Nascut el 28 d’agost del 1921, Fernando Fernán Gómez tenia el teatre com a destí abans i tot de néixer. Fill d’actors, va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i llavors va començar la seva vocació pel teatre. Va ser actor, escriptor i dramaturg. Durant els 70 va escriure la que probablement sigui la seva obra més aclamada, Las bicicletas son para el verano, ambientada durant la Guerra Civil, i que el 1984 seria adaptada al cinema. Va morir el passat 21 de novembre per culpa d’una pneumònia.  Els alumnes de primer de Batxillerat de l’optativa de Teatre estem preparant l’obra Fronteres i guerres, una adaptació de l’obra Las bicicletas son para el verano, per protestar en contra de les guerres i les fronteres.  La nostra adaptació i l’obra original difereixen en alguns aspectes, més aviat escènics que no pas de guió: en primer lloc, el vestuari. Mentre que a l’obra original els personatges van vestits de carrer, a la nostra adaptació els personatges van vestits amb roba de tela blanca, simulant així estar morts. També hem canviat l’escenari d’algunes escenes, com ara el preludi: els nens alegres i despreocupats de l’obra original que passegen per uns camps passen a ser unes noies innocents, però mortes, que es queden de peus dins d’uns taüts fets expressament. A més, entre escena i escena hi ha diverses “performances”, totes relacionades amb la guerra, les fronteres i la mort. Totes excepte la primera, en la què els actors fan de ballarines de caixa de música, representant així la innocència dels infants. Però en totes les demés, guerres, morts i fronteres. En una uns actors tenen aigua, mentre que els altres no. Els que no en tenen, que tenen set, van a demanar-ne, però els que en tenen se la beuen tota. Llavors tots es comencen a matar els uns als altres fins que no queda ningú de peu.En una altra uns actors donen uns regals a uns altres, que els trenquen i treuen armes. Llavors aquests van a buscar als primers i els maten. La darrera de totes és, segurament, la millor. És una paròdia de la de les ballarines: els actors surten com si fossin ballarines, però amb les mans darrere el cap. Sonen uns trets i tots es moren. Resultat: fins i tot la innocència mor.La veritat és que en els ja gairebé tres mesos que portem hem fet bastat: tenim unes 5 o 6 escenes preparades, 4 performances… A classe assagem diàlegs i preparem escenes i material audiovisual (és a dir, els sons i els vídeos que hi ha projectats al fons de l’escenari.

Decidir el paper que dirà i farà cada persona, agrupar els “actors” per escenes, inventar “performans” que es faran entre escena i escena, anotar – i també crear manualment la vestimenta i els complements que cadascú ha de dur -, deixar clar tot allò que hauran de fer els diferents tècnics de l’obra , etc.  Cal que hi hagi una bona relació entre tots per fer un bon treball en equip i que ens sapiguem organitzar bé per aconseguir que l’obra surti el millor possible. Ho anem aprenent a mesura que anem fent més classes. Cal dir que també ens hem reunit algun cop per assajar al teatre on, posteriorment, havíem de fer l’obra. De moment, el dia 11 de novembre ja la vam representar per primera vegada, i ens va anar millor del que ens pensàvem tot i no anar del tot preparats. No vam fer la història sencera ni igual a la original, però ara estem augmentant diàleg i escenes per a que tothom tingui mes o menys la mateixa extensió de text per a dir. A finals de curs, acabarem fent l’obra sencera. La del dia 11, però, constava de 5 escenes saltejades: I ,  II, IV,  XIV i XV, i entre cada una d’elles hi vam afegir performans, actuacions visuals sense text típiques del nostre “director”, que fan que les seves obres tinguin un sentit metafòric i simbòlic, a més de ser un tret característic de tots els seus muntatges. 

Durant el variable que estem fent de teatre aquest primer curs de batxillerat muntarem una obra de Fernando Fernández Gómez, “Las bicicletas son para el verano”. Aquesta obra mostra la vida d’una comunitat de veïns durant la Guerra Civil i la postguerra. Com es viu abans que passi la guerra, quan està passant, i què passa quan acaba tot. Dins la nostra intervenció teatral no hi ha només les escenes de diàleg de l’obra original, sinó que hi afegim performances. Això la fa diferent a les altres versions que s’han fet d’aquesta mateixa obra. Las performances són escenes on no hi ha text, fet que fa que hi predominin els gestos. El que volen aconseguir aquestes és que s’entengui més el contingut de l’obra, que la gent es posi més en el paper, dins l’època en què va succeir l’obra. Un exemple, per donar una idea de com són, serien les performances de la caixeta de música, que es duu a terme dues vegades a l’obra, una al principi i l’altra a l’acabar. La diferència entre elles és que a la primera les ballarines surten amb el cap alt, en canvi, a l’última apareixen amb les mans darrere el cap i aquest cot, i després són torturades. L’evolució d’una a l’altra dóna a entendre els canvis en la societat: d’una societat tranquil·la, al final d’una tragèdia (ballarines exposades a la mort). També hi ha la performance dels regals, on uns regalen regals a altres i aquests els obren trencant-los a puntades i cops de puny. Dins les caixes hi ha armes, amb les quals els segons personatges maten a qui els ha donat el present (simbolitza l’agressivitat). La dels caps n’és una altra, on cada personatge entra amb un cap de porexpan a la mà i el deixa a terra tot posant-hi sobre un mocador vermell (dóna a entendre la mort i la sang). Una altra és la performance de les ampolles, on uns personatges demanen aigua, perquè no en tenen, a uns altres personatges que els en queda, però aquests no els en donen i es barallen (significa la lluita, la guerra d’aleshores). El que fem durant les dues hores de variable que tenim cada setmana és principalment, repartir papers, preparar les coses que necessitem, que han de tornar-se a fer abans de cada representació (com folrar les caixes), passar text i fer les performances. De vegades, ens quedem algun migdia per acabar de muntar alguna cosa o veure la pel·lícula que es va fer, per extreure’n idees. També diferents dies hem quedat al teatre on posteriorment havíem de representar l’obra per tal de poder-la passar tota sencera i millor, ja que no tenim prou espai a l’institut i, a més a més, així ens adeqüem a l’escenari.  

Hem anat treballant durant tres mesos dos cops a la setmana a les classes, i desprès ens hem quedat dos dies per les tardes per fer assajos generals ja al teatre i així poder millorar  la obra, a les classes sobretot practicàvem el diàleg, ja sigui per perfeccionar-lo o be per modificar-lo. També hem fet  exercicis de veu. A l’obra hem utilitzat molt material per decorar l’obra, i la veritat es que el muntatge a quedat bastant be. .Nosaltres utilitzem varies performance, que tenen a veure amb el que succeeix a l’obra, i cadascuna te un significat en particular.