Anna Botey : Som alumnes de l’IES Viladecavalls. Dues hores a la setmana fem teatre, com a assignatura optativa amb el José Antonio Aguado, que es el nostre director. La companyia Medusa, que es així com es diu, estem preparant una obra teatral basada en l’obra de Fernando Fernán-Gómez “Las bicicletas son para el verano”.. Hem seleccionat les escenes que fan entendre una mica el context històric que viuen i part de la vida dels personatges i hi hem anat afegint performance. L’ obra és la història de la vida d’uns veïns d’un bloc de pisos. Comença quan hi ha la segona república i es veu el començament de la guerra civil espanyola, amb el cop d’estat. L’obra transcorre a la ciutat de Madrid. Els personatges més importants són la Sra. Dolors i el Sr Lluís, que són els veïns que estan situats en un lloc més alt econòmicament respecta la resta; tenen dos fills: la Manolita i el Lluís. La Sra. Antònia, que és viuda, té dos fills: el Pere i el Julio. Hi ha el Sr. Ambrosi, la Sra. Marcela, el Sr. Simón, la Charito, la Maria… tots ells ciutadans de Madrid, en una època que poc s’esperaven una guerra. La història d’una guerra i els problemes que ocasiona aquesta als veïns d’un mateix bloc de pisos. S’obre el taló, un personatge anònim surt amb una maleta, l’obre i posa una música de caixa de música. Van apareixent unes ballarines. És una escena que vol representar la innocència, la bellesa de la vida. La segona és una escena molt espectacular. És una antítesis de la primera. Dos nens (Pau i Lluís) estan parlant i s’imaginen com seria una guerra si passés a Madrid. Ells no saben que aquesta guerra els matarà… per fer-la més espectacular s’han buscat elements per fer-la més mortifica. Estan dins de dos taüts, folrats amb les fotos del quadre de Gernika i amb llum negra. La tercera performance tracta de l’enfrontament entre dos grups quan un té alguna cosa i l’altre no. els que en tenen no són generosos i s’ho queden només per a ells. Surten dos grups de persones amb cinturons d’ampolles al cos. Porten una ampolla a la mà, uns plena d’aigua i els altres no. Guerra. Els regals, és així com anomenem nosaltres una performance. Surten persones amb un regal. El donen, i els receptors, per comptes de donar-los les gràcies, es transformen en uns éssers de guerra i maten als que els ha fet el regal. En homenatge a les persones que van morir lluitant, agafem uns caps de maniquí blancs. Els anem posant per tot l’escenari, i els hi tapem la cara amb tela vermella. També representem els afusellaments de persones.