Iniciem el viatge cap a Eslovàquia amb un lleuger retard de 40’. Les famílies dels 14 nois i noies s’han quedat a l’aeroport amb sentiments contradictoris: nerviosos i angoixats però també feliços per l’aventura que els seus fills anaven a començar.

El control ha anat prou bé malgrat perdre un gatet d’or… feliçment trobat més tard… hi ha hagut algú que ha hagut de passar diverses vegades per l’arc metàl·lic…

Hi ha alumnes que no ho han passat massa bé quan els motors han començat un brogit intens i n’hi ha d’altres que no han tret el nas de la finestra i no han parat de fer fotografíes del paisatge. Hem sobrevolat  diversos països: França, Itàlia, Suissa…i  hem vist núvols de cotofluix  i muntanyes que semblaven extretes del dibuix d’un nen de primària. El riu Danubi des de dalt sembla una serp gegant que no té fi.

Alerta! Poseu-vos el cinturó que pot haver-hi turbulències…se sent…”Ei, mariconadas las justas, eh?” res.. una falsa alarma… un altre diu: “Pues vaya mierda de turbulencias” … seguim el vol… Uns dormen “arrepapats” al seient tot fets una bola, altres llegeixen manga, molts juguen amb el mòbil o escolten música.

Finalment… arribem!