Category Archives: General

Catedrals.

“Memòria de Catalunya” fa un recorregut detallat per les vuit catedrals catalanes: la Seu d’Urgell, Vic, Girona, Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa i Solsona.

El cristianisme ha esdevingut un dels eixos articuladors d’Europa, evidenciat en la base cultural i en gran part del patrimoni artístic. Una mostra d’aquest patrimoni són les esglésies, que a cada diòcesi havien d’acollir la seu del bisbe i el capítol canonical, i que a l’alta edat mitjana van esdevenir grans seus o catedrals. Precisament, és la condició de seu catedralícia el que dóna nom a la Seu d’Urgell, amb una catedral romànica bastida, al segle XII, sobre una planta basilical de tres naus, cinc absis i un claustre. La catedral de Vic és tota una barreja d’estils: campanar i cripta romànics, claustre gòtic, edifici neoclàssic i decoració pictòrica i mural refeta per Josep M. Sert entre els anys 1940 i 1945. De la catedral de Girona destaquen l’escalinata i la façana barroques, l’església gòtica d’una sola nau i el Tapís de la Creació. La catedral de Barcelona té la façana neogòtica, naus gòtiques, un magnífic cor, un sarcòfag d’alabastre que honora santa Eulàlia, la representació del Sant Crist de la batalla de Lepant i els sepulcres de personatges il·lustres, com sant Ramon de Penyafort. Tarragona va recuperar la condició de seu arquebisbal d’una àmplia província eclesiàstica al segle XII. La seva catedral és el millor exemple de la transició del romànic al gòtic, amb tres naus gòtiques, belles escultures a la portalada, el retaule major del segle XV, el gran rosetó, el cimbori de creuer, els tapissos moderns, els sepulcres i els altars renaixentistes i barrocs. La catedral de Lleida es troba sobre un turó i va substituir, al segle XII, la mesquita major de la darrera capital islàmica en territori català. Durants molts anys, fins al 1947, va ser destinada a usos militars. En destaquen el portal romànic, el claustre gòtic, el cimbori de transició i la nau coberta de volta de creueria al costat dels absis coberts amb voltes de quart d’esfera. La catedral de Tortosa té la façana barroca, el temple i el claustre gòtics i retaules i murals barrocs que acompanyen la Mare de Déu de la Cinta. Finalment, la catedral de Solsona, tot i les transformacions gòtiques i barroques, manté el seu origen romànic, visible en els absis i en la figura de la Mare de Déu del Claustre, dels segle XII.

Cinema documental: “100 dies” de febrer.

Cinema documental:“100 dies” , amb testimonis de figuerencs que van viure la primera setmana de febrer del 1939 al municipi.

Commemoració del setantè aniversari de la retirada dels republicans al final de la Guerra Civil.

diumenge, 22  de novembre del  2009.

A les 20 hores

Entrada lliure
Lloc: TEATRE  MUNICIPAL  DE  ROSES
Carrer Tarragona , 83

ROSES

972152532

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YyyjhtgHBq8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Visita al refugi antiaeri de Roses

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/q4YBLNrdd7g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

VISITA AL REFUGI ANTIAERI  DE  ROSES

                                                             

Diumenge 10 de maig a les 17h. 

A càrrec de Jep Barris

LLoc de trobada: Plaça de la Pau

El refugi antiaeri situat a la confluència entre el carrer Trinitat i la pujada de l’Escorxador, i amb una altra entrada i sortida al carrer capità Ariza,  esdevé un element patrimonial decisiu per entendre alguns dels episodis més tristos de la història contemporània de Roses. Al llarg d’aproximadament 100 metres de longitud, el refugi s’erigeix en un espai de memòria per a molts rosincs i rosinques.

La visita al refugi antiaeri permetrà conèixer en quin context econòmic i social es construí, les seves característiques tècniques i quins atacs aeris soportà. Serà el pretext idoni per parlar de la Guerra Civil i de la seva significació. 

Organitza: http://www.espaidonesrhodes.com/

Col.labora : http://www.roses.cat/ca/index.aspx

Els Reis Catòlics.

undefined
El 1469 va tenir lloc el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó. Ambdós pertanyien a les famílies regnants a Castella i Aragó, on regnaven diferents branques de la dinastia Trastàmara.
Després de morir Enric IV va esclatar la guerra civil a Castella. La germana, Isabel de Castella, que comptava amb el suport d’Aragó, i la presumpta filla, Joana “la Beltraneja”, recolzada per Portugal, es van enfrontar en un conflicte que va culminar amb la batalla de Toro en 1476 i el tractat d’Alcaçoves amb Portugal en 1479. Isabel I era reconeguda com reina de Castella.
Aquell mateix any de 1479, Ferran II era coronat rei d’Aragó. Culminava la unió dinàstica entre els dos regnes més poderosos de la península. Els nous reis es van afanyar a aconseguir la unió peninsular sota la seva corona.   

L’EXPANSIÓ TERRITORIAL.

  •  El gener de 1492 va culminar la conquesta del regne nazarí de Granada. Acabava així la Reconquesta i la presència musulmana a la península.
  • Amb Portugal, van intentar infructuosament la unió matrimonial.
  • Finalment, després de morir Isabel, Ferran el Catòlic va conquistar Navarra el 1512. En 1515 es va declarar la unitat de Navarra a Castella.