Els objectius del grafisme poden passar desapercebuts en una programació perquè hi ha una manca de definició específica del que es pretén, la qual cosa dóna com a resultat formulacions genèriques com “adquirir domini en els moviments bàsics de l’escriptura”, “escriure paraules utilitzant la lletra majúscula”, “iniciar-se en el traç de la lletra cursiva”, o “adquirir domini en el traç de les grafies”.

El desenvolupament grafomotriu està relacionat amb factors maduratius: la integració perceptiva visual i motora, el desenvolupament de l’estructuració espacial i temporal, i l’adequada motricitat general (coordinació, equilibri i velocitat, motricitat manual, i definició de lateralitat). Hem de tenir present que l’escriptura no és un aprenentatge natural com caminar, saltar, córrer, baixar i pujar escales, o agafar una  cullera;  pertant no parlem d’un aprenentatge evolutiu, sinó d’un aprenentatge artificial que necessita un ensenyament i un entrenament sistemàtic.

Al parvulari, l’alumne aprèn a escriure les diferents lletres de l’abecedari a través de diferents jocs i exercicis que pot realitzar al llarg del dia, la qual cosa comporta un entrenament oculomanual que es generalitza quan dibuixa, pinta, retalla, envernissa, encola, punxa, estripa, enganxa, desenganxa, etc. Les diferents activitats de tècniques plàstiques ajuden a millorar les habilitats motrius, les activitats psicomotrius (amb cercles, mocadors, cordes, estores, pilotes, bastons, calaixos, etc.) o la transcripció gràfica de les audicions musicals.

Les lletres de pal són més fàcils d’escriure (tot i que siguin més difícils de llegir perquè gràficament es diferencien ben poc entre elles), i és per això que motiven més l’alumnat quan comença a aprendre.

És adient ensenyar sense presses una lletra darrere l’altra, organitzant exercicis de traç pautats per ordre de dificultat.

Un cop tenim el traç assolit podem tirar endavant.

(documentación extreta del blog de Montserrat Garcia Pons (http://www.educat.cat/bloc/?p=1821)