Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741, Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.
Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra.Compositor italià (1678-1741).El seu pare va ser forner i més tard violinista de Sant Marc a Venècia i, a partir de 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on va néixer, després de fer diversos viatges. Va escriure més de cinc-cents concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue (en destaquen els dos-cents trenta que féu per a violí), i quaranta òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut pel nom del «capellà roig» a causa del color dels seus cabells.Els arxius mostren que, en una determinada ocasió, va haver de justificar-se per haver interromput el sacrifici de la missa per tal d’escriure una melodia que li va venir al cap de cop i volta. Al mateix temps que clergue, fou director del conservatori femení Ospedale della pietà. Estimat per les personalitats del seu temps i, sobretot, per l’emperador Carles VI i el príncep elector de Baviera, Carles Albert, fou convidat a Amsterdam per dirigir la part musical per a la celebració del centenari de la fundació del teatre. Aquesta fou la seva única sortida a l’estranger, a excepció d’un misteriós viatge a Viena el 1741, on morí pobre i sol.Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paisatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. «El cant dels ocells», els «lladrucs d’un gos», en el concert titulat «La primavera», per exemple. Les imitacions de la natura eren habituals en l’època de Vivaldi.Les quatre estacions :

• La primavera amb els ocells
• L’estiu amb la tempesta
• La tardor amb la cacera
• L’hivern amb la pluja fina

Concert per a violí Les quatre estacions. «La primavera». Allegro.“L’ hivern” . Largo.Descriu com veia transcórrer els dies tranquil.lament i feliçment assegut a la vora del foc, mentre a fora la pluja i la neu ho amaraven tot.El Concerto Grosso (gran concert) fou una forma musical popular al llarg d’uns cent anys (1650-1750). Hi havia diferents instruments solistes (concertino o soli), i la resta de l’orquestra (ripieno o tutti). Així, el diàleg musical s’establia entre els dos grups contrastats, cada un complet en ell mateix, però amb el so distintiu.Els concerts per a solista del segle xviii són composicions en les quals un o dos instruments solistes dialoguen, «concerten», amb la resta de l’orquestra. El solista sol ser un virtuós que executa una part espectacular.Un dels principals creadors d’aquest gènere fou Vivaldi, amb els seus concerts per a violí. Al llarg del segle xix triomfen sobre els concerts de violí, els de piano. S’han compost concerts preciosos per a viola, violoncel, contrabaix, oboè, clarinet, fagot, trompeta, etc.Generalment, la forma concert s’estructura en tres moviments.La paraula italiana concerto significa «concert» o «conjunt». El compositor de concerts assigna a un o més instruments parts solistes o dominants; la resta d’instruments de l’orquestra els donen suport. Un concert, generalment, explota i exhibeix les qualitats de l’instrument que realitza el solo.