Clara Campoamor

Victoria Kent

El vot de la  dona ha estat un reivindicació del moviment feminista  i sufragista. Als  USA  i a la Gran Bretanya les dones havien lluitat per aconseguir la igualtat de la dona al món labora, educatiu i polític.

Dones sufragistes  britàniques.

La societat espanyola i catalana  està influenciada per l’ Església Catòlica. La dona segons aquesta institució tenia com principals tasques: el matrimoni, l’educació dels fills i les tasques domèstiques.

Cua electoral per les eleccions del novembre de 1933

L’ aspecte més difícil d’ aconseguir , i sense el qual la dona difícilment assolirà la igualtat, era la igualtat, era el polític, el dret a votar. No va ser fins als anys  d’ entreguerres ( les dues guerres mundials, 1918-1939) que ho van aconseguir a Europa.

A la República Espanyola el dret a votar es trobava en l’ article 36  de la Constitució de 1931: “Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorals comforme determinan las leyes”

Es important de destacar la polèmica entre dues diputades republicanes espanyoles respecte al dret de vot femení:

• Victoria Kent, considerava que el vot de la dona en aquells moments era un perill per la República a causa de la mentalitat conservadora que suposadament  tenien les dones.
• Clara Campoamor ,defensava el principi  ètic del reconeixement de tots els drets de la dona.