Mirall trencat és una novel·la de maduresa, on l’autora opta per un punt de vista múltiple: móns amb entitats pròpies que reflectiran, com un mirall esbocinat, la història d’una família. A través de reserves de memòria involuntària es teixirà una teranyina d’amors, odis, interessos… sentiments.
Amb el rerafons d’una Barcelona refinada i elegant de principis del segle XX, se cedeix protagonisme, i fins i tot es produeix una mena de mitificació, als personatges femenins. Amb elles podem veure la confiança de l’autora dipositada en la dona i són elles que es transformen en la veu adient per fer-nos arribar la visió del món de Rodoreda. El personatge de Teresa Goday de Valldaura, que és la matriarca de la família, ens traspassa un sentiment passional cap a la vida però que es veu esfondrada per la vellesa. Sofia Valldaura reflecteix una oposició cap a la seva mare, la Teresa, ja que no amaga la seva duresa i sequedat, atributs que li permetran suportar les adversitats amb una total enteresa. L’última de les generacions és protagonitzada per la Maria, una nena abocada a la mort, la figura més poètica i suggeridora de la ficció. Aquests tres personatges formen un cercle perfectament tancat. Al voltant d’aquests personatges hi conviuran figures masculines vitals pels esdeveniments futurs: Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera…
La seva prosa esdevé emotiva i això provoca que els sentiments esdevinguin obsessius, ja que viuen en la intimitat dels personatges. Símbols com l’aigua (mort, sensualitat), el mirall (pas del temps, secrets, destrucció), el llorer (immortalitat), el jardí (infantesa, misteri, la mort), la rata (decadència absoluta, destrucció), etc., ens remetran a un magnífic món simbòlic que es relacionaran amb cada personatge. Mirall trencat és, doncs, la representació d’un món real dins un autèntic microcosmos que la guerra (i els mateixos personatges) destrueix.
Rodoreda ens regalarà una escriptura complexa, elaborada amb veritable mestria, on hi projectarà una punyent realitat femenina. Les descripcions dels objectes i el gust pels detalls que apareixen en la narració em proven que existeix una poeticitat, únicament reservada a les dones.
Edita: Centre Dona i Literatura
Fuset Riera, Laura