Roma va ser fundada al segle VIII a.C. (753 s.C) i governada per una Monarquia fins el segle VI a.C. (509 a.C) quan els seus habitants van expulsar els monarques i es van constituir en República.
Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la Península Ibèrica fins a l’Orient, i va abraçar tot el mar Mediterrani (Mare Nostrum). A partir del segle I d.C. (27 a.C) Roma es va transformar en un Imperi que va entrar en crisi.
Per facilitar la defensa de l’Imperi, Teodosi, últim emperador, l’any 395 d.C, va repartir-ho entre els seus fills, Honori, i Arcadi:
L’Imperi d’Occident, molt empobrit, va ser incapaç de defensar. L’Imperi d’Orient, conegut coma Bizanci, més ric i poblat, va defensar les seves fronteres contra els bàrbars.
L’any 476 d.C, l’Imperi d’Occident va ser invait pels bàrbars germànics.
A Europa es va iniciar una nova època: els historiadors parlen de la fi de l’antiguitat i de l’inici de l’edat mitjana.