Category Archives: Religió

Catedrals.

“Memòria de Catalunya” fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d’Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona.

El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d’Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d’aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d’acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l’alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d’Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d’estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l’escalinata i la façana barroques, l’església gòtica d’una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d’alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d’una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d’esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.

Les arrels de la iniquitat

Sant Agustí d’Hipona en “Les Confessions” llibre III, capítol VIII va esciure:

El que hem dit sobre les turpituds contra natura, cal aplicar-ho als crims que importen el desig de fer mal a altri, per ultratge o per lesió, i, en tots dos casos, o per motiu de venjança, com l’enemic a l’enemic, o per assolir un bé exterior, com el lladre al vianant, o per alliberar-se d’un mal, com el qui té por a una persona temuda, o per gelosia, com el miserable al benastruc o el feliç que tem que un altre no l’iguali o es dol si ja l’iguala, o per la sola voluptat del mal d’altri, com els espectadors dels combats de gladiadors o els burlers i mistificadors del proïsme. Vet aquí les arrels de la iniquitat, que pul·lulen pel deler de dominar, de veure i de sentir, tan aviat en un d’aquests vicis, com en dos o en tots plegats.