Mireu aquest documental:
Us invitem a posar-vos les sabates d’un nen refugiat durant uns moments i pensa:
Per què fuges? De qui fuges? Com et sents? Què o qui trobes a faltar de casa teva? Què esperes trobar?…
Us deixem aquest poma de Joana Raspall:
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fora casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
cases llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries…. podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ellpodria ser teva.