COMENCEM A TREBALLAR EL PROJECTE DELS CASTELLERS

– Ara que ja tenim nom, i som la classe dels castellers, què en sabeu dels
castellers? Algú ha vist alguna actuació? (ROSER)

– Els castellers són uns castells que fan els humans uns a sobre dels
altres. (MARIONA)
– Serveixen per fer castells de persones i per divertir a la gent. (SHAKIRA)
– Porten casc per si cauen. (NEREA)
– Només porta casc l’anxeneta i els que van a dalt. (ERIC)
– Els que estan així (agafant-se per les espatlles), no porten casc. (JÚLIA)
– Es descalcen perquè no es facin mal i no rellisquin. (ARNAU)
– Però els de baix van amb sabates. (ÈRIC)
– A vegades es fiquen la camisa a la boca perquè rellisquen. (MIQUEL)
– Fan castellers a Catalunya. (MANUEL)
– I a altres llocs que parlen català però no se si n’hi ha més. (ÈRIC)
– Jo no he vist mai castellers. (ALBA)
– Un dia vaig anar al parc i hi havia castellers. (NIL)
– El més important és no caure. Sinó et mates! ((PAU)
– És important no pesar gaire i saber escalar bé. (ÈRIC)
– Ahir, el Nil i a mi, l’Èric ens va fer mal a l’esquena. (EDGAR)
– Crec que costa molt. (DESI)
– Depèn del castell: si és petit o gran. (MARTA)
– En un castell hi ha pares, mares, nens, nenes… (ÒSCAR)
– Si un castell cau és perquè no s’aguanten bé. (LLUÍS)
– S’aguanten per això. (senyalant les espatlles) (NOA)
– Per aprofitatr més l’altura. (ÈRIC)
– Els altres s’aguanten agafant-se. (MARTA)
– Has de vigilar i aguantar-te fort quan puges perquè pots caure. (ANNA)
– Per fer castells has de ser fort. (NEREA)
– Una anxeneta si no vigila es mata. “Fijo”. (EDGAR)
– Porten uns mocadors aquí perquè puguin pujar més bé.
– Tinc un cosí que fa castellers. (ARNAU)
– Els de baix han de ser forts i els de dalt han de ser una mica àgils.
(ORIOL)