L’Agència Especial nord-americana (NASA, per les seves sigles en anglès), va fer públics els detalls del seu pla per a enviar una nau tripulada a Mart en les pròximes dècades.

La NASA espera enviar al Planeta Vermell una “tripulació mínima” en un viatge de 30 mesos de durada que es portaria a terme en una nau de 400 tones de pes. Al gener de 2004, el president d’Estats Units, George W. Bush, va anunciar un programa per a enviar astronautes a la Lluna en l’any 2020 i, en una data indeterminada a Mart.

Vols saber més?

Els forats negres són probablement els objectes més estranys que existeixen en l’Univers. Són cossos invisibles que no emeten cap tipus de radiació. No tenen grandària, però si massa el que, dit sigui de passada, fa possible la seva detecció. Objectes amb tals propietats semblen ser més producte de la imaginació humana que objectes astrofísicos reals.

Llegir més informació.

Ens trobem a unes cent unitats astronòmiques del Sol o, el que és el mateix, a gairebé quinze mil milions de quilòmetres, tres vegades més lluny que la distància mitja a la qual se situa el planeta nan Plutó. El Sol és aquí una estrella més del firmament. La més brillant, això sí, però tan llunyana que la seva feble atracció gravitatòria causa que els cossos que giren al seu al voltant triguin centenars i fins a milers d’anys a completar una òrbita.

Vols saber més?

Alguns físics especulen amb que el LCH de Ginebra pugui obrir una porta espai-temporal.

El proper mes de maig s’engega el laboratori de física de partícules més gran del món, el Large Hadron Collinder (LCH) del CERN, en Ginebra. Amb aquest impressionant laboratori, els físics esperen descobrir els secrets més íntims de la matèria, com si existeix o no l’hipotètic bosón de Higgs. Dos matemàtics russos aventuren a més que el LCH podria servir perquè es creuen autèntics forats de cuc derivats del xoc dels protons a una velocitat pròxima a la de la llum. Però altres físics, com Llisa Randall i Patrick Meade, o Brian Coix, rebutgen aquesta possibilitat.

Llegir més informació.

Veure fotos.

Hem vist imatges en 3D de l’espai amb les ulleres anaglifo.

Les ulleres anaglifo s’utilitzen per visualitzar imatges multiplexades en longitud d’ona. En una superfície plana es mostra una imatge a partir de la combinació de dues imatges desplaçades, creades únicament amb dos colors complementaris, ja siguin vermell – blau, vermell – verd o bé àmbar – blau. Aquestes dues imatges equivaldrien al parell estèreo.

La percepció de profunditat en el sistema visual humà d’imatges en superfícies planes requereix l’ajuda d’experiències prèvies o d’objectes externs, com poden ser les ulleres anaglifo, ulleres LCS (Liquid Crystal Shutters – Obturadors de Cristall Líquid) i d’altres sistemes més moderns i que no afecten al cansament visual.

Les ulleres anaglifo estan formades per dues lents (molt senzilles), cadascuna amb un dels dos colors que componen la imatge. D’aquesta manera actuen com a filtre i deixen veure a cada ull només el parell estèreo que li correspon. Així doncs, per exemple, si hi haguès una imatge creada a partir del desplaçament d’una imatge blava (enfocada per l’ull esquerra) i una altra vermella (enfocada per l’ull dret), caldria unes ulleres anaglifo amb filtres dels mateixos colors: l’ull dret tindria la lent de color blau i l’esquerra la lent vermella, ja que el filtre només permet veure la imatge que no sigui del mateix color.

Cal destacar que les ulleres anaglifo permeten veure en relleu tant imatges en paper com diapositives. L’efecte creat és de força qualitat, tot i que es perd molta lluminositat i els filtres utilitzats no arriben a aconseguir una reconstrucció prou bona en color de la imatge tridimensional.

Vols veure més imatges 3D.

Dades recopilades sobre rosegadors a Espanya descobrixen coincidències amb els cicles orbitals.

Un equip de científics ha descobert que existeix una relació entre les variacions de l’òrbita terrestre, el conseqüent canvi climàtic i l’extinció cíclica d’algunes espècies de mamífers. Els cicles d’origen, expansió i extinció de les espècies mai s’han comprès bé, encara que alguns estudis els havien vinculat a canvis climàtics. Ara, aquests investigadors han pogut relacionar-los –gràcies a les dades recopilades sobre rosegadors del centre d’Espanya en un interval de 22 milions d’anys- amb les modulacions de baixa freqüència de les denominades variacions orbitals de la teoria de Milankovitch, que provoquen situacions climatològiques extremes que en la història han coincidit amb la fi de les espècies estudiades, encara que els científics creuen que segurament haurien afectat a altres mamífers.

Llegir més.

Pantalla completa

Ajudarà a conèixer les ones gravitacionals predites per Einstein

Físics de la Universitat de Siracusa han construït un superordenador que permetrà als científics escoltar els sons provinents dels forats negres. Atès que els forats negres absorbeixen la llum, i que no poden ser estudiats mitjançant telescopis, potser la millor forma de saber més d’ells és, precisament, escoltant les ones gravitacionales que emeten. El superordenador es compon de 80 ordinadors amb una memòria RAM de 640 Gigaoctets i una capacitat d’emmagatzematge de 96 terabytes. La infraestructura es completa amb una xarxa d’alta velocitat que durà les dades des de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) fins a la Universitat de Siracusa, en l’estat de Nova York, on seran analitzats. Llegir més …