COMENTARI: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES. EL BOSCH

Documentació general:

Títol: El jardí de les delícies.

Autor: El Bosch

Cronologia: principis del s. XVI

Estil: gòtic flamenc.

Tècnica: Oli . Pigments de colors barrejats amb oli de llinassa o nou.

Suport: Fusta. Una taula central i dues laterals.

Tema religiós.

Localització actual : Museu del Prado. Madrid.

Anàlisi formal:

El Jardí de les delícies d ’El Bosch és un tríptic sobre taula pintat a l’oli, que representes el paradís, la humanitat i l’’infern. Pel que fa a la seva estructura predominen les tres franges horitzontals del paisatge només trencades per la verticalitat de les fonts i les diagonals i corbes suaus de les figures i objectes que aporten dinamisme. Les tres taules guarden una simetria, i és l’estany i la font del mig l’eix central . A la taula central hi ha cercles concèntrics i a la de l’ infern triangulars més dinàmiques, mentre que la del paradís predomina la verticalitat. Les portes exteriors del tríptic contenen una representació de la creació del món, presidit per Déu i amb una inscripció: “A una paraula seva tot comença”.

Pel que fa al cromatisme, hi ha un domini de la línia per damunt del color, i el dibuix és minuciós i detallista . Els colors estan relacionats amb el tema. Així al paradís i al món predominen els colors freds: verd, blau, groc, en canvi a l’ infern , els colors càlids: vermells, marrons, ataronjats amb els negres propi d’escenes esgarrifoses. S’ utilitzen matisacions, gradacions de colors. La llum natural i abundant a les dues primeres taules, es torna fosca a la taula de l’ infern. Ressalten els cossos nus, lluents i blanquinosos sobre el paisatge amb petites ombres.

Pel que fa al volum, les figures són planes, ja que ni la llum ni el color contribueixen a crear corporeïtat. Si hi ha una perspectiva lineal central i elevada. El punt de fuga estaria situat a les fonts centrals. Per tant es creen diferents plànols que aporten profunditat a la pintura. La composició és tancada o centrípeta, tot i que la pintura sembla no tenir límits pels costats, però tot sembla girar cap al centre. Pel que fa al moviment si bé el paradís té un ritme lent, en canvi tant la taula central com la de l’ infern mantenen un ritme ràpid, trepidant que ve marcat pels cossos amuntegats, els moviments en cercle, les diagonals….L’expressivitat bé donada pels gestos i les postures impossibles dels personatges més que pels rostres força idealitzats, sense signes d’alegria ni dolor.

Pel que fa a la distribució dels elements a l’obra, la taula del paradís representa la creació d ’Eva per Déu a partir d’Adam, el paisatge és idíl·lic, ple de roques, vegetació exòtica i animals reals i fantàstics. Al centre hi ha un estany amb la font de la vida. A la taula central, que representa el jardí de les delícies, és una continuació de la pintura anterior a través de l’estany amb 5 fonts que representen els 5 planetes coneguts. A la zona central la humanitat cavalca sobre animals que representen els seus vicis, envoltat un petit llac que escenifica el bany de Venus, representada per dones de totes les races. La resta està formada per multitud d’animals, alguns reals altres fantàstics, i un gran nombre d’homes i dones amb postures lascives, envoltades d’objectes estranys, esferes que semblen matrius, aus tropicals, peixos, fruits exòtics, que simbolitzen la luxúria i vegetals impossibles. El conjunt manifesta una vida llibertina, on les persones s’han abandonat a l’obtenció del plaer.

Finalment a la taula de l’ infern , a la part superior es representa una ciutat incendiada, les aigües de l’estany s’han tornat fangoses. Al centre està representat el dimoni. El seu cos és un ou foradat, les seves cames són dos troncs d’arbre submergits en barques, el seu cap format per un gran disc i una gaita, mentre el seu rostre , girat cap a nosaltres, ens mira fixament. La resta són instruments de tortura que evoquen els sentits, instruments musicals, que portaven a la perdició espiritual, grans estómacs, orelles…i esquelets blanquinosos o cossos que s’arrosseguen disposats a ser engolits o torturats. També es fa al·lusió al clergat llibertí que es engolit per un dimoni caganer.

Interpretació

Pel que fa al Tema, “El jardí de les delícies” és una representació personal del món a través d’una triple seqüència: la creació al Paradís, el jardí de les delícies, que representa el món i l’ infern.

Pel que fa al significat, l’obra ens mostra, d’una manera al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers i les conseqüències que comporta són tremendes. A la taula de l’esquerra es representa el paradís amb l’escena de la creació d’Eva –origen del pecat- mentre Adam la contempla. A la part central es representa un dels set pecats capitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullats reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents que s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, gerds, maduixes, raïm símbols de la luxúria. Les pomes representen els pits de les dones i els peixos es relacionen amb l’òrgan fàl·lic, segons la simbologia de l’època. I finalment la taula de l’ infern representa el destí de la humanitat a causa dels seus pecats. Es descriu minuciosament el càstig de l’ infern, habitat per criatures grotesques i màquines de tortura.

Per tant , el quadre es pot entendre com una advertència que l’autor realitza contra els plaers de la carn, origen de càstigs terribles i de la destrucció total del món. A la part inferior dreta de la taula central , alguns crítics han volgut veure a Adam (únic personatge vestit) senyalant amb el dit a Eva com a culpable dels pecats de la humanitat. En canvi altres autors interpreten l’obra com un manifest de la secta a la que pertanyia el Bosch (Adamites) que defensaven el retorn a la puresa primitiva, on la nuesa i la llibertat sexual tenien un paper destacat. Però l’admiració que el rei Felip II (catòlic en extrem) sentia per aquest quadre sembla desmentir aquesta interpretació.

Pel que fa a l’estil, pertany a l’escola flamenca que marca el final del gòtic (principis del s. XVI) que es caracteritza pel seu detallisme i la seva minuciositat, traç precís i delicat. Perspectiva lineal, colors brillants i enorme càrrega simbòlica.

L’ autor, (Hieronymus van Aeken) es conegut com el Bosch pel nom del seu poble natal. Va néixer i va viure sempre en una zona rural d ’Holanda, que tot i està lluny de les grans ciutats, tenia una vida econòmica i cultural activa. Va ser un pintor prestigiós que va adquirir gran fama. Tot i ser catòlic, formava part d’una secta local –els Adamites- de fortes creences religioses i una simbologia de difícil comprensió. Cinquanta anys després de la seva mort, el rei Felip II d’ Espanya el va valorar molt i adquirí aquesta obra per la seva col·lecció particular de l’ Escorial. Posteriorment va passar a formar part del Museu del Prado a Madrid.

Pel que fa a la funció útil no se sap ben bé si era decorativa o religiosa, quant a la funció simbòlica sembla didàctica, per alguns especialistes. El Jardí de les delícies es pot considerar com un sermó gràfic, un discurs moral on el pintor pretén recordar com són d’efímers els plaers terrenals i com n’és de terrible la condemna que se’n deriva

Quant als models i les influències, els antecedents els trobaríem en la pintura flamenca (Van Eyck) , però es diferencia d’elles per la temàtica original carregada de símbols. Va influir en autors posteriors de l’escola flamenca barroca (Brueghel) i es també va inspirar el surrealisme del s. XX.(Dalí)