Jo sempre li demano als núvols
per què no ens porteu aigua
per què no ploreu
nesesitem els rius i els pantans plens
si no ens moririem.
Ara amb aquesta sequera
plorar no val la pena
igual ment aigua no hi haurà.
Ara el paissatge ha canviat
i tot marró està
intenta l’aigua aprofitar
que el món tu agrairà.
Keila Soraya Cañas Calderón
hola keila esta bien la poesia y muy original
hola keila la poesia esta muy bien echa aora estas en benezuela y te echamos de menos espero que lo leas de rafa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
hola keila quina pena que t’en aguis anat tots et trobem molt a faltar espero que llegeguis aquest comentari la teva poesia esta molt be molt origuinal adeu ja et trucare o per al messenger ja parlarem adeu