Coordinació Tic i Tac dels centres dels Serveis T

La Viquipèdia defineix NAS com (de l’anglès Network Attached Storage) el nom donat a una tecnologia d’emmagatzematge dedicada a compartir la capacitat de rebost d’un ordinador amb d’altres….. a través d’ una xarxa (normalment TCP/IP), fent ús d’un Sistema Operatiu optimitzat per a donar accés amb diferents protocols.

D’una forma menys academicista podem definir el terme com a un aparell que fa la mateixa tasca, entre d’altres,  que actualment estan fent les unitats P, T i S que tenim instal·lades al servidor de centre. És a dir, un disc dur compartit que dona diferents accesos i permisos a diferents clients.

Podem definir 3 tipologies de NAS, de cara al centre, que encara que pròpiament NO siguin les 3 un NAS per definició, poden cumplir funcions similars:

1.- Un disc dur simple, connectat per USB a un ordinador, que té permisos compartits de lectura i escriptura. És la solució  més barata, però no la millor, o la més optimitzada. En termes generals podem començar la seva adquisició a partir d’uns 70 € ( en endavant ).

2.- Un disc dur connectat en xarxa a un commutador ( switch ). S’acosta més a la idea de “NAS” , sense ser-ho. Es pot accedir al disc des de qualsevol ordinador de la xarxa a través de la seva IP.  Podria servir-nos, perfectament, a un centre.

3.- Un NAS pròpiament dit. La diferència amb els anteriors casos 1 i 2 radica en que:

•  Dóna sentit ple al seu nom en anglès, emmagatzematge en xarxa.
•  Al ser un dispositiu de xarxa més, té connexió directa al commutador ( switch ) o bé enrutador (router), i augmenta la seva velocitat, donat que pot ser a un 1000, velocitat màxima de treball de molts dels commutadors que es tenen als centres.
•  El problema d’espai deixa de ser un problema, donat que tenen “escalabilitat”, poguent-se afegir diferents unitats , si calen, conformant , o bé diferents unitats dins del Nas, o bé sumant tot l’espai dels diferents discos en una sola unitat ( tecnologia RAID, que per a descriure-la necessitaríem una entrada a banda )

•  Disposa de programari automatitzat per a crear còpies de seguretat.
•  Soporta impresores en xarxa i, per la mateixa tecnologia, permet connectar, a banda, discs USB per a compartir ( utilitat redundant, naturalment ).
•  Soporta funcions de servidor web, sempre i quan disposem de IP pública fixa i les configuracions adients a l’enrutador i servei adsl ( i ho sabem configurar , que NO és senzill )
•  Soporta la funció de servidor multimèdia ( difondre àudio i vídeo dins de la xarxa ).
•  Creació d’usuaris, carpetes i grups personalitzats.
•  Disposa d’un sistema operatiu propi, que encaixa perfectament amb els sistemes operatius de les màquines a les que dona servei.
•  Capacitat de poder-se afegir-ne noves funcionalitats.
• El processador propi ( la seva velocitat i característiques ).

I en què cal fixar-nos si volem comprar un NAS ?

• En la quantitat de discs durs que és capaç de gestionar ( 2 discs de 2 Tb sumen 4 “Teres” de dades, suficients per a creació de còpies de seguretat ). A més discs, més car.

• El programari associat, depenent del fabricant. TOTS els NAS tenen un programari propi, que fa de sistema operatiu.
• Que la seva connectivitat sigui a 1 Gb ( 1000) per RJ 45 ( el fil de xarxa ) , tot i que gairebé la totalitat ja ho és.

És senzill configurar un NAS ?

En les seves opcions bàsiques i mínimes, sí, entenent un NAS com un simple disc dur en xarxa. Per a aprofitar totes les capacitats a través del seu programari associat, cal tenir uns coneixements mitjans o alts de xarxa.

I de preus ? En funció de les característiques que citem, i d’altres, poden anar des dels 70 € ( disc dur a banda ) fins a milers d’euros. Sempre és aconsellable una marca reconeguda en aquest segment ( com a qualsevol compra ).

El núvol informàtic evoca una imatge plena de dades digitals volant entre els núvols i ballant al ritme del vent.   Podria ser una matàfora, però de fet és una realitat, sempre que transformem els núvols en centres de magatzems de dades, en llocs situats a qualsevol punt del planeta.

Fins no fa massa temps ( i de fet fins l’actualitat ), el treball sobre un document de text no tenia més possibilitat de treball que amb un ordinador, dins d’una carpeta, sigui ” els meus documents” o alguna de similar. En l’era del núvol o cloud computing el mateix document escrit per exemple amb un google docs no s’enregistra al “nostre” ordinador, sinó “al núvol” ( en qualsevol dels servidors de la xarxa google destinats a l’efecte ( que de fet sempre és per triplicat com a pròpia mesura de seguretat interna de goggle ).

Com a resultat, l’eina queda separada de la màquina, donat que mentre tinguem accés a la “xarxa”, podrem treballar aquest document des de qualsevol ordinador, sense haver necessitat que tingui instal·lat un determinat programa.

Com a conseqüència, l’ordinador només actuarà com a un útil que ens permet l’accés a la xarxa. D’aquí l’aparició d’ordinadors que no necessiten tanta potència de gestió, en aquest tipus d’operacions, com poden ser els tablets i els netbooks. D’altres tipologies de màquines, amb programaris que no treballin “al núvol”, no restaran la seva necessitat de ser.

I com sempre diem , tot i que existeixen serveis “al núvol” molt fiables, no deixem mai de tenir una còpia dels nostres arxius importants en un USB en local, per no haver de lamentar res. Ull especialment amb les dades “sensibles”.  Millor que protegir amb seguretat una foto delicada, o una base de dades sensible, és NO posar-la al núvol.  Per a la resta, el núvol ens podrà servir perfectament i amb força garanties.