Els trastorns de la conducta alimentària són un grup de trastorns mentals que es caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en relació amb l’alimentació, el pes o la figura. 
Afecten, majoritàriament, adults,joves, i cada vegada més, els adolescents. Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. Tenen greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials.
Poden aparèixer a qualsevol edat, encara que l’adolescència és l’etapa de més risc per presentar aquestes malalties. La incidència més gran es produeix entre els 12 i els 18 anys, però cada vegada ens trobem amb casos que tenen una edat d’inici més baixa, al voltant dels 8 o 9 anys. Els trastorns alimentaris solen estar més presents en dones que en homes. La proporció d’homes que presenten trastorns alimentaris és d’un per cada nou dones.
La causa del TCA és que no es manifesten de cop i volta apareixen sense donar cap tipus d’avís. Són molts els factors que intervenen en la seva aparició. Són trastorns d’origen multifactorial (un factor per si mateix mai no és la causa). Hi ha factors de tipus genètic, psicològic, sociocultural, familiar i personal.
En general es considera que ser dona, adolescent i practicar un esport amb altes exigències estètiques (ballet, atletisme, natació sincronitzada o gimnàstica en són alguns exemples) poden ser els perfils de més risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.
La pressió social per aprimar-se, les xarxes socials, la necessitat de ser acceptat i la preocupació per un ideal estètic prim associat a l’èxit social, familiar i professional podrien ser factors que expliquessen aquesta vulnerabilitat fisiològica més gran a presentar un TCA de les dones joves.
Maria Antequera i Elis Esteban.