Amb ulls de nen de Francesco Tonucci, Frato

Els infants i els adults compartim un món, però la visió que en tenim d’aquest no és la mateixa. En el dia a dia t’adones quines són les idees i els pensaments que tenen els més petits sobre aquest món.

Per comprovar és tan fàcil com proporcionar als infants un aparell amb càmera, com per exemple, una tauleta, un telèfon mòbil o bé una càmera digital. El contrast entre el que l’adult captura i el que capturen els nens ens aporta riquesa i més coneixement sobre la seva mirada.

Els infants d’avui en dia ja estan acostumats a utilitzar aquests gadgets, podríem dir que “han nascut amb un dispositiu electrònic sota el braç”.  Tot i això, és bo recordar com s’han de fer servir i com tenir cura d’ells.

La interacció amb la càmera no té cap finalitat en concret. Simplement, a través del joc fan fotografies per divertir-se, experimentar, capturar el moment, etc.

Després l’ús de les seves imatges ens serveixen per valorar la seva tasca fotogràfica i depenent de la fotografia es pot estirar el fil per crear activitats ben diverses: la descripció d’una de les imatges, escriptura dels objectes que hi apareixen, realitzar un trencaclosques, fer parelles amb les imatges dividides en dues meitats, fer un recull del dia a dia, entre altres.

En definitiva, la càmera fotogràfica és una eina molt poderosa que promou les diferents capacitats i àrees del currículum.

 

LA MEVA ESCOLA

En aquest primer article us explicaré tot allò que té a veure amb la meva feina.

Actualment treballo en una escola del Barcelonès. El centre té dues línies per curs des de P3 fins a 6è. Jo faig anglès a tot infantil i la resta d’hores estic de reforç a una classe de P4. Aquesta aula de P4 està formada per 14 infants (9 nens i 5 nenes). Tot i ser pocs infants és un grup molt potent: un d’ells és TEA, un altre ha vingut desafiant, cinc dels nens tenen un joc bastant violent i es distreuen en molta facilitat… En definitiva, aquest primer trimestre està sent bastant intens.

Moltes gràcies,

Gisela