Com els confits en aquest pot, l’Univers és majorment fosc:

• 70% d’energia fosca.

• 26% de matèria fosca.

• Només un 4% (aquesta proporció els confits de color del pot) de l’Univers – incloent les estrelles, els planetes i nosaltres està fet de la familiar matèria atòmica.

Text original: http://www.astro-web.es/2008/01/17/%C2%BFvivimos-en-un-universo-de-confites/ 

Gegants corrents estel·lars, sorgides després de la mort de galàxies nanes, circumden les regions exteriors de dues galàxies espiral.

Un equip internacional d’astrònoms ha identificat gegantescs corrents d’estrelles en la perifèria de dues galàxies espirals pròximes i, per primera vegada, ha obtingut una visió panoràmica d’un fenomen de canibalisme galàctic similar al de la galàxia nana de Sagitari en l’entorn de la Via Làctia.

Text original:

 http://www.iac.es/divulgacion.php?op1=16&id=519

 Aquesta nit és estupenda per a observar les partícules d’un cometa cauen sobre la Terra deixant rastres en el cel fosc durant la pluja de meteorits de Les Perseides que any rere any arriba en aquest dia.

Les Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmic que un cometa  deixa al seu pas.

S’anomenen Perseides en referència al punt d’origen aparent sobre la volta del cel  que és a la constel·lació de Perseu, a tocar de la de Cassiopea. Continua llegint »

La resposta a aquesta pregunta la podeu trobar a la pàgina 141 d’aquest meravellós llibre.

Us aconsello llegir aquest llibre en companyia d’un adult, encara és una mica complicat d’entendre als 8 o 9 anys d’edat.

La clave secreta del universo

Resum:

A George res no li agrada més al món per mirar les estrelles; també li encantaria tenir un ordinador amb què navegar i conèixer-ne més sobre l’Univers, però sap que això és missió impossible. A casa, els seus pares són tan ecologistes que no volen ni sentir parlar del progrés i la ciència.

Fitxa Tècnica:

Títol: La clave secreta del universo

Autor: Stephen W. Hawking

ISBN: 978-95-0908-036-2

Editorial. Montena

Edició:Juny 10, 2008

Pàgines: 224

Si mireu amb cura a la la foto de la NASA , veureu un petit punt blanc.

Aquest diminut puntet és la Terra vista des de la nau espacial Voyager 1,  que surt del sistema solar, gairebé a 6 milions de quilòmetres  de distància. La foto va ser presa en 1990.

Text original:

Carl Sagan, Pale Blue Dot, 1994

 http://www.smart-kit.com/s225/powerful-words-by-carl-sagan/

He penjat aquest vídeo d’excel·lent qualitat sobre l’any de l’astronomia 2009, és el comiat d’aquest curs on hem descobert els blocs, fins el setembre, espero que en gaudiu.

Bones vacances,

Francesc

2009 : Year of Astronomy from Gilles Lemagnen on Vimeo.

El dia 9 de juliol de 2008, a les 9 hores TU, el planeta Júpiter es situarà en oposició vist des de la Terra. Així doncs, els dies al voltant d’aquest moment, Júpiter sortirà gairebé en el moment de la posta del Sol i romandrà visible al cel tota la nit, posant-se pràcticament amb la sortida del Sol.

Es tracta de l’ocasió ideal per a observar Júpiter, que serà molt brillant, més que qualsevol estrella del cel.

Observar Júpiter amb material d’afeccionat és molt espectacular, ja que no només es veu el planeta, sinó que poden observar-se alguns dels seus satèl·lits (especialment els anomenats galileans: Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo) i fins i tot distingir trets de la superfície gasosa del planeta.

Llegir la notícia a SERVIASTRO —-> 

Reconeixements:

Aquest comentari ens el dediquen des d’Anglaterra en una pàgina dedicada als recursos visuals d’aula:

“Aquests meravellosos recursos visuals d’aula són del més recent membre de Classroom Displays group.

Sembla que aquest projecte va produir un munt de meravelloses pantalles i el que sembla molt alta qualitat d’aprenentatge. Simplement faci un cop d’ull a aquesta presentació de diapositives per a veure a quines em refereixo: El sistema solar”

Anem a veure l’article a Classroom Displays ?

Fa unes setmanes la NASA va anunciar en una polèmica roda de premsa envoltada de secretisme la troballa d’una supernova en la nostra galàxia, recentment astrònoms de la Universitat de Princeton han captat les primeres etapes en l’explosió d’una supernova extragaláctica i, finalment, la setmana passada l’observatori hispà-alemany de Calar Alt anunciava en una nota de premsa el descobriment dels ecos d’una supernova mitjançant un enginyós mètode que utilitza el reflex de l’explosió en un llunyà núvol de pols. Amb certa freqüència apareixen notícies relacionades amb supernovas, de debò són tan importants com per a crear tanta expectació?

Llegir la notícia completa al Blog El Astrolabio 

Crèdits: Text El Astrolabio, Imatge: NASA