El Matrimoni Arnolfini de Jan Van Eyck

Títol: El matrimoni Arnolfini

Autor: Jan van Eyck

Cronologia: s. XIV

Estil: gòtic flamenc

Tècnica: oli

Suport: taula

Tema: costumista o de gènere.

Localització actual: National Galery . Londres.

Anàlisi formal:

A l’estructura predomina la verticalitat de les figures i objectes que es combina amb petites línies horitzontals dels mobles les inclinades del terra i les corbes suaus de les figures, mirall, etc. El quadre tendeix a la simetria pel que fa al distribució dels personatges, sent la làmpada l’eix de simetria. Sobre tot predominen les figures geomètriques rectangulars.

Pel que fa al cromatisme, predomina el dibuix sobre el color, la línia perfila el contorn de les figures i els objectes. Plasma minuciosament tots els detalls. Aplica la tècnica de l’oli amb pinzells molt prims. Utilitza la tècnica de l’ oli amb una pinzellada suau, uns colors brillants que creen tonalitats, transparències i algun difuminat. Tot i que abunden els colors càlids – vermell, marró, ocre – ressalta el verd del vestit de la noia.

La tècnica de la llum és molt acurada. Hi ha dos focus de llum naturals, un entra per la finestra de l’esquerra i il·lumina l’espai i l’altre entra per davant i enfoca els rostres dels personatges. Crea clarobscurs, il·lumina de ple la noia i deixa l’entorn de l’ home en penombra.

La perspectiva dominant és la lineal que es fa visible en les línies marcades als taulons del terra. El punt de fuga està situat al centre, al mirall, per tant una mica desplaçat a la part alta del quadre. Es creen diferents plànols i aporta profunditat a l’escena. A més també s’utilitza una certa perspectiva aèria amb el tractament de la llum i el color que creen una atmosfera difuminada –peus i vestit de l’home, gos – que aporta volum i corporeïtat a les figures i les separa del fons.

La composició és tancada i simètrica amb els personatges centrats al quadre. Els elements es distribueixen en diferents plànols. En un primer pla trobem el gos i les sabates. En el pla principal trobem els dos personatges i en el darrer l’habitació amb els mobles, finestra, làmpada. Finalment , en el pla virtual del mirall es representen els dos testimonis, que en la realitat estan davant dels nuvis. Un d’ ells és el propi autor, tal i com indica l’ inscripció en llatí del capdamunt: “Johannes van Eyck va ser-hi”.

Pel que fa a l’expressivitat els cossos dels personatges són molt naturals, realistes i a més en fa un retrat psicològic amb el posat i els gestos. L’ home agafa la mà de la dona i amb l’altra mà beneeix l’ unió. Amb el rostre seriós i seré expressa decisió, responsabilitat i protecció. La don, en canvi, abaixa el cap en senyal de submissió, humilitat i modèstia. Els objectes són molt detallistes. Tota l’ obra està plena d’elements simbòlics relacionats amb el matrimoni.

El quadre és bastant estàtic perquè pretén immortalitzar el moment. Té un moviment instantani i un ritme lent, com paralitzat. El moviment escènic és gairebé nul i mostra una imatge rígida, teatral i poc espontània.

Interpretació:

Pel que fa a la iconografia el quadre és un retrat del matrimoni Arnolfini:

Giovanni Arnolfini, ric mercader italià, i la seva promesa Giovanna que vivien a Flandes; en el moment de celebrar la seva boda privada davant dos testimonis.

Es tracta d’ un quadre que pertany al gènere costumista, de retrat i religiós, ja que representa la Plasmació del sagrament del matrimoni.

La seva iconologia ens indica que està plena d’elements simbòlics relacionats amb el matrimoni:

– El gos representa la fidelitat.

– Les mans agafades de la parella representen l’ unió, el compromís nupcial.

– Les sabates i els peus descalços reafirmen el caràcter sagrat de la cerimònia.

– L’ espelma solitària ala làmpada, la presència de Déu.

– Les taronges la fruita prohibida, la passió, el pecat d’ Eva que redimirà el matrimoni.

– El llit vermell, símbol de passió, és present a la cambra nupcial

– El verd del vestit i la forma arrodonida de la dona, la maternitat futura, objectiu del matrimoni.

– Al capçal del llit hi ha una petita escultura de St. Margarida i el drac, protectora dels parts, símbol de fecunditat.

– El rosari penjat al costat del mirall mol net simbolitzen la puresa de la dona.

Finalment, al mirall es representen els dos testimonis de la celebració del matrimoni a la cambra nupcial tal i com era costum a l’època. Un d’ells és el propi artista que hi va ser present,tal i com indica la inscripció.

Pel que fa a l’estil, la pintura flamenca es caracteritzà per la introducció de la perspectiva lineal per crear diferents plànols. Figures naturals, retrats realistes i gran detallisme en les escenes quotidianes. També per la utilització

d’ elements simbòlics i la utilització del color i la llum per crear corporeïtat i volum.

L’ autor Jan Van Eyck a qui se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli, va ser el pintor més important de l’escola flamenca. Va treballar com a pintor a la Cort del duc de Borgonya Felip III i posteriorment es traslladar a Brugges on pintà per la nova burgesia de la ciutat, com és el cas del comerciant Arnolfini que li encarregà aquesta obra.

La funció útil més important és la commemorativa, per immortalitzar el moment de la seva unió; i també decorativa per ornar una de les estances del seu palau. La funció simbòlica és religiosa , ja que doten a una escena costumista d’ elements simbòlics i sagrats. I també d’ ostentació de la riquesa, ja que es necessitava d’ un cert estatus social per encarregar i pagar l’obra. A més els vestits, vidres de les finestres, làmpada i llit amb dosser només se’l podien permetre les persones riques, amb un poder econòmic important.

Pel que fa als models i influències, Van Eyck parteix de les miniatures gòtiques flamenques del s. XV. Va influir sobre la pintura flamenca posterior, així com en la pintura flamenca del català Lluís Dalmau –La verge dels consellers- També influirà en “las Meninas” de Velázquez, per la representació de l’espai de l’habitació, el mirall del fons i el gos del primer pla.