EL MAGNETISME

L’origen del magnetisme es remunta a l’època dels filòsofs grecs, a una ciutat anomenada antigament Magnèsia (Grècia). Hi abundava una mineral negre capaç d’atraure objectes metàl•lics i de transmetre’ls aquesta propietat. Aquest mineral actualment es coneix amb el nom de magnetita (Fe3O4).
A la natura, a més a més de la magnetita, existeixen altres materials amb aquesta propietat, són els imants naturals. Però també hi ha altres substàncies com el ferro, el cobalt o el níquel, que poden adquirir aquesta propietat artificialment, aquests s’anomenen imants artificials.
Un imant consta de dos pols, el nord i el sud, on es troba la màxima força d’atracció. La Terra actua com un gran imant, en el qual els pols magnètics estan pròxims als pols geogràfics, però no coincideixen, ja que el pol nord magnètic no correspon amb el sud geogràfic (com podem observar a la imatge). L’angle que compren el nord de l’agulla magnètica amb el nord geogràfic es diu declinació magnètica.
No existeixen pols aïllats, és a dir, si un imant es trenca en dos parts es formaran dos imants nous i cada imant tindrà el seu pol nord i pol sud, tot i que la força d’atracció disminueix.

De experiments octubre

Avui hem fet un experiment en el que hem comprovat el camp magnètic dels imants. El camp magnètic es va estudiar per primera vegada l’any 1600, William Gilbert va estudiar la regió pròxima a un imant utilitzant una petita brúixola. D’aquesta manera va descobrir que els imants creen un camp magnètic al seu voltant.

DESENVOLUPAMENT
Col·loquem a sota de la cartolina un imant recte.
Escampem les llimadures de ferro sobre la cartolina.
Amb la mà les distribuïm per la zona dels voltants de l’imant.

OBSERVACIONS

Les línies que podem observar gràcies a les llimadures de ferro són les línies del camp magnètic.
Podem apreciar que la major concentració de línies de força està a prop dels pols, on és major la intensitat de camp.

EXPLICACIÓ

Les interaccions magnètiques, igual que les gravitatòries o les elèctriques, són forces a distància. Al voltant dels imants, o de les cargues elèctriques en moviment, es crea un camp de forces que s’anomena camp magnètic.
El camp magnètic es pot estudiar a partir del concepte de les línies de força, exposat per Faraday l’any 1831. Les propietats de les línies de força són les següents:

Les línies de força entren pel pol sud i surten pel pol nord.
Les línies no s’interrompen ni es creuen en cap moment, són línies tancades.
La quantitat de línies en un punt és proporcional a la intensitat del camp en aquest punt.
La recta tangent a la línia de camp en un punt indica la direcció del camp magnètic en aquest punt.

L’orientació de les llimadures de ferro ens permet fer-nos una idea de com és la direcció del camp magnètic i la seva intensitat, que és major on hi ha més concentració de llimadures.
(Informació de el magnetisme ies emperador carles)

2 pensaments sobre “EL MAGNETISME

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *