DISSABTE 2/06/2018 – vespre

Arribant a Cracòvia , hem vist  focs artificials i una “party” al riu increïble amb moltíssima gent que després ens han explicat  que recreaven la llegenda del drac  Wawel. Hem decidit anar-ho a veure si podem.

L’arribada a l’hotel ha estat emocionant molt emocionant però al veure les habitacions i les instal·lacions hi ha hagut una mica de decepció… com un “lechoncillo” sense fang per revolcar-se… però quan hem descobert al WIFI ZONE… la cosa ha millorat

Tot agafant els entrepans ens hem dirigit a la festa a veure el final de l’actuació. Ha estat molt espectacular i abans de tornar a l’hotel hem iniciat el primer contacte POLÒNIA-DOMUS al conèixer en Matheus un xicot ros, escanyolit, amb ulls blaus … i amb un parell de cerveses de més… però tots pensem que és molt “macu”. Ens ha explicat el seu viatge al sud d’Espanya i ha dit que les persones espanyoles som molt afables, divertides i “fiesteres”.

Ens hem citat per l’endemà a les 8:30 per esmorzar i tothom ha  anat a les habitacions. Els llits són durs com una mala cosa i els coixins s’enfonsen com el Titànic contra l’iceberg però hem intentat dormir… els que han volgut, perquè n’hi ha que directament hem passat la nit mirant la pel·lícula del canal 10, xerrant i rient… Hem constatat que el doblatge al polonès deixa molt que desitjar… primer sonava l’anglès i després el polonès… dos per un!

Bona nit!

DISSABTE 2/06/2018 – tarda

Iniciem el viatge cap a Eslovàquia amb un lleuger retard de 40’. Les famílies dels 14 nois i noies s’han quedat a l’aeroport amb sentiments contradictoris: nerviosos i angoixats però també feliços per l’aventura que els seus fills anaven a començar.

El control ha anat prou bé malgrat perdre un gatet d’or… feliçment trobat més tard… hi ha hagut algú que ha hagut de passar diverses vegades per l’arc metàl·lic…

Hi ha alumnes que no ho han passat massa bé quan els motors han començat un brogit intens i n’hi ha d’altres que no han tret el nas de la finestra i no han parat de fer fotografíes del paisatge. Hem sobrevolat  diversos països: França, Itàlia, Suissa…i  hem vist núvols de cotofluix  i muntanyes que semblaven extretes del dibuix d’un nen de primària. El riu Danubi des de dalt sembla una serp gegant que no té fi.

Alerta! Poseu-vos el cinturó que pot haver-hi turbulències…se sent…”Ei, mariconadas las justas, eh?” res.. una falsa alarma… un altre diu: “Pues vaya mierda de turbulencias” … seguim el vol… Uns dormen “arrepapats” al seient tot fets una bola, altres llegeixen manga, molts juguen amb el mòbil o escolten música.

Finalment… arribem!