Per arrodonir el comentari poètic, aquí teniu una caracterització general de la poesia de Martí i Pol.

La poesia de Miquel Martí i Pol és una poesia fortament autobiogràfica. És a dir, un tipus de manifestació poètica que pren en la pròpia experiència personal el material de referència bàsic i essencial que es transforma en una matèria poètica i en poesia.

A través de la poesia de Miquel Martí i Pol descobrim, doncs, una experiència vital concreta lligada, però, a un temps històric determinat. La seva vida, la seva biografia, amb una experiència vital específica, representativa d’una classe i una condició social determinada, no està deslligada d’un temps històric que ha marcat el devenir de la societat catalana d’aquestes darreres dècades. I per sobre de tot, una representativitat de la quotidianitat humana que es trenca, amb una experiència excepcional i única que malauradament l’allunyen del que havien de ser uns camins de normalitat per acarar l’experiència vital del poeta davant una situació límit. Aquesta excepcionalitat és donada per la malaltia que es declara al poeta a principis dels anys setanta –una esclerosi múltiple- i que, a partir d’aquell moment, es converteix en l’eix i el condicionant absolut  de la vida de Miquel Martí i Pol, tal i com queda reflectit en la seva poesia.