La Resurecció de Llàtzer de Giotto

Títol: La resurrecció de Llàtzer

Autor: Giotto

Cronologia: s. XIV

Estil: gòtic Italià (italogòtic)

Tècnica: fresc

Suport: mur

Tema: religiós.

Localització actual: Capella dels Scrovgni. Pàdua (Italia)

Anàlisi formal:

Pel que fa a l’estructura Giotto va pintar l’escena d la resurrecció de Llàtzer d’una forma esquemàtica. Una gran línia diagonal travessa el quadre i contrasta amb la verticalitat d les figures centrals que es contraposen a l’ horitzontalitat del primer pla. Les figures centrals formen un fris rectangular, la muntanya té forma triangular i les figures de primer pla també resolen en triangles o rectangles.

Pel que fa al cromatisme, destaca la forma dibuixística ja que les figures tenen línies de contorn clares. Els colors són pastels, suaus i matisats i es busca l’equilibri entre els càlids – rosats, ocres- i freds – blaus, verds – La llum té un tractament acurat i busca efectes espacials, il·lumina o enfosqueix els diferents plecs de les túniques o crea ombres a la muntanya. De fet, les línies dels plecs i les tonalitats que crea la llum i els colors aporten volum o corporeïtat a les figures i les fa més naturals.

La perspectiva és insegura encara. La introducció del paisatge crea una perspectiva lineal, amb un punt de fuga situat a dalt de la muntanya, per tant elevat i desplaçat a la dreta. Allà van a parar totes les línies que sortirien dels personatges i creen tres plànols: un primer pla amb els personatges ajaguts, el segon pla ,que és el principal ,amb tot el fris de personatges centrals i el tercer pla que és el del paisatge. Però la perspectiva no està ben aconseguida i per tant el quadre té poca profunditat. No hi ha cap perspectiva jeràrquica ja que Crist té la mateixa mida que la resta de personatges.

La composició és oberta, l’escena sembla sortir del quadre, amb els personatges tallats i l’ acció va de Crist a Llàtzer a través d’un joc de gestos i mirades. el que fa a la distribució dels elements a l’obra, a l’esquerra es troba la figura de Crist, al darrera els seus deixebles i a la dreta Llàtzer, embenat, recent sortit de la tomba. Al seu costat els familiars incrèduls i al fons els jueus amics de Llàtzer. I en primer pla les germanes d Llàtzer de genolls davant Crist i uns criats amb la llosa de la tomba. Al fons la muntanya amb la cova que servia de tomba.

Pel que fa a l’expressivitat els personatges són naturals, realistes. Els seus rostres i gestos expressen les seves actituds davant el miracle. Crist beneeix amb la mà dreta, els jueus mostren sorpresa, un amb la mà a la barbeta expressa incredulitat, les germanes –Marta i Maria- de genolls veneren i agraeixen a Crist l miracle.

L’obra té un cert dinamisme, gràcies a la diagonal d la muntanya i els gestos dels personatges, tot i que el ritme és lent. I el temps és humà tot i tractar-se d’un miracle.

La Resurecció de Llàtzer de Giotto

Interpretació:

Pel que fa a la iconografia, l’ obra narra el miracle narrat al Nou Testament on Llàtzer ressuscita per ordre d Jesús, en presència de familiars i amics. Pel que fa al significat, aquesta obra forma part d’un conjunt d 38 frescos basats en escenes evangèliques basades en la vida de Jesús i són considerades l’obra mestra d Giotto. A la Itàlia del segle XIV la pintura es va convertir en un article de luxe per part de la burgesia que volia fer ostentació del seu poder econòmic, decorant palaus i capelles. Per tant el mecenatge de l’ art ja no depenia exclusivament d l’ Església o de les Institucions (Monarquia, Ajuntaments).

Pel que fa a les característiques de l’ estil l’obra pertany a l’estil italogòtic, a mig camí entre el gòtic i el prerenaixement. Per una banda es mantenen elements propis del gòtic italià (Escola de Siena), com són els ulls ametllats, les aureoles daurades i les escenes narratives. En canvi s’ introdueixen molts elements prenaixentistes com:

– L’ intent de crear una perspectiva lineal amb la introducció de paisatges i elements arquitectònics que creen profunditat. En canvi es renunciava als fons daurats, típicament gòtics.

– Les figures guanyaven en naturalisme gràcies al volum o la corporeïtat i l’estudi anatòmic dels personatges. S’aconseguia amb el dibuix, tonalitats de colors i tractament de la llum.

– S’humanitzen les escenes religioses i els personatges són singulars, amb expressions diferents i mostren els seus estats d’ ànim amb els seus gestos.

L’ autor –Giotto- va ser arquitecte i sobretot pintor. Va ser considerat el fundador de la pintura italogòtica ja que va introduir el naturalisme a la pintura tot trencant la rigidesa de l’art bizantí. Se li atribueixen moltes obres però només se sap del cert que va pintar els frescos de la basílica de San Francesc d’ Assis i la Capella dels Scrovengi.

La seva funció útil era decorativa i religiosa, ja que servia per ornamentar la capella particular de la família . A més religiosa ja que havia de servir per expiar els pecats del seu pare que havia estat un famós usurer. La funció simbòlica era l’ostentació del poder econòmic d’aquesta família burgesa, que volia demostrar l su luxe i riquesa.

Giotto parteix de les obres de l’estil bizantí (solemnitat, rigidesa, ulls ametllats) mi de l’escola pictòrica sienesa (aureoles daurades). Va impulsar el nou estil italogòtic que establirà les bases del nou art renaixentista.