El Sistema Solar

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WVJmZmo6kzI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una missió de l’agència espacial nord-americana, NASA, va captar imatges espectaculars d’explosions solars.

Notícia de BBC Mundo

Un model matemàtic aporta una nova teoria sobre la formació de les galàxies, estrelles i planetes.

El nostre Univers no es va originar en una gran explosió, sinó que es va formar a partir d’altre Univers anterior bessó al nostre, segons un model matemàtic que aporta una nova teoria sobre la formació de les galàxies, estrelles i planetes.

LLegir més a —> Tendencias Científicas 

Ara que els astronautes de l’ESA treballen en el laboratori Columbus a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS) i el primer dels nous cargueros espacials ATV de l’ESA ha dut subministraments frescos a l’estació, les activitats espacials tripulades de l’ESA han entrat en una nova era. Ha arribat el moment que l’ESA busqui nous talents amb la finalitat de reforçar el seu Cos d’Astronautes per a futures missions a la ISS, la Lluna i més enllà.

Vols saber més? 

L’Agència Especial nord-americana (NASA, per les seves sigles en anglès), va fer públics els detalls del seu pla per a enviar una nau tripulada a Mart en les pròximes dècades.

La NASA espera enviar al Planeta Vermell una “tripulació mínima” en un viatge de 30 mesos de durada que es portaria a terme en una nau de 400 tones de pes. Al gener de 2004, el president d’Estats Units, George W. Bush, va anunciar un programa per a enviar astronautes a la Lluna en l’any 2020 i, en una data indeterminada a Mart.

Vols saber més?

Els forats negres són probablement els objectes més estranys que existeixen en l’Univers. Són cossos invisibles que no emeten cap tipus de radiació. No tenen grandària, però si massa el que, dit sigui de passada, fa possible la seva detecció. Objectes amb tals propietats semblen ser més producte de la imaginació humana que objectes astrofísicos reals.

Llegir més informació.

Ens trobem a unes cent unitats astronòmiques del Sol o, el que és el mateix, a gairebé quinze mil milions de quilòmetres, tres vegades més lluny que la distància mitja a la qual se situa el planeta nan Plutó. El Sol és aquí una estrella més del firmament. La més brillant, això sí, però tan llunyana que la seva feble atracció gravitatòria causa que els cossos que giren al seu al voltant triguin centenars i fins a milers d’anys a completar una òrbita.

Vols saber més?

Alguns físics especulen amb que el LCH de Ginebra pugui obrir una porta espai-temporal.

El proper mes de maig s’engega el laboratori de física de partícules més gran del món, el Large Hadron Collinder (LCH) del CERN, en Ginebra. Amb aquest impressionant laboratori, els físics esperen descobrir els secrets més íntims de la matèria, com si existeix o no l’hipotètic bosón de Higgs. Dos matemàtics russos aventuren a més que el LCH podria servir perquè es creuen autèntics forats de cuc derivats del xoc dels protons a una velocitat pròxima a la de la llum. Però altres físics, com Llisa Randall i Patrick Meade, o Brian Coix, rebutgen aquesta possibilitat.

Llegir més informació.

Veure fotos.