A les 7:00 hem començat a preparar el menjar que havíem portat: xoriços, formatges, pernil, fruits secs… i els hem exposat en una taula. Els altres grups han fet el mateix però miraven de reüll el nostre pernil.  Quan han començat les  presentacions tothom escoltava força però quan ja portàvem dues hores de presentacions i encara faltaven la meitat…tothom estava dormint o mirant el mòbil… Les consignes que ens va donar El Roman “Bromisky” eren: 10 minuts de presentació, divertida, àgil, dinàmica i que fes participar a la gent… El cert és que tots ens han fet aixecar i ballar i cantar d’una manera o altra: Moldàvia ha ballat amb senyeres i la Otilia ha fet molt bona presentació, Àustria ha sorprès amb les seves “Mozart balls” però gairebé trenquen el cap d’algú, també ha estat divertit cantar “Un alpino felice Holara Liria Oh lara liró…”, els holandesos no paraven de xerrar i s’ha fet etern, però alguna cosa hem aprèsja que ens han ensenyat a parlar amb alemany… fins i tot a “insultar”… de bon rotllo, eh?…  Nosaltres hem sortit els últims… però ho hem petat! L’Edu ha fet veure que era un “xulo piscines” i ha despertat a tothom, tots fèiem cara d’espantats i estàvem en fila, però després ha marxat perquè el trucaven per telèfon i ha marxat i hem estat més relaxats… el final ha estat apoteòsic, han portat una guitarra i els hem dit que la música és màgica i “change de people”…efectivament hem començat a cantar “Ai que calor, que calor tengo, que bueno estoy que tipo tengo… i hem acabat ballant tots la “Macarena”. Al final hem (re)sopat tots plegats “delicatéssen” de tots els països.

Pels volts de les 11:35 de la nit encara ressonaven pels passadissos de la cinquena planta… ¡Que passa! de forma obsessiva…