar, i et tancaran amb el jutge…Josep: I et faran jurar devant d’un Sant Cristo; i ai de tu si t’ erres o t’ entrebanques, qe vas a presidir!
Perruca: Com qe jo he dit qe vosaltres també hi éreu i qe ho havieu sentit…Nando: No m’emboliqis a mi!Jo no se rss d’ això!Josep:I jo no hi era, qe jo era…Qe no senyor qe yo no hi era!Perruca: Gallines, més qe gallines!Vosaltres no hi éreu quan ho ha dit el Manelic? Doncs jo tampoc hi era!
2na escena:
Perruca (Tresens)Nando (Sergi)Josep (Oriol A.)Pepa (Evelin)Antonia (Marina J)
Pepa: Qe feu?Qe la Marta a volgut descansar una estona!Nando: I com se troba, com ?Pepa: Jo no o se ben be, perqè no en puc treure l’ aigua clara.L’hi pregunto, i ella tan aviat plora com s’ enrabia; però a mi no em contesta.Josep: I a tu qe et sembla?Com acabarà aqest tripijoc?Pepa: Com acabarà, com acabarà ?… Pot acabar de moltes maneres.Nando: Jo de tu ho preguntaria a la Marta.Pepa: Qe no et dic qe n em contesta!Antonia: I ara, Pepa! Qins crits, dona!Josep: Àntonia.Qe et sembla a tu de tot això ?Àntonia: Si ja esta llest, això : un cop tret al Manelic, la Marta tornarà amb el Sebastià.I l’altre, mira’ t, a tornar-se bèstia altra vegada, i a menar cabres.Pepa:La Marta n podra veure mai més al Sebastià, qe això ja ho se jo.I el Manelic, a l’ anat- se’ n ben clar qe ho a dit qe es revenjaria!Perruca: No en sabem rss d’ aqestes coses nosaltres.Nando: Rss, rss. No hem sentit rss!Josep: Nosaltres no sabem rss.Res, res.(Això ho an de dir els tres casi plegats.)Pepa:Jo me’n torno al costat d’ ella. Veiam so ho conta tot amb una altra envestida.Josep: Calleu, calleu qe ve el Sebastià.Nando:Fem el distret nosaltres.Antonia:Jo fujo!
3ra escena:
Sebastà (Marc R)Perruca (Tresens)Nando (Sergi)Josep (Oriol A.)Pepa (Evelin)Antonia (Marina J)
Sebastià: Antonia!Antonia: Vaig a fer. Li cmpanyia, jo.Sebastià: Qe jo et crido.Qe no has sentit qe et crido!Com esta aqella?Antonia: Es al llit, i plora.Sebastià: digue- li qe surti, qe l’estic esperant.Antonia: Hi corro!Sebastaià:Vaja, qe no m’ espero més. Marta!Pepa:Diu la Marta qe no pot sortir ara.Sebastià:Qe jo mano qe surti!Pepa:És qe està molt transtornada, i de debó senyor amo…I vaja , qe no vol sortir, ara.Sebastià: Doncs per força, arrossegant…Pepa: Es qe….Sebastià: Pel nom de Déu!…Qe em porteu la Marta, ho sinò…!Josep: Me sembla qe ens estaríem millor a fora.Nando: No ens emboliqem, qe potser s’ esbravaria amb nosaltres.
5ena escena:
josepnandoperrucapepaantònianuri
Nando: saps que l’amo es torna boig?Josep: jo em penso que això és art del dimoni.Perruca: jo m’estaré amb els altres per aquí fora.Antonia: I deixa-la, Pepa, deixa-la. Jo no m’hi estic amb aquesta tossuda!Pepa: si és més malcarada!… ai, que és fosc això!Josep: que no vol venir! Veritat, Antonia?Antonia: que no surt!Pepa: jo li preguntaba coses, per distreure-la; I ella amb uns rebufos I un urc, que jo no l’aguanto més: així no s’explica.Antonia: ai, sí, sí; ens en anirem a casa.Josep: nosaltres no ens podem moure fins que vingui el sebastià!Nando: sentiu? Sembla que algú plora.Josep: si que ploren.Nuri (plorant): que jo em canso d’estar sola a casa! Queno m’hi vui estar més a casa!Pepa: vine, nuri.Josep: té raó la nuri.Nuri: que ja no us en recordeu de la pobreta de jo! I… I es feia fosc, I jo tnia por d’estar tota sola!Antonia: per què no et tencaves?Nuri: si ja m’he tancat! I ai que quan hi penso encara tinc por d’aquella por que tenia! I ai que al venir semblava que em corrien al darrera! I ai que estic cansada de correr!Pepa: calla, dona, I reposa.Nuri: es que no puc callar, jo, que us ho vui contar, l’espant que he tingut, que encara tremolo.Josep: què ha estat això?Nuri: doncs que jo mestaba fent bullir el sopar per a vosaltres, I jo que sento una veu molt fonda, molt fonda, que vingués no sé d’a on, I que deia <<Nuri! Nuri!>>… I ho deia amb una veu que semblava que sortís d’un pou. Jo que corro I tanco la porta forana, I alter cop més lluny encara… <<nuri! Nuri>>…;Que si no que devia ser alguna ànima en pena, jo hauria dit que era el manelic que em cridava i que patia! <<nuri! Nuri>>. Ai, si encara m’esgarrifo!Nando: i després que ha pasta?Nuri: després… res. Ah, sí. L’olla que bullia, bullia, i no he sentit res mes; i a mi m’ha agafat la por més forta, de no sentir sinó l’olla! I jo que cantant me n’he anat a la porta i l’he oberta d’unarevolada. I cantant he corregut fins aquí.<<nuri! Nuri!<<. Ai quina por! Ai!.Pepa: vaja, dona, que m’has espantat a mi!Nuri: a on es la marta?Pepa: no esta gaire bona.Nuri:no? La pobreta! I vosaltres feu un posat… com si estiguessiu trisstos. Pepa: si, tristos!Nuri: quina mena de riure que feu!… i a on és el manelic?Pepa: oh, per aquí deu ser.Nuri: a on?Nando: si, si; ja hi es, ja!Antonia: s’haurà adormit.Josep: i si, s’haurà adormit per aquí.Nuri: m’ho dieu tot d’una mena de manera…Pepa: doncs com vols que t’ho diguem?Nuri: i per que no ens en anem a casa?Josep: esperem al… que ens ha dit que esperéssim.Nando: al sebastià, que vol que vigilem, i…(els atres fen señals perque calli) res més.Nuri: que vigileu? El què?Joseph: oh, coses, saps? Coses.Nuri: ai deu meu, que no sé el que em passa! Jo vull veure al manelic! No hi és! Marta! Manelic!Pepa: no cridis!Antonia: on vas?Nuri: que jo el vull veure! Que jo el vull veure!Nando: mossota!Nuri: doncs vull tornar a plorar! Que vull tenir ganes de plorar, jo! Que al manelic li ha pasta alguna cosa!Pepa: però dona…!Nuri: que pot ser ja és mort! I que l’heu mort vosaltres, que el fèieu enrabiar massa, al pobret! Dolents, que no teniu bon cor, no; i, ai, que els meus germans són dolents, pobreta de mi, que són dolents!Nando: nosaltres sols hem cregut a l’amo, i no li hem fet cap mal.Josep: l’hem tret de casa perquè ens ho ha demanat l’amo. I que n’estem empenedits.Nando: de tot ho estem, de tot.Nuri: si? Doncs aixís ell tornarà. Ai, que n’estic de contenta! I ara jo el crido fins que em reventi cridant-lo, i veureu com torna.Josep: que dius!Pepa: estigues quieta aquí!Nuri: si ara no em fa por el manelic!Perruca: nuri!Nando: que no ho vol, l’amo!Nuri: però vosaltres sí; deixeu-me!…Josep: que no cridis!Pepa: aquí, Nuri!
ESCENA NOVA 2
Sandra C. Sandra Por.ManelMarina j.Adriana
Adriana: La Marta la MartaMarina J.: Nuri,NuriAdriana: La pobre Marta saps el Manelic… Totes: Ja ho sabem Nuri, ja ho sabem Manel: Aparteuvos vosaltres Adriana: i feliços per ovediencia os heu rigut del manelic leu ridiculitzat que hos havia fet ell. Perque el maltractesiu aixiLes 4: No ploris que nosaltres no volemi que ploris si lo que vol la marta es anarsen amb el seu marit amunt sempre montanyes amunt. Fins alla no trobem gent que s’enrriguin d’ellas. Les rialles arribaran al cim de les mes altres montanyes.Si encara algú hi pogues riure d’un home que a perdonat a una dona enpenedidaque vol tornar a ser honrrada . S’aniran cada vegada mes amunt, que ella l’estima. Manel: Si no fos pel sebastia , prou. Però el Sebastia no vol. L’amo a dit que tanqusim Totes: Si vols tancar nosaltres ens ananem fora, que no volem fer nosa
6ena escena:
martanuripepaAntoniaJosephNandoPerruca
Marta: nuri!Nuri: la marta! La marta!Marta: nuri!Nuri: la pobreta marta! Saps al manelic?… l’han tret com si no fos ningú, ves!Marta: ja ho sé, nuri; ja ho sé. Ajuda’m a caminar.Pepa: nosaltres te sostindrem.Marta: aparteu-vos vosaltres.Josep: nosaltres només ho hem fet per obediència!… saps?Marta: infeliços!… per obediencia m’heu tingut sempre malíca, a mi, que mai us havia fet cap mal a vosaltres! I per obediencia us heu rigut del manelic, i l’heu martiritzat! Què us havia fet?Nuri: no ploris, no. que jo no vui que ploris.Marta: i ara per que priveu de que el cridi, la nuri? Que us en dóna a vosaltres?… si lo que vui jo és anar-me’n amb ell, amb lo meu marid, amb un, sempra muntanyes amunt, fins allà a on no trobem gent que s’enriga de nosaltres! Si encara en trobessim, i si fins arrivesin les rialles al cim de la mes alta de las montanyes, i si encara algú hi pujes d’ ací baix a riurese’n d’un home perquè ha perdonat a una dona empenedida que vol tornar a ser onrada, ens en aniriam encara més amunt, més, que jo l’estimo, i allà a on és Déu no s’en riurien, no, dels que estimen i perdonen.Nando: i massa raó que té!Pepa: nose perquè ho haviam de fer. Perruca: pobre dona!Nuri: veus, marta? Si jo em penso que ploren! Si tots t’estimen! Oi que si? Au, vina amb mi; te trobaràs amb ell i os en aneu plegats.Marta: oh, si; això si; amb ell!Nando: esque això… no pot ser.Josep: si no fos el sebastià, prou. Pro el sebastià no ho vol…Marta: ja ho veus, nuri; no em deixan sortir d’aquí dintre!
7na escena:
Marta Nuri
Marta: tu no te’n vagis, nuri.Nuri: no; no; jo amb tu. Ningú t’estima tant com jo. Estiguem-nos ven soletes totes dues? Vols que tanqui?Marta: si, tanca, tanca.Nuri: doncs té, ja està, i ara que farem? Parlem del manelic, ara?Marta: ai!, nuri, que m’estic morint d’angúnia aquí dintre! Que aquestes parets m’estan caient a sobre i darrera d’elles me sembla que hi ha el sebastià que m’arrosega i se m’enporta! Ah, no, això no; que jo vull sortir d’aquesta casa per anar-me’n a on és el manelic, que jo no sé pas a on és; mes si pogués fugir, jo el trovaría.Nuri: mira, marta, jo no ho entenc tot això, saps? Ni tampoc ho entenc que no t’hagis deixat sortir els de casa. Malviatge ells, ves què et dic!Marta: els de casa teva son uns…Nuri: no ho diguis, marta, no ho diguis. Ja ho sé, ja! Però són els de casa i… no ho diguis!Marta: nuri: que t’estimo, nuri!Nuri: té, ara tinc malicia a mi mateixa! I una mena de malicia més regrossa, que em tinc que jo mateixa em bufeteijaria!Marta: i per què, nuri?Nuri: perquè no sé com ho podria fer jo; perquè ell ho sap tot, i ja me l’empescaria, ja, la manera de què t’escapessis.Marta: i ells estan allí fora asseguts, vigilant que no me’n vagi! Mira-ho, nuri, mira-ho.Nuri: si, que hi són, si, els de casa: que han posat un llum a prop de la porta perquèsi t’escapes te vegin.Marta: no me’n puc anar, no!Nuri: espera’t, espera’t!Marta: que hi ha, nuri?Nuri: que m’abracis, vine! I que ja no vull ser lo señor rector, i que em donguis les gràcies, perquè ara mateix vas sortir d’ aquí dintre!Marta: jo, nuri?Nuri: mireu’s-e-la, meireu’s-e-la, que contenta! Jo nuri? La meva tafanerota i la meva hermosura!Marta:no, si no pot ser. Si ja ho sé que no pot ser.Nuri: no cridis; calla. No ho sents que et dic que te n’aniràs de seguida? I jo no ho he tramat? I mira’t, li dónes expressions de part meva, sents? I li dius que quan pugui me n’enviï ell, d’expresions. I, ai, que n’estic de contenta!Marta: mes com, com, nuri? Explica’t, corre!Nuri: veuràs, i de pressa, de pressa. Jo ara surto i tu tornes a tancar de seguida! I jo me’n vaig al rotllo que fan els germans i els altres, i e posaré a jugar amb ells, i ala nit és molt fosca. I tu hauràs apagat aquest llum. M’entens, m’entens ara?Marta: no; no; digues, digues.Nuri: ai, i que ruca que és questa xicota!Doncs com la nit es fosca, jo, jugant amb ells els hi donaré un trompazo i els apagaré el llum. I mentres que ells el volen tornar a encendre, i tot fent la boja ho embolico tot, tu obres la porta i t’escapes.Marta: ai, si, nuri, si: de seguida, de seguida!Nuri: doncs au, que me n’hi vaig ara.Marta: espera’t, espera’t. I com ho sabré quan hagi de fugir jo?Nuri: ai, vatua… i quin entrebanc que ha sortit ara! Doncs ho sabrás… ho sabrás… ja ho tinc: ho sabrás perquè faré una forta rialla; ben forta, ben forta!Marta: ai, gràcies a dèu! Si, si, corre, nuri!Nuri: un petó abans.Marta: no un petó; mil. Té, té; i que Dèu nostre semyor t’ho pagui.Nuri: i ara fins… com ho diré jo?… doncs fins a la rialla.Marta: si, surt, de pressa.Nuri: i escolta, que no te’n descuidis: dónali expressions de part meva sents?Marta: si, si. Que bona que és, dèu meu, que bona!
8ena escena:
Marta: i ara a esperar! A esperar! Si em sembla que fa un any que espero! Ai manelic! Ah! El llun. Ja no hi pensava. Aixís no em veuran quan obri la porta. Is i me n’anés per la d’allà dintre? No; no; que també vigilen, i si em topava ab el sevastià que venia, ai, reina santísima! Per aquesta! Per aquesta! Ai deu meu: m’ofego!… aire, aire! No tan lluny: escoltant, escoltant. Parlen, sí; mes no la sento, a la nuri. Ara, ara… no es la nuri, no! Ara enraona!… i no riu ningú. Per què no riuen? A riure! A riure! I si la’n privessin d’apagar el llum? No, no, que nostre señor l’ajudarà an ella! Ara. A l’ultim! Gràcies a Dèu! Fujo, fujo!
9na Escena:
Marta: Ah!Sebastia:Qui hi ha aquí?Marta: ah! El sebastia! Sebastia: Qui es que sortia? Tu! A on anaves ara?Marta: Verge santisima! Empareu-meSebastia: que et pregunto a on anaves a aquesta hora! Que et demano que em respongues a on anaves,Marta: deixa’m! Que et dic q em deixis!Sebastia: Si estas morta de por! Si tota tremoles! Ves, ves que em fas llastima!Marta: Ah! Que em voldria morir ara!Sebastia: I mira’t treu-te el mocador del cap ¡, treu-te’l que de estas descobrint! Veus, dona, com te n’anaves?Marta: Doncs si, si , men anava i men vai de aquí que nigu te dret a aturar-me!Sebastia: aixis m’agrada. Que t atrrebeixis a dirmo a la cara.Marta: Sebastia jo to demano deixam sortir d’ aquesta casa!Sebastia: SI a sento i no em sembla q es ella mateixa! Que la deixi sortir!Marta: Oh no rigis per deu no rigis!Sebastia: que no rigi que vols q fasi sentirte jo? Que et vols que et fasi a trosos i que te esclafi aquí mateix amb els peus? No, no si val mes que m’enrigui!Marta: Doncs vesten tu! Vesten i deixam i cala foc al moli i cala foc al moli si vols matam-hi a dintre!Sebastia: que et jo et deixi sortir.. O que m’ envagi o que et mati? Perqui mas pres tu que jo et deixi sorti doncs mirat si et deixo sortir! Mira surt ara!Marta: No, no aixo no obre per deu obre!Sebastia: no aquí tancats tu i jo tots sols! Aquí s acava el mon per a nosaltres i tot lo del mon: terra i cel tot! Tot es a qui dintre!Marta: Jesus deu meu!Sebastia: tu em vols ami, ami tot sol perque oh e sacrificat tot per tu perque jo e sufert com un condenat prtante aquet ome perque jo et necesito per respirar i per viure que sente tu no puc viure ni repirar i mira i que no viu perque e desdepera esque em digis que amb ell te l estimes! Aixo no!Marta: Que no to digo que mel estimo q aixo es fa rabia i et desespera, ai gracies a deu que mas donat uan alegria en aquet mon, si, si, mel estimo amb tota la mev vida i amb tota la meva sanci mab tota la meva anima que mel estimo!Sebastia: Calla, calla!Marta: si encara que me escañesis com tu encara to diria! Si es lo unic que puc dir en aquet mon sense que em dongi vergoñaSebasta: que as de calla eh dit!Marta: si esque tinc q defersarme jo per ell i tans sols per ella. LA marta… no es res la marta… mes la dona que el manelic oh es tot perque es la seba dona!Sebastia: tu mas volgut perde i tan sortit amb la teva res me fa que tot se esgabelli i que permi tot s acavi i ya esta dit que tu tenbes amb mi a casa teba i si em perdo, ens perdrem plegats, sempre segut meva i segiras sent meva Marta: vesten! Prime aquí que es obri al tera i que sem endugi!Sebastia: que es obri si, mes per tots dos i tots dos condenem nos!Marta deixam! Calla! Manelic!Sebastia: oh no l anomenis!Marta: manelic!Sebastia: tu ten vens amb mi ara!Marta: a trosos mi doras! Viva no ni arosegant-meSebastia: viva o morta que em fa!Marta: no apartat! Que no!Sebastia: si encara t estimo mes aixi si cuan mes rabiosa mes t aestimo!Marta: deixam deixam!Sebastia: mirat que em torno voig i per tot veig sanc!Marta: si t acostes ja que no et puc mata, t unglejo la cara i te escopo! Ami t atraveixes cobard am el manelic no!Sebastia: amb ell i amb tu, i amb tot el mon per tu!Matra: no t acostis! No manelic!Sebastia: doncs ara oh veuras!
Escena10!
Marta sebastia manelic
Manelic: que ara ho veura li has dit? Ara ho veurem nosaltres!Marta: manelic!Sebastia: tu aui? Per on has entrat?Manelic: per on entraves tu! Per la teva porta d amo i de lladre! Donsc que et pensaves? T’he espiat i te seguit? Aroosegant-me eh aribat a la paret i mi e arapat amb els dits i les ungles!… Ja soc aquí!… I ja estem cara a cara!Sebastia: besten si no…Manelic: que men vagi! Se creu que encara em mana ami, al que oh aguanta tot! Aixo es pensa, aixo, marta! Doncs no; que ja tot sa a trasmudat qui dintre que ara el qi mana soc jo. I ara o veuras si soc l amo!Sebastia: l amo tu? Esperat doncs!Marta: manelic!Manelic: no t escapes! Cobard! Tew dit q sols tu i jo! Que vic per ella, que es meva. I que vinc per tu; com que vinc per matarte!Sebastia: ami!… tu ami?Manelic; A tu! A tu!Sebastia: es que jo tanbe se matar homer!Manelic: i jo llops! Aquí tens la marta! No la volies? Aquí la tens! A endursela el qui uga, auq amb sang se guanya!Sebastia: ah cobard que ves armat!Manelic: del cor mes… mes que tu; del braç no, mo e, cal, que l’ arma em sobra te; miralaMarta: que fas! Manelic: apartat! I ara ja estem iguals. Que esperes?Sebastia: dons tas perdut, que et matare!…Marta: ah!Manelic: no aixo no! Au corre agafel ara!Sebastia: maleit sia jo!Manelic: no hi as sigut a temps! Dons ara tot s aca per tu! A morir ara!Marta: oh deu meu!Sebastia: jo atu et matare!Manelic: defensat si pots covard defensat!Sebastia:ma gent! Aquí!Manelic: crida als gossos de presa! Cridals!Sebastia: m’ofego!Marta: reinisima santa!Manelic: ni pots defensarte! Ni en saps! Ni et valdria! Que em fa? Te moret i moret de cara an ella!Marta: mi! Jesus!Manelic: aquí el tens..a l amo! Veniu! Totom aquí!
Escena11
Tots els personatjes
Nando: que pasa?Manelic: que us cridava l amo.Josep: mort!Pepa: Jesus! Jesus!Manelic: i ara vosaltres a riure força! A riure! I tu marta vine!Marta: si si! Anem anem!Manelic: lluny de la terra baixa! Fora totom! Aparteuse! He mort al llop! He mort al llop!
