“Dissabte, diumenge i dilluns” d’Eduardo De Filippo

A Dissabte, diumenge i dilluns, s’hi troba un ferment contestatari, és un anticipació de l’arribada del divorci a Itàlia. És una barreja aparent de relacions fingidament cordials en el si d’una família en què conviuen els representants de tres generacions: avis, fills i néts. Però, darrere l’amable façana, es percep un advertiment a totes les parelles malavingudes: expliqueu-vos, aclariu els dubtes i tot allò que us turmenta. I, al final de la comèdia, no hi haurà ningú que no entengui que només l’Amor pot mantenir juntes dues persones: i no evidentment el matrimoni, i encara menys els fills.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7Kk76_3-_wo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El ragoût napolità

Recepta 

Ingredients per a sis persones:

·        1 ¼ kg de carn de vedella: una part petita tallada a trossos i l’altra en un sol tros.

·        ¼ de litre d’oli d’oliva·        75 g de llard de porc·        100 g de cansalada·        Trossos de carn de porc·        100 g de pernil serrà·        2 grans d’all·        450 g de cebes·        ¼ de litre de vi negre sec (si fos possible, vi de Gragnano)·        1 ampolla de tomàquet en conserva fet a casa o de tomàquet San Marzano 

·        1 potet de tomàquet concentrat·        julivert·        sal·        pebre negre en gra

El ragoût s’ha de fer un dia abans de servir-lo. Tallar les cebes a tires fines.Picar l’all i el julivert.Tallar a daus la cansalada, el pernil, la carn de porc i un trosset de vedella.Preparar els trossos petits de carn de porc amb sal, pebre, all i julivert. Guardar-ho.Preparar el tros gros de vedella (tallat per a bracciola) amb sal, pebre, all i julivert i lligar-lo. Guardar-lo.Si no es té fet el llard, desfer greix de porc en una paella. Reservar-ho.Fregir els grans d’all en una paella amb oli d’oliva i retirar-los de l’oli quan estiguin daurats.Passar pel colador xinès els tomàquets en conserva.Posar en una paella ovalada l’oli i el llard i afegir-hi la ceba. Quan estigui daurada, posar-hi el pernil i la cansalada i remenar-ho tot; després afegir-hi la resta de la carn de porc i de vedella i finalment posar-hi el tros gros de carn lligada. Al principi s’ha coure a foc alt però quan la carn s’enrosseixi cal abaixar-lo.Afegir-hi els alls que ja s’havien fregit.Tirar-hi el vi i coure a foc lent fins que s’evapori. Abaixar el foc al mínim per tal que la cocció sigui molt lenta (si cal posar-hi un difusor).Tastar-ho. Si ho trobem fort, diluir el concentrat de tomàquet en un got d’aigua i afegir-l’hi. Si ho trobem bé, afegir el tomàquet directament només rectificant de sal i pebre si cal. Fregir-lo.Després tirar-hi l’altre tipus de tomàquet.Coure-ho molt lentament fins que tingui un color fort (semblarà cremat però no ho estarà) durant sis o set hores.Manera de servir-lo: Quan tenim la pasta bullida al dente, colada i passada per aigua freda, la tornem a posar a l’olla on l’hem bullida. Hi afegim una part de la salsa de ragoût i ho barregem bé.Posem la pasta amb la salsa en una safata gran, damunt hi posem el ragoût sencer i hi anem tirant la resta de tomàquet.En el moment de servir-ho, es talla la bracciola a rodanxes i a cada plat s’hi serveix la pasta amb un tall de ragoût al damunt i el tomàquet per sobre.  Notes: El ragoût és la mare i el pare de la cuina napolitana. Es menja els diumenges (per poder-lo preparar els dissabtes) i és un ritual de reunió familiar. Antigament, la gent humil el preparava els diumenges perquè era l’únic dia de la setmana que es podien permetre menjar carn. Tota la família s’involucrava en la preparació fent torns per tenir cura que la salsa anés coent molt lentament al llarg del dia. Si els avis són a taula, són els primers a ser servits (primer l’àvia i després l’avi). A taula es va servint per l’ordre com s’asseuen els comensals, no per categories.A Nàpols el lloc preferent no és el cap de taula sinó el centre, que ocupa l’àvia, l’avi, o la “mamma” en absència dels anteriors. La resta no està codificat, però cada membre de la família té el costum de seure sempre al mateix lloc.
 

Dissabte:

a casa dels Priore, mentre Rosa prepara el ragoût per al gran dinar familiar de l’endemà, descobrim que la relació amb el seu marit no va prou bé.

  Diumenge:

 durant el dinar, esclata el conflicte, accentuat per l’actitud d’automarginació de l’avi i la presència d’uns veïns potser massa afectuosos.    Dilluns: la parella decideix parlar-se amb el cor a la mà per aclarir les sospites mútues i comprovar si encara s’estimen.

Dilluns:

la parella decideix parlar-se amb el cor a la mà per aclarir les sospites mútues i comprovar si encara s’estimen.

Deixa un comentari