
Com un rellotge els espanyols hem estat el més puntuals, tant a l’esmorzar com al Lobby. Hi havia maletes que no es podien tancar…estaven a rebentar… Allà mateix ens hem acomiadat dels polonesos i moldaus i un altre cop s’han repetit les imatges d’ahir a la nit, gent plorant, agonitzant i desitjant quedant-se a viure a Slovakia per sempre. Maletes amunt, maletes avall, abraçades infinites, mirades que ho volien dir tot però no podien dir res, fotos i selfies de darrera hora, ulls vermells, intercanvi d’instagrams i facebooks… tot formant una aura melancòlica que no oblidarem mai mentre visquem…
Hem refet el viatge que ja sabem de memòria amb bus fins a Cracòvia amb les nostres estimades daneses… i el danès. A l’autobús ens hem posat a jugar al PINTURILLO… mentre que d’altres escoltaven música, dormitaven i s’acurrucaven internacional i efusivament… si era el cas.En arribar a l’aeroport, ens hem acomiadat de les daneses i ha costat una mica “desenganxar-se”… La “teacher” d’elles, la Bodil, ha picat de mans i totes a formar!

Els profes han proposat si algú volia anar al centre de Cracòvia però tots hem decidit quedar-nos a l’aeroport….ara estem fent temps, jugant, menjant patates de “cartró”, fruita, xerrant, dormitant… n’hi ha que van desesperats buscant un endoll…
