Existeixen, dins del món de la fotografia, molts mons, possiblement tants com a tècniques siguin possibles. I tants més quantes més siguin possibles combinar, de forma i manera que les possibilitats són…. enormes.
Ens diuen les planes web que a Flickr, un molt conegut portal de fotografia a la xarxa , es publiquen, cada minut, una barbaritat de fotografies, de forma i manera que al seu portal ja han passat per sobre de la xifra de no sabem quants “bilions” de fotografies.
El pas de la fotografia analògica a la digital ha fet possible aquesta xarxa de “afició”.
Una de les habilitats poc practicada quan es té una càmera de fotos a la mà és el camp de la fotografia “de prop”, més coneguda com a “macro”. De fet és tot un món que ens permet fer fotografies a objectes, des d’un primer pla molt proper, oferint un punt de vista molt particular i original.
La majoria de les càmeres que tenim al centre, pràcticament totes, disposen d’aquesta funció “macro”. Descriure aquí com es fa funcionar el botó de macro pot ser complicat, degut a les diferents marques i models comercials.
No obstant, sí podem generalitzar que si veieu aquest símbol a la vostra càmera, segur que teniu “macro” a la vostra càmera:
Per a “activar” el mode de macro només caldrà:
– oblidar-nos del zoom, no existeix en aquest mode, som nosaltres qui hem de moure la càmera més endavant i més endarrera, i el zoom no ha d’estar activat en absolut abans de provar de posar el macro.
– fer clic a la “floreta” fins que per la pantalla surti alguna mena de símbol de la mateixa.
– un cop decidit el motiu a fer el macro, cal prémer, com sempre, una mica el botó per tal que es quedi enfocat el motiu. Cada càmera té una distància mínima i màxima d’enfocament en mode de macro, caldrà provar.
– sempre caldrà, si sorgeixen dubtes, consultar el manual de la pròpia càmera, pera veure si podem aclarir alguna cosa.
Si algú/na es pensa que això del macro és complicat, o no té res a oferir, mireu amb un fons il·luminat i una mica de pasta ( alimentícia ), què hem preparat d’exemple. En aquest cas la gràcia ha estat posar un metacrilat o fons translùcid com a fons i il·luminar lleument des d’abaix , amb un florescent o similar. No és complicat, però els resultats milloraran enormement els vostres macros i poden oferir vistes poc conegudes d’objectes que poden servir dins de l’aula per il·lustrar temes a tractar:
