La resurecció de Llatzer.

La Resurecció de Llàtzer de Giotto

Títol: La resurrecció de Llàtzer

Autor: Giotto

Cronologia: s. XIV

Estil: gòtic Italià (italogòtic)

Tècnica: fresc

Suport: mur

Tema: religiós.

Localització actual: Capella dels Scrovgni. Pàdua (Italia)

Anàlisi formal:

Pel que fa a l’estructura Giotto va pintar l’escena d la resurrecció de Llàtzer d’una forma esquemàtica. Una gran línia diagonal travessa el quadre i contrasta amb la verticalitat d les figures centrals que es contraposen a l’ horitzontalitat del primer pla. Les figures centrals formen un fris rectangular, la muntanya té forma triangular i les figures de primer pla també resolen en triangles o rectangles.

Pel que fa al cromatisme, destaca la forma dibuixística ja que les figures tenen línies de contorn clares. Els colors són pastels, suaus i matisats i es busca l’equilibri entre els càlids – rosats, ocres- i freds – blaus, verds – La llum té un tractament acurat i busca efectes espacials, il·lumina o enfosqueix els diferents plecs de les túniques o crea ombres a la muntanya. De fet, les línies dels plecs i les tonalitats que crea la llum i els colors aporten volum o corporeïtat a les figures i les fa més naturals.

La perspectiva és insegura encara. La introducció del paisatge crea una perspectiva lineal, amb un punt de fuga situat a dalt de la muntanya, per tant elevat i desplaçat a la dreta. Allà van a parar totes les línies que sortirien dels personatges i creen tres plànols: un primer pla amb els personatges ajaguts, el segon pla ,que és el principal ,amb tot el fris de personatges centrals i el tercer pla que és el del paisatge. Però la perspectiva no està ben aconseguida i per tant el quadre té poca profunditat. No hi ha cap perspectiva jeràrquica ja que Crist té la mateixa mida que la resta de personatges.

La composició és oberta, l’escena sembla sortir del quadre, amb els personatges tallats i l’ acció va de Crist a Llàtzer a través d’un joc de gestos i mirades. el que fa a la distribució dels elements a l’obra, a l’esquerra es troba la figura de Crist, al darrera els seus deixebles i a la dreta Llàtzer, embenat, recent sortit de la tomba. Al seu costat els familiars incrèduls i al fons els jueus amics de Llàtzer. I en primer pla les germanes d Llàtzer de genolls davant Crist i uns criats amb la llosa de la tomba. Al fons la muntanya amb la cova que servia de tomba.

Pel que fa a l’expressivitat els personatges són naturals, realistes. Els seus rostres i gestos expressen les seves actituds davant el miracle. Crist beneeix amb la mà dreta, els jueus mostren sorpresa, un amb la mà a la barbeta expressa incredulitat, les germanes –Marta i Maria- de genolls veneren i agraeixen a Crist l miracle.

L’obra té un cert dinamisme, gràcies a la diagonal d la muntanya i els gestos dels personatges, tot i que el ritme és lent. I el temps és humà tot i tractar-se d’un miracle.

La Resurecció de Llàtzer de Giotto

Interpretació:

Pel que fa a la iconografia, l’ obra narra el miracle narrat al Nou Testament on Llàtzer ressuscita per ordre d Jesús, en presència de familiars i amics. Pel que fa al significat, aquesta obra forma part d’un conjunt d 38 frescos basats en escenes evangèliques basades en la vida de Jesús i són considerades l’obra mestra d Giotto. A la Itàlia del segle XIV la pintura es va convertir en un article de luxe per part de la burgesia que volia fer ostentació del seu poder econòmic, decorant palaus i capelles. Per tant el mecenatge de l’ art ja no depenia exclusivament d l’ Església o de les Institucions (Monarquia, Ajuntaments).

Pel que fa a les característiques de l’ estil l’obra pertany a l’estil italogòtic, a mig camí entre el gòtic i el prerenaixement. Per una banda es mantenen elements propis del gòtic italià (Escola de Siena), com són els ulls ametllats, les aureoles daurades i les escenes narratives. En canvi s’ introdueixen molts elements prenaixentistes com:

– L’ intent de crear una perspectiva lineal amb la introducció de paisatges i elements arquitectònics que creen profunditat. En canvi es renunciava als fons daurats, típicament gòtics.

– Les figures guanyaven en naturalisme gràcies al volum o la corporeïtat i l’estudi anatòmic dels personatges. S’aconseguia amb el dibuix, tonalitats de colors i tractament de la llum.

– S’humanitzen les escenes religioses i els personatges són singulars, amb expressions diferents i mostren els seus estats d’ ànim amb els seus gestos.

L’ autor –Giotto- va ser arquitecte i sobretot pintor. Va ser considerat el fundador de la pintura italogòtica ja que va introduir el naturalisme a la pintura tot trencant la rigidesa de l’art bizantí. Se li atribueixen moltes obres però només se sap del cert que va pintar els frescos de la basílica de San Francesc d’ Assis i la Capella dels Scrovengi.

La seva funció útil era decorativa i religiosa, ja que servia per ornamentar la capella particular de la família . A més religiosa ja que havia de servir per expiar els pecats del seu pare que havia estat un famós usurer. La funció simbòlica era l’ostentació del poder econòmic d’aquesta família burgesa, que volia demostrar l su luxe i riquesa.

Giotto parteix de les obres de l’estil bizantí (solemnitat, rigidesa, ulls ametllats) mi de l’escola pictòrica sienesa (aureoles daurades). Va impulsar el nou estil italogòtic que establirà les bases del nou art renaixentista.

La Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau

Títol: La Mare de Déu dels Consellers

Autor: Lluís Dalmau

Cronologia: s. XIV

Estil: gòtic internacional

Tècnica: oli i tremp

Suport: fusta

Localització actual: Museu Nacional d’ Art de Catalunya. (MNAC). Barcelona.

Anàlisi formal:

Pel que fa a l’ estructura l’obra és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l’arquitectura dels fons i els personatges, que es combinen amb les línies en diagonals que van a parar al centre on està la Verge i el nen que formen un gran triangle.

Quant al cromatisme predomina el dibuix precís i minuciós en l’arquitectura gòtica del fons i el color en els personatges. S’ utilitza la tècnica de l’ oli , mesclada amb la de tremp que permet pintar detalls del paisatge, filigranes del tro i cabells de la verge, la decoració arquitectònica o a les vestidures. Els colors són brillants, predominen els tons càlids – vermells, marrons, ocres – que contrasten amb el color verd d’ un dels personatges i els grisos de l’arquitectura. La pinzellada és suau, petita hi ha tonalitats i no hi ha difuminat. Destaca les veladures transparents del nen Jesús que permeten veure la seva anatomia. La llum és natural i abundant, incideix en els personatges i aporta corporeïtat . Només el rostre de la Verge i el nen tenen una llum simbòlica, sagrada.

S’ introdueix una perspectiva lineal central amb el punt de fuga al cap de la Verge, que aporta gran profunditat i crea diferents plànols. Es crea la sensació d’ espai gràcies a l’enrajolat del terra i el paisatge a través de les finestres. Però la perspectiva és encara imperfecta, ja que els personatges en primer pla són més petits que els dels fons.

La composició és tancada , simètrica i triangular, articulada al voltant de la figura central i els grups de personatges a cada banda són gairebé idèntics. Pel que fa a la

Distribució dels elements, destaca al centre la Mare de Déu, asseguda en un tro majestuós i amb el nen Jesús a la falda. A la seva dreta Sta. Eulàlia – patrona de Barcelona – amb la palma i la creu del seu martiri, que presenta a tres consellers agenollats. A l’ altra banda San Andreu – ja que les eleccions al Consell de Cent se celebraven durant la seva festa – amb la creu del seu martiri i donant a conèixer als altres dos consellers. Al fons una arquitectura gòtica i un grup d’ àngels cantors darrera les finestres que deixen veure un paisatge al fons.

Pel que fa a l’expressivitat les figures són rígides, solemnes. Els rostres dels consellers són autèntics retrats realistes. Amb les mans expressen devoció a la Verge que va vestida amb riques teles i té una cabellera rossa i ondulada amb una aureola daurada. Té un posat majestuós i acarona el nen despullat entre els seus braços. La figura del nen destaca per la seva blancor i centra l’ interès de l’ escena. El quadre és força estàtic, com paralitzat en el temps

Interpretació:

La iconografia representa el retaule de la Mare de Déu amb els cinc Consellers més importants del Consell de Cent de Barcelona, agenollats davant seu. El gènere és religiós i de retrat.

Pel que fa al significat, a mitjans del segle XV els cinc consellers de la ciutat de Barcelona van decidir construir un altar a la Capella de l’ Ajuntament i van encarregar un retaule al pintor Lluís Dalmau. Els consellers van establir en el contracte les figures que havien de sortir: la Verge i el nen, Sta. Eulàlia, Sant Andreu i els 5 consellers amb els seus rostres reals. L`obra havia de representar la devoció dels Consellers a la Verge i els Sants patrons perquè intercedissin en favor de la ciutat.

Pel que fa a l’ estil, aquesta obra pertany al gòtic internacional que s’ inspirà en la pintura flamenca. Lluís Dalmau, d’ origen valencià va ser un pintor de fama vinculat a la Monarquia catalano-aragonesa. Viatjà a Flandes i entrar en contacte ambla pintura de J. Van Eyck, al qual imità i per tant va ser l’ introductor de la pintura flamenca a la Corona d’ Aragó. Aquest nou estil es basà en:

– El retrat rea dels personatges-

– El gran detallisme en els objectes.

– Nou tractament de la llum i el color per donar volum.

– Introducció de la tècnica de l’ oli.

– Ús de la perspectiva lineal.

– Ús d’ elements simbòlics.

– Els paisatges i l’arquitectura del fons substitueixen els fons daurats del gòtic.

El pintor valencià Lluís Dalmau va treballar a la cort del rei Alfons V d’Aragó. Va poder viatjar a Flandes, acompanyant al rei, i va poder admirar la pintura flamenca de Van Eyck. En tornar a la Península va introduir la tècnica de l’oli i l’estil anomenat gòtic internacional a la Corona d’ Aragó. Només se’n conserven dues obres d’ ell

(La Verge dels consellers i el retrat de San Baldiri de l’església de Sant Boi), però se sap que va pintar més obres que han desaparegut.

L’ obra va ser encarregada pels cinc consellers del òrgan executiu de la ciutat. La seva funció útil és decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l’ altar de la Capella de la Casa de la Ciutat. I la funció simbòlica és commemorativa i propagandística, ja que vol immortalitzar els membres de la corporació i fer propaganda del seu poder.

Quant als models i influències Lluís Dalmau s’inspirà en l’obra de Jan van Eyck i de la pintura flamenca que va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. Lluís Dalmau també va influir en la pintura gòtica catalana (Jaume Huguet).