http://blocs.xtec.cat/teatrevila2
http://blocs.xtec.cat/teatrevila3
http://blocs.xtec.cat/teatrevila4
http://blocs.xtec.cat/teatrevila5
http://blocs.xtec.cat/teatrevila6
Em dic Núria Pujol, a l’obra de “Terra Baixa” d’ Àngel Guimerà faig de protagonista la Marta, la dona del Manelic. No sempre surto jo com a Marta, també hi ha una altre noia que fa el mateix paper. La obra és entretinguda i original. El argument és el mateix que Terra Baixa, però es adaptada als alumnes. La obra de teatre es dramàtica. Tracta sobre una noia anomenada Marta que es obligada a casar-se amb un noi de l’escolania de Montserrat, anomenat Manelic. Al mateix temps que el Sebastià. La obra finalitza quan el Manelic s’entera de que la Marta enganya amb el Sebastià, i desprès d’amenaçar-lo el mata. Em treballat molt per puguer representar aquesta obra de teatre.
Hi han actors que diuen molt text i actors que en diuen poc, però tots treballem molt. Encara que no es vegi al escenari, dintre del grup es veu. Tots els alumnes ens portem bé entre nosaltres. Vam estrenar l’obra un dijous a Can Trias, ens va sortir bastant bé, però encara es té que retocar i modificar. Perquè hi ha algunes escenes que surten malament. Més endavant farem mes actuacions,
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5LBsT57Y1Qg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]http://blocs.xtec.cat/teatrevila
El dijous, 21 de febrer la companyia de l’IES de Viladecavalls presenta al Centre Cívic Paco Cano de Can Trias (Viladecavalls) una funció de teatre pels alumnes del CEIP Rocblanc de 6è l’obra Terra baixa d’Àngel Guimerà. L’obra escrita el 1897 plantejava la dicotomia entre la terra alta (puresa, innocència, bondat) i la terra baixa (mesquindat, egoisme, insolidaritat). La nostra companyia tot agafant la idea original ha traslladat als nostres dies aquesta lluita entre el Sebastià i el Manelic; per això la nostra història passa a un supermercat, on l’amo és el Sebastià (Supermercat el Molí) i el Manelic és la joguina de la fortuna. La Marta fa d’arbitre involuntari en aquest partit cruel.
Sense escenografia, però amb un vestuari adequat i banda sonora dels Beatles anem contant aquesta història amb final tràgic.
Ens complau invitar-vos a l’ estrena de l’ espectacle al Centre Cívic Paco Cano el dijous 21 de febrer del 2008 a les 15 hores.
“Terra Baixa” d’ Àngel Guimerà
[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/9dWeb14B1wQ” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
Direcció José Antonio Aguado
Repartiment:
Nuria Pujol/ Gabi Engel……………………………………Marta
Evelyn Amores/Maite Amela/Andrea Gualda……Pepa
Adriana Torrants/ Sandra Cordero/ Montse Serrano….Núria
Marina Jiménez/Sandra Porqueras/
Sandra Pujol…………………………………………………….Antònia
Guifrè Baró………………………………………………………..Manelic
Marc Rodríguez García………………………………………Sebastià
David Rodrigo……………………………………………………..Tomàs
Oriol Alonso …………………………………………………………Josep
Montse Serrano/Marina Uroz……………………………….Xeixa
Sergi Solana………………………………………………………….Nando
Oriol Tresens………………………………………………………Perruca
Il.luminació: Jan Sánchez
So: Raúl Rodríguez
Vídeo: Ricard Vidal
Una producció de Supermercats “EL Molí” i “El IES de Viladecavalls”
Crèdit Variable de 2º ESO: “FEM TEATRE”
Terra baixa és la metàfora del pas del segle XIX al XX. Àngel Guimerà, des del carrer Petritxol, parla de la por al desmembrament que suposa el pas del camp a la ciutat, a la desaparició d’aquelles relacions familiars, de clan i paternalistes entre masovers i amos; d’una societat dividida per la caiguda d’uns valors tradicionals enfront de la tràgica individualització que provoquen les urbs contemporànies i la modernitat. Guimerà construeix un espai del record, una Arcàdia, per tal d´ explicar-nos sintèticament la baixada als inferns de la puresa de l’home. La vida en societat necessita un grau d’hipocresia. Perdre la sinceritat primitiva i substituir-la per una sinceritat matisada, donar més d’un únic sentit a les paraules i jugar-hi coneixent aquestes ambivalències esdevé imprescindible per no fer , però sobre tot, no fer-nos mal. Els protagonistes en l´obra de Guimerà són sers escopits en una societat que no volen o no poden comprendre; però també és protagonista la mateixa societat. Una societat que reaccionant a la defensiva, ridiculitza i menysprea “l’estranger” per no haver-se de veure reflectida en la mirada innocent d’aquest “estrany” com en un mirall de fira deformat i grotesc. I no oblidem que la soledat de l’individu en una societat malalta de passat és el tema universal per excel·lència des de la tragèdia grega fins als nostres dies.La terra alta, avui, ja no és un espai físic, és la possibilitat d’imaginar dins el nostre espai mental. La terra baixa ha guanyat la partida. Devorant tota la geografia, ha engolit des de les tribus més remotes -via satèl·lit per TV- fins als paratges idíl·lics que, ben lluny d´assemblar-se al paradís primigeni d’on fórem expulsats, tenen més aviat l’aparença d’un parc temàtic. En realitat, els textos utòpics del nostre segle ja no estan en la fràgil bola terrestre: són ja més enllà, en el desconegut, en l’espai.Aquesta és per a mi Terra baixa al llindar del segle XXI. No hi ha fugida possible. Vivim en soledat. Terra alta i terra baixa ja no són metàfores físiques: són metàfores anímiques, són convulsions internes del dolor humà. La terra alta (la infantesa, el calor de la mare, la terra o fins i tot la pàtria) és l’estat de preconsciència . Som de la terra baixa quan entenem i assumim conscientment la soledat de l’individu. Créixer vol dir “matar” alguna cosa de nosaltres. L’únic bàlsam per llepar-nos les ferides és l’amor. Simplement.